NOVETATS

Alimentaria 2016: nous productes que ja es poden comprar al súper

Caldo de carxofa, 'macarons' o el nou refresc Zitro ja es poden comprar als supermercats

                         

                         

Josep M. Berengueras

@berengueras

Dimarts, 26 d'abril del 2016 - 21:30 CEST
EL PERIODICO                                     
En la fira Alimentaria s'hi presenten centenars de novetats que algun dia arribaran a les lleixes del supermercat. En canvi, algunes marques acaben de llançar articles que potser molts ciutadans encara no saben que estan a la venda. Aquests en són alguns:

GAMMA DE ROSATS DE CODORNIU

El grup Codorniu Raventós se suma a una tendència en auge: els rosats. Alimentaria en mostra diversos productes, entre ells la novetat Viñas de Anna Flor de Rosa, el primer vi rosat en la història de la marca Codorniu.

CALDO DE CARXOFA ANETO

La marca Aneto ha llançat al mercat un brou depuratiu de carxofa ecològica. Elaborat només amb verdures fresques com carxofa, ceba o espàrrecs, ajuda a netejar l'organisme per sentir-se millor.

TRUITA DE PATATA EXPRÉS

La firma basca La Cocina de Senén ha posat a la venda, en col·laboració amb Jata, un 'pack' de màquina per fer truites de patata ràpides i tot el que cal per aconseguir-ho. Només s'ha de col·locar la truita precuinada a la minipaella elèctrica.

ZITRO

Granini aparta els sucs per crear una beguda diferent: Zitro. Es tracta d'un refresc de gustos amb bombolles d'agulla. Arriba al mercat en tres gustos: llimona i llima, taronja i tarongina, i nabius i llimona.

BUITONI SENSE GLUTEN

Buitoni ha posat a la venda dos nous tipus de pizza. D'una banda, Pizza Fiesta: d'una mida més gran i rectangular, ve en 12 porcions per compartir. De l'altra, Sin gluten, pizzes perquè tothom pugui disfrutar d'aquest plat.

MOJITO YERBABUENA

Yerbabuena llança al mercat mojitos a punt per preparar en cinc gustos: meló, síndria, maduixa, Carib i clàssic. L'usuari decideix si hi afegeix gel picat o rom, però no haurà de fer res més per disfrutar-ho.

MACARONS DE DULCESOL

La firma Dulcesol ha decidit acostar els típics ‘macarons’ francesos a tots els públics. La companyia ha posat a la venda safates de quatre unitats de diferents gustos d'aquest dolç.

NESTLÉ BLOND

Nestlé presenta Chocolate Blond, un nou tipus de xocolata que combina el gust dolç caramel·litzat amb una cremosa textura i, a més, el color daurat.

DANONE PRO

La companyia Danone ha portat a Alimentaria el seu primer producte creat per al mercat de la restauració: Danone Pro. Es tracta d'un iogurt 'premium', cremós i lleugerament ensucrat, ideat per a l'elaboració de receptes dolces i salades, amb un format que maximitza la higiene.

TEMES

• Alimentació
• Alimentaria

• Facebook 0
• Twitter
• Google+ 0

• Notícies relacionades

  • Alimentaria inicia la seva edició més innovadora i professional
  • El sector de l'alimentació es bolca a satisfer el públic jove i els seus nous hàbits
  • El sector alimentari abraça la tecnologia per créixer
  • Les exportacions i la innovació, camins del sector de l'alimentació per créixer Envia una carta del lector

La 'Chinatown tèxtil' es muda a Badalona i dóna el relleu a l'hostaleria

La 'Chinatown tèxtil' es muda a Badalona i dóna el relleu a l'hostaleria

Els majoristes asiàtics marxen per desenes de l'eix Trafalgar-ronda de Sant Pere

Hotels, cafeteries i serveis agafen impuls en una zona amb creixent tràfec turístic

                         

