dilluns, 5 de desembre del 2016

Barcelona manté tres escoles de negocis en l'elit europea

Barcelona manté tres escoles de negocis en l'elit europea


RÀNQUING DEL 'FINANCIAL TIMES'

Barcelona manté tres escoles de negocis en l'elit europea

AGUSTÍ SALA / BARCELONA3

El IESE reté el vuitè lloc, Esade en baixa un, fins al sis; i Eada dos, fins al 27

Dilluns, 5 de desembre del 2016 - 11:15 CET
EL PERIODICO                                           
Barcelona ha aconseguit mantenir tres escoles de negocis en l'elit europea. En concret, entre les 30 millors que selecciona el rotatiu 'Financial Times' anualment, encara que en aquesta ocasió dues de les entitats, Esade i Eada, han cedit llocs respecte a l'any passat.
El IESE reté el vuitè lloc en aquesta categoria, en què s'analitzen els postgraus de 90 institucions acadèmiques europees, mentre que Esade perd un lloc respecte a l'any passat i se situa sisena; i Eada baixa del 25 al 27. La madrilenya IE Business School conserva la quarta plaça.

PRIMERA MUNDIAL

Aquesta classificació, que encapçala per tercer exercici consecutiu la London Business School, es basa en un 'mix' de cinc rànquings més que elabora el rotatiu que són els dels millors MBA, 'executive MBA'. 'masters in management' i dues classificacions relacionades amb formació de directius. El IESE ocupa la primera plaça mundial en una d'aquestes dues últimes.
Només formen part del rànquing les escoles de negocis que estan en les altres cinc classificacions. Al darrere de la London Business School se situen les franceses HEC, com a segona; i Insead, que puja de la quarta a la tercera posición.

dimecres, 16 de novembre del 2016

La Fageda obre una nova fàbrica i invertirà quatre milions en tres anys


La Fageda obre una nova fàbrica i invertirà quatre milions en tres anys

La cooperativa de la Garrotxa dóna feina a gairebé dues-centes persones amb discapacitat intel·lectual

Ja es el tercer fabricant de iogurts de Catalunya

| 16/11/2016 a les 08:02h
Cristóbal Colón, a les noves instal·lacions de la Fageda | L. Casademont / ACN


La cooperativa La Fageda, amb seu a Santa Pau (la Garrotxa), invertirà 4 milions d'euros en els pròxims tres anys per completar la reordenació urbanística detallada al Pla Especial. En els últims anys, s'ha construït una caldera de biomassa, un magatzem refrigerat així com una nova planta de producció que porta quatre mesos en marxa. Encara no funciona a ple rendiment, perquè a la fàbrica vella, construïda el 1993, encara s'hi fa una part petita de la producció. Quan s'hagi completat el trasllat de l'activitat, el que es farà serà enderrocar l'antiga per construir-hi un espai nou amb el mateix volum i amb usos encara pendents de concretar. La cooperativa, que dóna feina a 309 persones –de les quals 176, són discapacitades - estudia atendre altres col·lectius a la Garrotxa, com ara joves amb risc d'exclusió.

"La nova planta no s'ha construït amb la intenció de multiplicar la producció sinó que seguirem fent el mateix que amb la vella però amb més garanties tècniques i amb una major eficiència perquè hem posat les últimes tecnologies del mercat", assenyala el fundador i president de La Fageda Fundació, Cristóbal Colón. L'antiga fàbrica es va construir l'any 1993 i, segons diu, "ja no donava per més". La idea és poder donar resposta a l"augment natural" de consumidors que any rere any aposten pels seus productes.

Aquesta última fase d'obres també inclou la reforma de la primera i la segona planta del Mas que passarà a ser un espai per a l'activitat assistencial. Des de l'estiu passat, també ha entrat en funcionament la nova fàbrica de melmelades que dóna feina a 20 persones. Aquesta activitat va començar inicialment a la cuina del primer pis del Mas i ara s'ha traslladat a aquestes noves instal·lacions, annexes a la nova planta de producció. Just davant d'aquest obrador de melmelades hi ha l'edifici d'atenció als visitants, inaugurat el 2015.

La inversió de 4 milions d'euros en els pròxims tres anys permetrà completar la remodelació de la finca Els Casals on es troba la seu i que representa una quarta part del que quedava pendent de fer al pla especial urbanístic. Ha estat una reordenació "molt complexa", segons Colón, que ha recordat que no es podia construir més volum del que ja hi havia edificat al mateix temps que l'obra nova havia de fer-se amb el "mínim impacte" ambiental i paisatgístic atès que la finca està dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa en plena fageda d'en Jordà.

Més de 18 milions d'euros de facturació 

La facturació de tota l'activitat de La Fageda durant el 2015 va ser de 18,4 milions d'euros, essent la producció de làctics i postres l'activitat més important. Els làctics es comercialitzen a través de 2.000 punts de venda en les principals empreses de distribució i institucions hospitalàries. Amb una producció anual de més de 60 milions d'unitats –vasos de iogurts i postres de 18 tipus diferents-, 62.000 quilos de gelat i 30.800 quilos de melmelades (dades del 2015), La Fageda s'ha convertit en el tercer fabricant de iogurts a Catalunya.

I la previsió és seguir ampliant el catàleg amb nous productes. Colón ha confirmat que estan treballant molt intensament per treure nous productes làctics i d'altres també de l'alimentació però no serà immediat perquè cal seguir "experimentant" fins aconseguir el resultat desitjat. Ara bé, el que sí tenen clar és que no ampliaran les fronteres a nivell de vendes. "El nostre mercat segueix essent Catalunya", afirma.

Formar joves en risc d'exclusió

La cooperativa va néixer l'any 1982 amb l'objectiu d'oferir treball i habitatge a totes les persones adultes de la Garrotxa que tinguessin una discapacitat intel·lectual o trastorns mentals severs. Més de tres dècades després, consideren que l'objectiu s'ha assolit ja que s'atén a totes les demandes de treball d'aquests col·lectius. Actualment dóna feina a 176 persones amb discapacitat i a 133 professionals.

Arribats a aquest punt, la cooperativa es planteja obrir el ventall assistencial per arribar a altres col·lectius de la comarca, com ara joves sense feina ni estudis amb risc d'exclusió social. "Si podem ser útils a altres persones amb la nostra experiència, per què no fer-ho?", es pregunta Colón. La formació serà la base del programa que encara s'està perfilant. La idea, segons ha avançat el fundador, que ha subratllat que està "en fase de reflexió", seria aconseguir que La Fageda es convertís en una escola per a aquests joves. "Ara ja formem a les persones però creiem que el que estem fent es pot millorar". I posa l'exemple d'una cuinera, a qui a banda de demanar-li que faci molt bé la seva feina també se li demanarà que sigui una bona professora de cuina per a aquest joves, però per això també caldrà formar-la a ella primer.

Preparar el terreny a una segona generació 

Amb 67 anys, Cristóbal Colón veu la jubilació com a un pas natural. "Serà més aviat que tard; estaré aquí fins que sigui necessari i quan consideri que no faig falta, no em quedaré a molestar", ha assegurat. Des de fa uns anys, s'han fet canvis per preparar el relleu generacional amb una clara finalitat, que el nou òrgan de govern mantingui l'equilibri d'una organització que té dues dimensions, com és la social i l'empresarial. Des del 2015, la cooperativa va deixar de ser de treball per convertir-se en una de consum, dotant-la d'un caràcter més associatiu.

Per altra banda, la Fundació Sentit que es va crear el 2004 –propietària de la finca i formada per una estructura professional de gestió- ha passat a dir-se La Fageda Fundació. El seu patronat està format per deu membres independents –experts i professionals del món empresarial i acadèmics- que han redactat un codi del bon govern i transparència. Colón té molt clar que aquesta segona generació de directius haurà de tenir "nous perfils" per poder gestionar un entorn i un projecte "molt més complex" que quan va néixer, mantenint "l'ànima" que és "essencial" i que dóna "personalitat a la institució".
 

La Fageda continua creant ocupació. Foto: La Fageda

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

La història de superació de La Fageda arribarà arreu del món de la mà d'Isona Passola

05/07/2016

dimarts, 15 de novembre del 2016

La família Ferrer no pot comprar el 51% de Freixenet

Política

La família Ferrer no pot comprar el 51% de Freixenet

La branca familiar que president el grup volia d’aquesta manera evitar que la companyia quedi en mans dels alemanys Henkell, però no ha aconseguit els diners necessaris

per Vadevi.cat 14/11/2016
Les caves Freixenet | Freixenet



Nou capítol en la crisi de Freixenet. Segons publica La Vanguardia, la família Ferrer, propietària del 42% de la companyia, ha retirat la seva oferta per comprar el 51% de les accions a les altres dues famílies propietàries, per frenar d’aquesta manera que el grup quedi en mans alemanyes.