EL PERIODICO

PATRICIA CASTÁN / BARCELONA

Dimecres, 27 d'abril del 2016 - 11:39 CEST
El relleu ha començat. Amb la mateixa celeritat amb què va emergir la primera 'Chinatown' de Barcelona, centrada en el comerç tèxtil majorista de l'eix de Trafalgar-ronda de Sant Pere, ara la seva activitat està desapareixent. Els venedors asiàtics se'n van per desenes a un polígon de Badalona, on troben més facilitats i espai. Alguns ja han sigut substituïts, sobretot per negocis d'hostaleria i serveis, amb la vista posada en el turisme que recorre aquests carrers que connecten l'Arc de Triomf i la plaça d'Urquinaona, rumb a la de Catalunya. Més de mig centenar de locals buits a les tres principals vies esperen nous empresaris, mentre que el veïnat s'inquieta per la possible desertització comercial de la zona.
Victor Lozano és un dels joves emprenedors que preparen l'obertura d'un negoci al que va ser el cor de la 'Chinatown' barcelonina. Està convençut del "potencial del barri", caracteritzat per les seves finques impressionants centenàries, amb veïns, edificis d'oficines i molt tràfec de viatgers. La seva història va pel camí de fer-se tòpica: va buscar un local pel barri de Sant Pere per obrir una botiga d'alimentació biològica, però va topar amb el restrictiu pla d'usos de Ciutat Vella (on abunden els colmados pakistanesos i s'ha tancat l'aixeta al menjar), que el va deixar sense llicència, i va haver de pensar un pla B.

El restrictiu pla d'usos de Ciutat Vella porta molts emprenedors a buscar local a l'altre costat de l'eix de Trafalgar, ja en territori de l'Eixample

La recerca natural va ser travessar el carrer de Trafalgar (frontera territorial) i provar sort a l'Eixample, més permissiu de moment. Després de constatar l'èxode dels xinesos majoristes i trucar a desenes de cartells de lloguer, va ensopegar amb un empresari asiàtic a mitja mudança i va agafar la iniciativa abans que el local arribés al mercat. Un espai, Biobarri -a Méndez Núñez, 18-, que està decorant personalment amb fustes naturals, i que obrirà les portes al maig. El seu vol ser un espai de barri, però no és la nota comuna a la zona. A uns passos hi ha Vespa Soul, un local reformat amb encant per llogar motos i bicis al viatger que pentina Barcelona.
El seu responsable, Diego Bustos, fa un any que és a Trafalgar veient com "tots els xinesos se'n van" i a poc a poc es produeix "moviment", gent que busca locals, de moment amb preus a la baixa. Espais de 80 a 150 metres s'ofereixen per entre 1.000 i 1.600 euros en general. El que no s'obre, en cap cas, són nous negocis majoristes.

DISPERSIÓ DE CLIENTS

El propietari xinès de Lile SCP és dels últims supervivents de Trafalgar, amb gairebé una trentena de persianes abaixades que han deixat sota mínims la seva activitat comercial. L'home, que es fa entendre en castellà, no sap si resistir o anar-se'n. "Tots se'n van a Badalona, però allà hi ha molta competència, grans naus que cada vegada són més cares", opina. De moment, vol resistir fins a "treure gènere" de la botiga, perquè té molta mercaderia i "cada vegada es ven menys". Ho certifica una clienta del Garraf, que treballa en mercats i confessa venir cada vegada menys a Trafalgar. "Això era més còmode per a mi, però ara que la majoria són a Badalona vaig sobretot allà perquè hi ha molt més gènere".
Xavier Perelló, un empresari històric de la zona i que va liderar l'associació Esmoda, ara inactiva, assumeix que l'eix està en "suspens", patint perquè els compradors que venien pel preu estan desapareixent (prefereixen anar al polígon). Quan la 'Chinatown' va eclosionar, hi va haver polèmica per la qualitat i el preu de les seves importacions i la competència deslleial, però després de més d'una dècada van contribuir a generar un flux de compradors que entraven en unes botigues i a les altres. Ara hi ha por que el següent pas sigui el desert comercial. "Aquí es poden fer moltes coses", afegeix l'empresari. Però de moment el que arriba són hotels als edificis que queden buits, i "cafeteries als baixos".