 
Josep Ferrer Sala no hauria aconseguit el finançament necessari per arribar als 230 milions d’euros que havia ofert pel 51% de les accions. Recordem que el grup Henkell havia valorat aquest mateix paquet en 255 milions. En principi, al març havia fet una oferta no vinculat per comprar el 51% però també s’havia mostrat obert a quedar-se només el 20% si la proposta dels Ferrer tirava endavant.



 
 
Les accions que s’han posat a la venda són les de la família Hevia, el 29% i part de les de la família Bonet. Ara la retirada de l’oferta de la família Ferrer obre un capítol d’incertesa de nou en aquesta companyia que ja s’arrossega des de fa 9 mesos.

dijous, 10 de novembre del 2016

Ferrmed exigirà a Espanya un pla definitiu per impulsar el Corredor del Mediterrani

Ferrmed exigirà a Espanya un pla definitiu per impulsar el Corredor del Mediterrani

El lobby empresarial assegura que la raó per la qual aquesta infraestructura no tira endavant és perquè l'executiu espanyol no hi creu


El lobby empresarial Ferrmed, que lidera els esforços per posar en marxa la totalitat del Corredor del Mediterrani, ha lamentat aquest dijous en una conferència a Brussel·les els problemes per poder enllestir el principal tram de la infraestructura. I ha posat nom i cognoms al culpable: l’Estat espanyol.
“El drama és el govern espanyol”, que no ha escoltat ni a les organitzacions ni als governs regionals, ha assenyalat el secretari general de l'organització, Joan Amorós. Ara, però, amb el nou govern de Rajoy, tornarà a demanar al nou ministre de Foment, Íñigo de la Serna, que en sis mesos presenti “un pla detallat” perquè el corredor pugui sortir endavant.
L'organització aprofitarà que s’ha nombrat nou ministre per reunir-se aviat i exigir un pla detallat en sis mesos perquè “tot l’ample internacional des de Barcelona fins a Almeria” estigui enllestit a partir del 2018, o “màxim 2019”. Un enllaç que permetria que Barcelona i València poguessin estar finalment connectades. “És una vergonya que les dues ciutats més dinàmiques d’Espanya no estiguin unides”. Amorós creu que és “essencial” la pressió d’aquestes ciutats, que s'ha materialitzat gràcies a les trobades entre la Generalitat catalana i valenciana.
A més, Ferrmed també ha valorat l’ajuda de la Comissió Europea, que és una de les institucions que dóna més suport al Corredor del Mediterrani. Va ser essencial el seu paper l’any 2011, quan  Brussel·les va considerar el corredor com una infraestructura prioritària, en detriment del corredor central sempre anhelat per part de Madrid.
Amb tot, espera que el govern espanyol aquest cop reaccioni, però en cas negatiu creu que serà moment que “ tothom es mobilitzi” incloent-hi “el món empresarial, sindical i els governs regionals”. “Hem denunciat a Madrid infinitat de vegades i ho seguirem denunciant, però que no diguin que no hi ha tràfic, si no hi ha connexions”, ha advertit Amorós. L'organització també demanarà que el 2018 s’hagi elaborat un estudi per desdoblar la línia entre Tarragona i València, ja que els trens només poden circular en un únic sentit.
Segons denuncia Amorós el govern espanyol sempre ha estat reticent a potenciar el Corredor perquè “ tenen una concepció radial de l’Estat”. “El corredor mediterrani és l’únic no radial, ara estan treballant en el sud, amb Alacant i Múrcia, però per anar a Madrid”, lamenta, mentre “el tram que va de València a Barcelona està paralitzat”.
Per aquesta causa, els trens de mercaderies estan obligats a passar per Saragossa i Madrid per arribar a la capital catalana. “Poden dir que inverteixen en el Corredor, però inverteixen sobretot en el Corredor Madriterrani”, ha ironitzat Amorós.
Connexió amb França encara poc eficient
El Corredor té ja alguns trams, però les connexions amb França són deficients, tal i com lamenta Ferrmed. “La línia que tenim no connecta ni amb la terminal del Far [Alt Empordà], ni amb la terminal de La Llagosta, ni amb el polígon industrial del Prat de Llobregat, ni amb Seat, ni amb res. Només connecta amb el Port de Barcelona i encara malament. No hi ha connexions i això és gravíssim”, va explicar Amorós.
Amb tot, l'organització ha valorat que ara sembla que França sí que està fent els deures, “malgrat tot encara hi ha capacitat per fer passar els trens”. Amorós ha avançat que Ferrmed està en negociacions amb l’executiu francès perquè es desdobli la línia entre Montpellier i Perpinyà. Tot i així, les obres entre les línies de Nimes a Montpellier ja s’hauran acabat l’any que ve.

divendres, 4 de novembre del 2016

Els Fets de Prats de Molló: Noranta anys de l’aixecament fallit de Catalunya

País > Principat

Els Fets de Prats de Molló: Noranta anys de l’aixecament fallit de Catalunya

El 4 de novembre de 1926 es va desbaratar a Prats de Molló el complot militar ordit per Francesc Macià per declarar la república catalana



El judici a Macià a París del 1927.
El judici a Macià a París del 1927.
El diari La Vanguardia del 7 de novembre de 1926 dedicava tota la pàgina 24 a un sol tema: ‘El complot descobert a Perpinyà’, deia el titular. ‘La policia francesa deté més de cent emigrats espanyols i una vintena d’italians. Entre els detinguts hi ha l’ex-diputat Francesc Macià’, afegia el subtítol. És llegint entre línies la resta de l’article, bastit a partir d’informacions provinents d’agències i d’uns altres mitjans, que descobrim la seqüència d’allò que posteriorment s’anomenà Fets de Prats de Molló, un intent capitanejat per l’ex-militar i polític Francesc Macià d’ocupar Catalunya per la força de les armes des del Vallespir i declarar-hi la república, en plena dictadura de Primo de Rivera durant el regnat d’Alfonso XIII.
A la mateixa notícia ja es parla d’un complot separatista i catalanista que havia d’ésser encapçalat per sis-cents homes vinculats a l’organització Estat Català, amb l’ajut d’unes quantes desenes de voluntaris antifeixistes italians liderats per Ricciotti Garibaldi. Aquest nét del famós revolucionari Giuseppe Garibaldi, insinuava ja aleshores La Vanguardia, va resultar ésser un agent secret del dictador italià Benito Mussolini i fou el principal desbaratador de l’operació militar, que preveia la penetració de dues columnes (l’una des de Sant Llorenç de Cerdans i l’altra des del coll d’Ares) cap a Olot, on es proclamaria la república, en paral·lel amb la convocatòria d’una vaga general revolucionària de la CNT a Barcelona i més municipis catalans.
A més de la detenció de Macià a Prats de Molló i de cent vint-i-nou expedicionaris en uns quants indrets més de Catalunya Nord, i de la confiscació d’armes i municions, fa noranta anys el diari barceloní destacava: ‘La policia ha decomissat també la bandera del cos expedicionari amb les quatre barres i un estel solitari al centre, com també ‘grans quantitats de segells de correus que duien aquesta inscripció en català: “Societat de les Nacions-Catalunya Lliure”.’ A la mateixa notícia es donava compte de les declaracions de Macià durant els primers interrogatoris policíacs a Perpinyà: ‘Ha manifestat que era l’ànima de l’organització i cap de l’expedició, s’ha atribuït la responsabilitat de tot allò que havia ocorregut i ha afirmat que la resta de persones detingudes no havien fet res més sinó executar les seves ordres. Ha afegit que tornaria a començar així que se li’n presentés la primera ocasió favorable.’
De l’aixecament de Pasqua irlandès al complot del GarrafFrancesc Macià (1859-1933), esdevingut ja al començament del segle XX tot un referent del catalanisme més radical i separatista, fou el màxim responsable dels Fets de Prats de Molló del 1926, una acció inspirada en la Revolta de Pasqua irlandesa d’una dècada abans. Com detalla Joan-Carles Ferrer i Pont a Nosaltres sols: la revolta irlandesa a Catalunya (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007), l’aixecament de Dublín del 1916 fou vist com un exemple pels nacionalistes organitzats entorn de Macià. L’evolució posterior a l’illa, amb la victòria electoral del Sinn Féin el 1918 i la constitució de l’Estat Lliure d’Irlanda el 1921, els refermà en la necessitat d’organitzar un moviment revolucionari a l’estil irlandès. Per molts catalans, com Macià, Irlanda esdevingué un model i mite de la lluita per la independència: ‘Sens dubte, la revolució irlandesa influí decisivament en el caràcter intransigent i insurreccional del nacionalisme macianenc’, assegura Ferrer. El 1922, així, va fundar Estat Català en un intent de reproduir a Catalunya el Sinn Féin, i l’any següent es va trobar obligat a exiliar-se, juntament amb molts dirigents de l’organització separatista, arran del cop d’estat del capità general de Catalunya Miguel Primo de Rivera, que amb l’aval del monarca borbó Alfonso XIII es va concentrar a destruir l’obra de la Mancomunitat. Convençut definitivament que la via parlamentària i autonomista s’havia exhaurit, Macià i la resta de dirigents d’Estat Català van creure que havia arribat l’hora d’organitzar una acció armada contundent, amb el referent irlandès sempre ben present: envair militarment el Principat i proclamar-hi la república catalana. Per finançar l’operació, el 23 d’abril de 1925 va llançar l’emprèstit Pau Claris, com havien fet els voluntaris irlandesos abans del 1916, amb una crida a tota la diàspora catalana de recaptar els mitjans necessaris per a armar el futur exèrcit de Catalunya.