Entre el veïnat i el comerç majorista tradicional es tem una desertització de l'activitat econòmica

A la ronda de Sant Pere, amb una desena de botigues xineses tancades, es ratifica aquesta tendència. El pròxim local que obrirà serà una botiga de pernils de Món Ibèric. En els últims temps, havien proliferat els súpers regentats per pakistanesos, fins a cinc en un petit tram. També les cafeteries o els restaurants, fins i tot en carrers adjacents. El Miquel, un veí amb molts anys a Méndez Núñez, creu que el barri viu ara més de cara al turisme. "Li han rentat la cara i és més segur", opina, testimoni del canvi. "Els xinesos eren tranquils", resumeix, i ara hi ha incerteses.
Entre els comerciants tradicionals hi ha coincidència que el flux de compradors minva i "això tira a l'oci", i a reivindicar un pla de dinamització per a la zona. A Trafalgar, l'empresari pakistanès que regenta fa quatre anys Euro Home Tex rumia si anar-se'n -"amb la moda aquí cada dia és pitjor"- o aprofitar l'ajust en els preus per buscar un local millor a la zona. "T'has de passar a l'hostaleria", sentencia.

Gairebé dues dècades d'implantació asiàtica

ARRIBADA EL 1997

El gran desembarcament comercial xinès es va concentrar a l'àrea de Trafalgar a partir del 1997. Dos anys després es comptabilitzaven uns 40 negocis majoristes a les seves mans. Es van produir les primeres protestes veïnals per la seva estètica (gènere fora de la botiga) o no complir normatives de residus. Una onada d'inspeccions municipals va revelar irregularitats en el 73% dels locals.

IMPLANTACIÓ

El comerç tradicional criticava que venguessin sense IVA. Posteriors inspeccions i regulacions, així com campanyes informatives, van suavitzar la integració i el 2007 ja eren 130 majoristes. Després van créixer cap al Fort Pienc (a l'altre costat del passeig de Sant Joan), amb uns 70 restaurants, perruqueries i altres serveis, on segueixen establerts i representen el 25% dels comerços associats al barri.

• Facebook 2
• Twitter
• Google+ 0

música

La música digital ja recapta més ingressos que el format físic

El sector musical repunta després de dues dècades de declivi

El disc 25 d'Adele és el més venut amb 17,4 milions d'exemplars

Elisenda Pallarés | 24/04/2016 a les 16:00h

Especial: Nació Data

L'explosió de la música digital ha canviat la indústria discogràfica i el consum musical. Els ingressos per vendes de música digital han superat per primer cop els ingressos per vendes en suport físic el 2015. La indústria de la música enregistrada ha recaptat 15 bilions de dòlars, un 3,2 per cent més que el 2014. Aquestes dades s'han fet públiques a l'informe Global Music Report elaborat per la Federació Internacional de la Indústria Discogràfica (IFPI).
 

INGRESSOS MÚSICA ENREGISTRADA EL 2015

Format físic

Format digital

Drets comunicació pública

Drets de sincronització

Ingressos mundials de la indústria de música enregistrada el 2015 en bilionsFont: IFPI

Els ingressos per vendes del format físic han disminuït a un ritme més lent que anys anteriors, un 4,5 per cent respecte el 2014. Els ingressos digitals augmenten un 10,2 per cent i representen més de la meitat del mercat. Pels drets d'ús de la música als mitjans de comunicació com la televisió o la ràdio s'han recaptat 2,1 bilions de dòlars. 0,4 bilions corresponen a drets de sincronització, procedents per l'ús de la música a la publicitat, el cinema, jocs, entre altres.

"Ens trobem en un moment crucial en l'evolució de la música gravada. Després de dues dècades de declivi gairebé ininterromput, el 2015 és un any clau per la música enregistrada", destaca Frances Moore, directora de l'IFPI. Per a Moore les bones dades d'ingressos reflecteixen una indústria que s'ha adaptat a l'era digital i emergit més forta.

Adele, líder indiscutible en vendes
 

L'informe també mostra quins són els treballs més venuts, sumant el format físic i el digital. Tot i que el seu últim àlbum va sortir al novembre, Adele és la líder en vendes. Els seus 17,4 milions d'exemplars quintupliquen la xifra dels següents. Ed Sheeran amb el treball X i Taylor Swift amb 1989 han aconseguit 3,5 milions de vendes. El quart disc amb més compradors és Purpose de Justin Bieber, amb 3,1 milions. In the lonely hour de Sam Smith, Made in the A.M. de One Direction, la banda sonora de 50 ombres de Grey, A head full of dreams de Coldplay, Title de Meghan Trainor i Beauty behind the madness del grup The Weeknd, completen els deu primers llocs de la classificació a tot el món.