Emprèstit Pau Claris
Macià era partidari de no portar a terme cap acció fins que no tingués preparats mig miler de voluntaris, reclutats entre els exiliats catalans a França, però no tots els dirigents d’Estat Català tenien la mateixa paciència: el sector més jove i radical, constituït amb el nom de Bandera Negra, es va avançar pel seu compte i va fer el 6 de juny de 1925 un intent no reeixit de magnicidi contra Alfonso XIII. El fracàs de l’anomenat complot del Garraf proporcionà al dictador Primo de Rivera una excusa per a reprimir encara més el nacionalisme català i va empènyer Macià, ara sí, a donar el vist-i-plau a la invasió abans que no hauria volgut. El 30 d’octubre de 1926 va donar ordre de mobilització i alguns dels voluntaris reclutats començaren l’entrenament militar a Sant Llorenç de Cerdans, on hi havia enterrades les armes. Atès que la major part d’homes no tenien experiència de combat ni instrucció militar, Macià es posà d’acord amb militants antifeixistes italians a França que havien participat en la Gran Guerra perquè fessin d’instructors.
El pla preveia que els homes mobilitzats, integrats en dues columnes, entressin al Principat el 4 de novembre pel coll d’Ares i Sant Llorenç de Cerdans, als quals s’incorporarien els militants de l’interior. Aquestes columnes havien de convergir a Olot, on es proclamaria la república catalana en aquests termes: ‘Declaro Catalunya independent, i tenint en compte que cada vegada que la voluntat de la majoria del poble català ha pogut expressar-se lliurement, s’ha manifestat de manera evident a favor de la República Catalana, i tenint en compte que aquest dret fonamental i etern de Catalunya a governar-se ella mateixa ha estat avui usurpat per la força del govern espanyol, opressor de la pàtria catalana…’ L’operació s’havia de coordinar amb una vaga general a Barcelona que els sindicalistes de la CNT s’havien compromès a declarar, confiant que tot plegat propiciaria un ambient d’alçament popular contra la dictadura i la monarquia.
mollo1-002
Però aquell 4 de novembre va passar tota una altra cosa: un dels voluntaris italians, el coronel Ricciotti Garibaldi, va denunciar la conjuració a la policia francesa, que va detenir a Prats de Molló l’estat major de l’operació militar, amb Macià al capdavant.
La internacionalització del cas catalàLa majoria dels detinguts foren expulsats a Bèlgica. Sols els caps militars, una vintena, foren jutjats. El 20 de gener de 1927 va començar l’anomenat ‘procés dels conjurats catalans’ al Tribunal Civil del Sena de París, amb un fort impacte en l’opinió pública francesa i internacional. L’escriptor Paul Valéry i la comtessa de Noailles van donar suport a Macià i companyia, que gràcies a la defensa d’un dels advocats de més prestigi de França, Henry Torrès, van sortir-se’n amb una condemna simbòlica: una multa de 200 francs i dos mesos d’arrest per tinença il·lícita d’armes, a més de l’expulsió del territori francès.
La insurrecció havia estat un fracàs militarment, però el judici resultant va ésser un veritable èxit propagandístic per a la causa separatista catalana i per a Macià. Ho resumeix perfectament Joan-Carles Ferrer: ‘El fracàs de la temptativa del 1926 serví, tanmateix, per convertir Macià en un símbol de la resistència catalana. Cinc anys més tard, amb l’adveniment del règim republicà a l’estat espanyol, Macià proclamaria la república catalana al balcó del Palau de la Generalitat. Finalment, doncs, ell esdevindria el líder d’un moviment nacionalista i republicà que comptava amb un ampli suport popular. Si el 1916 havia representat, al capdavall, un fet clau en la història irlandesa i el punt de partença de la lluita per la independència, els fets de Prats de Molló serviren per a posar les bases a Catalunya d’una tradició republicana i independentista que adquiriria una certa força els anys 1930.’

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

dimarts, 1 de novembre del 2016

Catalunya és l'autonomia amb més nombre de rics a la llista de 'Forbes'

CLASSIFICACIÓ DE RIQUESA

Catalunya és l'autonomia amb més nombre de rics a la llista de 'Forbes'

Un total de 27 catalans disposen de 32.475 milions d'euros a la seva disposició

AGÈNCIES / BARCELONA
Dilluns, 31 d'octubre del 2016 - 20:34 CET
EL PERIODICO                                           
Catalunya és la comunitat autònoma amb més nombre de rics, ja que concentra un total de 27 persones que representen una riquesa global de 32.475 milions, segons la nova edició de la llista Forbes 2016 de les grans fortunes espanyoles. Isak Andic, fundador de Mango, lidera la classificació, amb una fortuna de 3.800 milions d'euros. Catalunya és la tercera d'aquesta llista espanyola si es quantifiquen les aportacions a aquesta fortuna col·lectiva teòrica d'aquests 27 rics, i Galícia la primera, amb 83.600 milions (amb Amancio Ortega i el seu Inditex com a protagonistes), i Madrid la segona, amb 38.500 milions, segons ha informa la publicació.
Rere Catalunya, les comunitats que tenen més rics són Madrid amb 24, i València, amb 10. A l'extrem contrari, Castella i Lleó és la comunitat autònoma que menys riquesa aporten els seus rics, ja que va generar en el període de classificació 1.725 milions d'euros, representada per tres persones.
Si atenem el nombre de rics per sectors d'activitat segons 'Forbes', el sector alimentari és el que ocupa el primer lloc, amb nou noms que sumen 18.150 milions. A continuació, se situa el sector de la construcció i el de les inversions, amb vuit cada un, i el tèxtil amb sis.

SECTORS

Per sectors, sis membres de la llista Forbes dels espanyols més rics formen part del sector tèxtil, que és el que més riquesa ha generat els últims 12 mesos, amb 81.500 milions. Així, la indústria tèxtil encapçala la llista dels 35 sectors més productius del país, i Inditex és l'empresa que més hi contribueix.
La indústria alimentària se situa en segona posició, amb una riquesa generada de 18.150 milions, quatre vegades i mitjà menys que la tèxtil. La construcció ocupa la tercera posició, amb 16.450 milions, seguida del sector de la distribució, amb 13.850 milions d'euros generats. Els sectors que van aportar menys generació de riquesa personal van ser l'industrial (450 milions d'euros); la indústria càrnia (450 milions); el sector de la joieria (425 milions), i el siderúrgic (400 milions).
Múrcia, amb un únic ric a la llista, aporta 1.000 milions d'euros. Les Canàries també van registrar una persona classificada i 700 milions d'euros, igual que Extremadura, representada també per una persona i 400 milions d'euros.
Navarra i Castella-la Manxa són les dues úniques comunitats autònomes que no han tingut representació en la llista de 'Forbes', igual que les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, ja que no alberguen cap de les 100 grans fortunes d'Espanya.

Els catalans més rics

1. Al número sis del rànquing espanyol, hi apareix Isak Andic, fundador de Mango. Té un capital de 3.800 milions, segons 'Forbes'.
2. La família Carulla, propietària d'Agrolimen i Gallina Blanca, té un capital de 1.950 milions.
3. Antonio i Jorge Gallardo. Almirall i Landon (1.950 milions).
4. Família Lara Bosch. Planeta i Antena 3 (1.800 milions).
5. Família Serra Farré, Catalana Occidente (1.700 milions).
6. Sol Daurella Comadrán i família, Coca-Cola Iberian (1.600 milions).
7. Víctor Grífols Roura i família, Grifols (1.400 milions).
8. Família Puig Planas, Puig (1.200 milions).
9. Ricardo Portabella Peralta, Danone (1.050 milions).
10. Carmen Thyssen Bornemisza (900 milions).