Santi Vila: «Hem de protegir i discriminar positivament el català»

Esteve Plantada | 12 comentaris

22/04/2016

Arrenca la comissió de treball per blindar els festivals de música

Cap comentari

22/04/2016

El tercer disc d'Oques Grasses ja es pot escoltar a Spotify

Cap comentari

22/04/2016

Prince, la seva vida en cinc cançons

1 comentari

21/04/2016

VÍDEO Prince, a Barcelona: cançons per recordar un mite

Cap comentari

21/04/2016

Prince mor als 57 anys

INDÚSTRIA DE L'AUTOMÒBIL

Les fàbriques de cotxes crearan milers de llocs de treball en una altra onada inversora

INDÚSTRIA DE L'AUTOMÒBIL

ARXIU

Les fàbriques de cotxes crearan milers de llocs de treball en una altra onada inversora

Les marques preparen l'adjudicació de nous models a Espanya gràcies a nous acords laborals

Les plantes de Seat, Renault, Volkswagen i Peugeot Citroën recuperen el contracte de relleu

• Toni Fuentes

@{ToniFuentes}

Diumenge, 24 d'abril del 2016 - 23:48 CEST

EL PERIODICO                  

Diumenge, 24 d'abril del 2016 - 23:48 CEST
la indústria espanyola de l’automòbil posa els fonaments per prolongar el cicle virtuós dels últims anys. El miracle de l’automoció d’Espanya, convertida en la segona potència europea i la vuitena mundial, entra en una segona fase amb la firma i negociació d’acords de competitivitat a diverses fàbriques que permetran la contractació de milers de treballadors i l’augment de la producció amb nous models.
Les negociacions a totes les grans fàbriques al llarg dels últims anys per abaratir costos laborals, especialment per a la contractació de joves, i perquè les empreses disposessin de més flexibilitat i menys costos van ser la clau que va obrir la porta a inversions de més de 6.000 milions d’euros i a la creació de 12.688 llocs de treball des que el sector va tocar fons, el 2013. El març passat, 152.651 empleats treballaven en la fabricació de vehicles, segons la Seguretat Social.

PUJADES AL VOLTANT DE L’1,5%

Empreses i sindicats s’han conjurat per eradicar el risc que l’efecte d’aquests acords laborals i de la primera onada d’inversions s’anés diluint. Els nous pactes de Renault, Volkswagen i Seat sumen un compromís de gairebé 3.000 nous contractes, un gran nombre dels quals seran de la modalitat de relleu. «Amb els anteriors acords de flexibilització d’horaris i de jornada i polivalència i un salari d’accés amb un període de transició fins a l’equiparació, hem consolidat una indústria amb gent molt preparada», explica Mariano Cerezo, responsable del sector de l’automòbil de la UGT. La nova coincidència de diversos processos de negociació mostra, segons el seu parer, que «ja no es tracta de negociacions a l’ús d’un conveni col·lectiu, sinó que es parla de molts aspectes amb la prioritat de mantenir l’ocupació estable i de qualitat».
Els acords que es negocien coincideixen en alguns punts. «Entre les pujades salarials i alguns plusos per objectius o primes, l’augment global de les retribucions ronda la recomanació de l’acord de negociació col·lectiva», assegura Javier Pacheco, secretari general de la federació d’Indústria de CCOO a Catalunya. El pacte de les cúpules patronals i sindicals preveu un 1,5% de millora salarial per a aquest any.
La marca que va obrir la segona fornada de negociacions és Renault, que acaba de pactar un pla de competitivitat i moderació de costos salarials (els sous pujaran entre el 0,5% i l’1%) amb el compromís de firmar 2.000 contractes nous fins al 2020 amb els quals assumiria la producció d’un nou model amb fosa d’alumini i una nova caixa de canvi que beneficiaran les factories de Valladolid, Palència i Sevilla.

50.000 POLO PER A MARTORELL

La següent fàbrica a firmar un acord ha sigut la de Volkswagen a Navarra, que produirà un nou tot camí (SUV) basat en el Polo que generarà la contractació de fins a 500 joves amb sou inicial de 22.952 euros a l’any, que anirà pujant en diversos esglaons fins a 33.136 euros en gairebé cinc anys. La majoria de les organitzacions sindicals han acceptat unes pujades salarials de la meitat de la inflació aquest any i equivalent a l’índex de preus de consum del 2018 al·legant el «context social» i el «compromís» amb Navarra.