Tesla estableix a Barcelona la seva seu per Espanya i Portugal

Economia > Barcelona

Tesla estableix a Barcelona la seva seu per Espanya i Portugal

Es desconeix quan la filial començarà a operar



fotonoticia_20140218142226_800
La companyia nord-americana especialitzada en vehicles elèctrics d’alta gamma, Tesla, ha elegit Barcelona per situar-hi la seu social de la seva filial a Portugal i Espanya, anomenada Tesla Spain, segons publica el Butlletí Oficial del Registre Mercantil (Borme).
Segons detalla el document, la seu social de Tesla Spain està ubicada al carrer Muntaner de la capital catalana i la companyia, que té com a soci únic Tesla International. La filial s’ha constituït amb un capital de 3.000 euros i té com a president Marc Jesús Cerdà. De moment es desconeix quan començarà a operar.
A principis d’octubre, la companyia californiana va iniciar el procés de reclutament de personal, sobretot a Barcelona i a Madrid, amb la previsió d’obrir una filial.
Tesla ven actualment dos cotxes elèctrics de gamma alta, que són el Model S, amb cinc places, i el Model X, per a un màxim de set persones; el preu del primer oscil·la entre els 64.000 i els 127.000 euros, mentre que el segon costa entre 83.000 i 128.000 euros.
Si bé els models poden carregar-se en punts convencionals, l’empresa també ha començat a instal·lar els seus propis super-carregadors, i actualment en disposa de cinc, ubicats a València, Tarragona, Girona, Lleida i en un punt de la N-340, prop del Delta de l’Ebre.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

dilluns, 3 d’octubre del 2016

Catalunya s'endinsa en el mercat Italia

Economia

Catalunya s'endinsa en el mercat Italia


per Redacció 03/10/2016 
elMón                                               
Les exportacions catalanes a Itàlia han augmentat de forma important els dos darrers anys i cada cop són més les empreses catalanes que busquen trobar oportunitats de negoci en el mercat italià. L’any 2015 arriben als 5.600 milions d’euros, un creixement del 14,6 % respecte al 2014. Catalunya hi exporta principalment vehicles (13,9 % del total), matèries plàstiques (9,9 %) i productes farmacèutics (5 %). Les exportacions catalanes a Itàlia representen el 8,8 % del total de les exportacions catalanes i el 30,0 % de les exportacions de l’Estat espanyol a Itàlia.
Les importacions catalanes d’Itàlia han seguit una dinàmica semblant, situant-se en els 6.000 milions d’euros el 2015, un 5,4% més que l’any anterior. Catalunya n’importa principalment maquinària (13,0 % del total), matèries plàstiques (8,0 %) i aparells i material elèctric (6,5 %).

Els principals sectors per volum de negoci són, en primer lloc el transport de mercaderies i passatgers, moda, disseny gràfic i altres activitats empresarials i productes farmacèutics. Sguit hi trobem el sector de la moda, el disseny gràfic, altres activitats empresarials i productes farmacèutics.
Així mateix, el sector del revestiment de metalls i enginyeria mecànica i empaquetatge de metalls, filferro i altres productes de metall confeccionats són els dos sectors amb més creixement durant el període 2015-2020.

Pel que fa les empreses catalanes establertes a Itàlia, s’hi compten 443, 8 de les quals són Gas Natural Sdg, SA, Fomento de Construcciones y Contratas, SA, Cobega, SA, Grifols, SA, Puig, SL, Ficosa International, SA, Almirall, SA i Applus Servicios Tecnologicos, SL.

En aquest sentit, Abertis ha tancat l'adquisició a Intesa, Astaldi i la família Tabacchi de les dues societats que controlen el 51,4% del grup industrial italià A4 Holding, els actius principals del qual són les autopistes A4 i A31. La compra, anunciada el darrer mes de maig, s'ha tancat per un import total de 594 milions d'euros, que es pagaran el 2023. L'adquisició d'A4 Holding, a més de suposar l'entrada del Grup Abertis a Itàlia, reforça la seva posició de lideratge internacional en el sector, amb més de 8.500 quilòmetres d'autopistes gestionats. Amb aquesta operació, Abertis assegura reforçar el seu compromís amb el Pla Estratègic 2015-2017 entrant en un dels seus mercats objectius.
 