La fàbrica de Seat a Martorell també estava pendent d’aquest pacte, ja que pot contribuir a resoldre un excedent d’uns 700 empleats a partir del 2018 arran del canvi de l’Audi Q3 per l’A1. Els comitès d’empresa de Pamplona i Martorell han mantingut converses perquè la planta catalana pugui absorbir la producció de prop de 50.000 unitats del Polo que la factoria navarresa no podria assumir a l’estar saturada.

REJOVENIMENT

Matías Carnero, president del comitè de Seat, considera que aquesta solució seria «positiva tant per a una fàbrica com per a l’altra», i ja s’ha plantejat al president del grup Volkswagen, Matthias Müller. La negociació del conveni col·lectiu a Seat ha afegit un annex d’un pla de rejoveniment que permetrà contractar uns 300 empleats que substituiran el mateix nombre de veterans que es jubilaran de forma parcial.
La factoria de Nissan a Barcelona també està a punt d’iniciar la negociació d’un nou conveni en un moment en què passa per un sotrac perquè la producció del Pulsar es troba al 60% del nivell previst, cosa que comportarà mesures de flexibilitat interna fins a l’arribada a la línia de muntatge de les noves pick up de Renault i Mercedes.
A més a més, les plantes que Peugeot i Citroën (PSA) tenen a Vigo i Madrid també aspiren a nous models. En el cas de Madrid resoldria un problema de falta de càrrega de treball pel qual està en marxa un expedient de regulació temporal d’ocupació de 30 dies fins a final d’any.

TEMES

• Cotxes
• Ocupació

País

El deute de la Catalunya independent seria similar o inferior al d’Alemanya, Països Baixos i Finlàndia

Un informe impulsat per Creiem en Catalunya explora com quedaria el deute català segons mètodes de càlcul diferents

---

Per: Redacció

20.04.2016  18:48

Vilaweb   

Un informe patrocinat pel fòrum empresarial Creiem en Catalunya explora diverses hipòtesis sobre el deute d’una Catalunya independent. David Ros Serra, economista i interventor d’administració local, i Pere Miret, economista i màster en anàlisi econòmica i finances i MBA, són els autors de l’estudi que calcula el deute de l’estat català segons els sistemes de càlcul del repartiment amb l’estat espanyol. La conclusió principal de l’estudi és que la Catalunya independent tindrà un deute entre el 50% i el 75% del PIB, una xifra inferior a la mitjana del deute dels estats europeus, el 87,2%.
La primera hipòtesi dels autors de l’informe és que el nou estat no assumeixi cap part del deute espanyol en cas de no voler negociar la transició. Malgrat que els autors descarten aquesta hipòtesi perquè estan convençuts que la comunitat internacional i els mercats no permetran que Espanya no negociï, calculen que el deute resultant seria del 33,5% del PIB. Si, a més, no es negociés l’assumpció del deute derivat del FLA, el resultat baixaria fins al 16%.
En segon lloc, Ros i Miret calculen el deute amb mètodes diversos que comptarien amb la negociació de l’estat espanyol. Expliquen que els criteris de repartiment del deute que s’empren habitualment són els de l’activitat econòmica, la població, la despesa feta, la inversió i el deute històric, a més del repartiment d’actius i passius. L’estudi diu que amb un repartiment d’actius i passius l’endeutament de Catalunya se situaria entre el 47,1% del PIB i el 73,2%.
Ací teniu la taula de càlcul de les hipòtesis estudiades pels autors de l’informe:

I conclouen que si es comparen aquestes hipòtesis amb la situació de l’endeutament de la resta dels estats de la UE, en un repartiment d’actius i passius, la Catalunya independent tindria un deute molt inferior a la mitjana de la UE, al Regne Unit i Àustria, i similar o inferior a Alemanya, els Països Baixos i Finlàndia.
Ací teniu una taula amb la classificació del deute dels estats europeus i la situació de la Catalunya independent en cada hipòtesi:

L’informe conclou: ‘El deute que suporten avui els catalans pel fet de formar part de l’estat espanyol és superior al que tindrien en una Catalunya independent, sigui quin sigui el criteri que s’utilitzi per a repartir el deute.’ També considera que ‘el deute català actual més el que s’heretés del Regne d’Espanya seria assumible per l’economia catalana en el marc d’un nou estat, perquè fóra inferior a la mitjana dels països europeus i amb un estalvi entre un 30% i un 52 % en relació amb la situació actual dins l’estat espanyol’. Per aquest motiu, ‘Catalunya no seria un estat especialment endeutat, i podria començar la seva vida amb una economia sanejada’. Finalment, anuncia: ‘Amb el creixement del PIB, aquest percentatge disminuiria significativament.’