divendres, 26 d’agost del 2016

Electrodomèstics Miró anuncia un ERO per a tota la plantilla i cerca compradors

Economia

Electrodomèstics Miró anuncia un ERO per a tota la plantilla i cerca compradors

La cadena manté l'activitat normal i afirma tenir molts inversors interessats



Captura de pantalla 2016-08-24 a las 13.52.45
L’empresa propietària de la cadena d’electrodomèstics Miró ha anunciat que presentarà un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) per a tota la plantilla, 339 persones a tot Espanya, que preveu reduir si troba compradors, ha informat en una carta al comitè d’empresa.
La missiva exposa que la companyia espera ‘poder arribar a acords amb tercers’ que permetin que part de les botigues i la seu central de l’empresa puguin ser adquirides amb la possibilitat que part del seu treballadors puguin veure’s desafectats de l’acomiadament col·lectiu, ha publicat Economia Digital.
Miró, propietat del fons suís Springwater Capital a través de la societat Kabaena Directorship, plantejarà l’ERO en el marc del concurs de creditors que ha presentat a començament d’agost als jutjats de Barcelona.
El director general de Kabaena Directorship, Matteo Buzzi, ha explicat a Europa Press que aquest ERO és un ‘pas necessari’ pel concurs de creditors, però que el seu projecte és de continuïtat del negoci.
Ha destacat que les botigues Miró i el portal de venda en línia mantenen i mantindran la seva operativa normal, i que estan parlant ‘amb molta gent’ interessada a donar continuïtat a una marca potent en el seu segment.
Alhora, ha incidit en la voluntat de ‘salvaguardar el màxim numero de llocs de treball possible’ malgrat l’escenari complex que suposa un concurs de creditors.
Springwater Capital va adquirir Miró en plena liquidació a final deL 2014, i ara busca un nou comprador després de no haver aconseguit els seus plans de reflotar la companyia, amb mesures que incloïen un ERO en marxa per a 119 treballadors.
L’ERO va ser acordat amb els sindicats a començament de juny per a les esmentades 119 persones a tot Espanya, la quarta part d’una plantilla integrada per 430 treballadors, per reestructurar-se i centrar la seva activitat a Catalunya i Balears.


Us pot interessar

dilluns, 15 d’agost del 2016

La indústria catalana registra l'ocupació més alta des del 2011

Dilluns 15 d'agost de 2016

Ocupació

La indústria catalana registra l'ocupació més alta des del 2011

La directora general d'Indústria, convençuda que el Pacte Nacional per a la Indústria ajudarà Catalunya a liderar la revolució digital del sud d'Europa

La xifra d'empleats encara està un 26% per sota del 2008

El Govern lamenta que l'augment de l'ocupació es basi en temporalitat i estacionalitat

| 15/08/2016 a les 10:26h
El sector industrial català ocupava a 590.500 treballadors aquest segon trimestre, segons l'Enquesta de Població Activa (EPA). Tot i ser la xifra més alta d'empleats industrials dels últims cinc anys, aquest nombre encara està un 26,51% per sota de l'ocupació industrial que hi havia abans de la crisi.

Mentre que l'ocupació industrial encara està per sota de l'ocupació que hi havia abans de la crisi, el sector serveis ja, gairabé, ha recuperat tota l'ocupació perduda durant aquest últim llarg període d'una crisi que ha inclòs dues profundes recessions. En aquest sector terciari, tan sols li falta créixer en ocupació un 0,47%, uns 11.000 llocs de treball, per recuperar el cens laboral que hi havia en el primer trimestre del 2008. Des del Departament d'Empresa i Coneixement es matisa que una part significativa de l'ocupació que s'imputa al sector serveis són activitats que es circumscriuen en activitats relacionades amb la indústria, com poden ser els gabinets de professionals de l'enginyeria.

El sector que encara no es recupera és el de la construcció, el més castigat per l'esclat de la bombolla immobiliària. Aquest segon trimestre la construcció registrava una ocupació que estava un 56,8% per sota del cens laboral que tenia el 2008.

Catalunya preparada per la quarta revolució industrial

El Govern ''creu molt'' en el Pacte Nacional per a la Indústria que el 13 de juliol passat va aprovar el Parlament, afirma Núria Betriu, directora general d'Indústria. Per a la consellera delegada d'Acció, aquest pacte nacional ha de servir per llançar un paquet de mesures importants per consolidar la quarta revolució industrial que ve condicionada per la irrupció de la tecnologia digital i aconseguir que Catalunya en sigui el referen al sud d'Europa.

Betriu reflexiona que aquesta quarta revolució industrial no es caracteritza per venir acompanyada d'un model laboral basat en mà d'obra intensiva sinó que es tracta d'una activitat que requereix treballadors molt qualificats i amb una productivitat amb un alt valor afegit.

Per a la directora general d'Indústria, aquestes exigències no han de ser vistes en temor per part de Catalunya, sinó com una oportunitat per accelerar tot un conjunt d'instal·lacions i activitats que ja estan en marxa al país i que tenen un alt nivell d'activitat. Betriu es refereix als centres d'innovació, a les universitats, centres tecnològics i a l'esperit emprenedor dels joves que es tradueix amb un sector d'empreses "start ups" molt competitiu i reconegut arreu del món.

La formació professional serà una de les actuacions prioritàries del Pacte Nacional per a la Indústria i haurà de servir per incrementar el nombre de treballadors amb capacitats i habilitats suficients per cobrir la demanda exigent d'aquestes noves activitats empresarials que es generaran els pròxims anys.