Creiem en Catalunya

independència

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

País

Les cambres austríaques diuen que Catalunya creix en ple procés d’independència

Diuen que tan sols quatre països de la zona geogràfica de la UE han superat el creixement català fins ara: Irlanda, Malta, Luxemburg i Eslovàquia

---

Per: Redacció

20.04.2016  17:25

Vilaweb   

‘Catalunya registra el creixement econòmic més alt dels darrers nou anys.’ Amb aquest títol, el portal a internet de les Cambres de Comerç d’Àustria presenta una informació sobre el creixement econòmic de Catalunya. S’hi parla d’un creixement del 3,5% el 2015 i s’hi indica que és el més alt de l’estat espanyol. ‘Cal destacar que fins ara només quatre països de la zona geogràfica de la UE han superat el creixement català: Irlanda, Malta, Luxemburg i Eslovàquia’, diu, i deixa clar que aquesta bona situació no es troba pas afectada pel procés cap a la independència.
Les cambres de comerç diuen també: ‘Aquesta evolució positiva de l’economia té un impacte directe sobre el mercat laboral; el 2015 consten un 3,5% més de persones assegurades que l’any anterior, fet que equival al creixement més gran des del 2006.’ I afegeixen: ‘L’augment es deu principalment a una taxa més elevada d’ocupació en el sector serveis.  No obstant això, la desocupació, situada entorn del 17,7%, continua essent el punt delicat de l’economia catalana.’
I continua: ‘En ple debat sobre la independència, Catalunya manté l’estatus de regió econòmicament forta i continua atraient els compradors estrangers. El desglossament del PIB per regió a l’estat espanyol mostra que Catalunya continua anant un pas endavant. El 2015 les exportacions també hi van créixer d’un 6,1% i van assolir els 64 milions d’euros, que per a Catalunya representa una xifra rècord per cinquè any consecutiu.’
I acaba així: ‘El desembre passat, el creixement arribà a ser del 6,9%. Segons dades del Ministeri d’Economia i Competitivitat espanyol, això vol dir que Catalunya genera el 25,5% del total de les exportacions espanyoles. Pel que fa a les inversions estrangeres, el darrer any s’assolí un valor de 4.800 milions d’euros, considerada la millor dada des del 2010.’

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

Economia Societat

La torxa dels Jocs de Rio, fabricada per una empresa catalana, s’encén a Olímpia

Recam Làser, de Caldes de Montbui, va guanyar l'any passat el concurs per a fabricar-la

---

El president i fundador del grup Recam Làser, Pere Barrios.

Per: Redacció / ACN

21.04.2016  02:00

Vilaweb   

Emissió en directe de la cerimònia d’encesa de la flama olímpica:

Malgrat la tensa situació política que es viu al Brasil, el compte enrere als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro d’aquest mes d’agost continua avançant. Avui mateix s’encén a Olímpia (Grècia) la torxa olímpica, que a partir del 27 d’abril aterrarà al Brasil i començarà a recórrer tots els estats del país abans d’arribar a Rio, el 5 d’agost.
La torxa d’enguany té la particularitat que ha estat fabricada per Recam Làser de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), una empresa especialitzada en el tall amb làser. Amb una filial al nord del Brasil, l’any passat va guanyar el concurs per a fabricar la torxa, dissenyada per l’estudi Chelles and Hayashi Design de São Paulo.

És feta d’alumini reciclat, pesa un quilo i mig i la flama és capaç d’aguantar ràfegues de vent fins de 120 km/h o de mantenir-se encesa a tres mil metres d’altitud. Quan s’encén s’allarga una mica perquè hi apareguin els colors de la bandera del Brasil, a més d’unes línies ondulades que representen la terra, el mar i les muntanyes, símbols del passeig marítim de Copacabana.
‘L’encàrrec ens marcarà com l’empresa que va fabricar la torxa de Rio’, declarava fa uns quants mesos a l’ACN Pere Barrios, president i fundador del grup Recam Làser: ‘Tant en l’aspecte econòmic com de la nostra imatge.’ I és que han rebut l’encàrrec de fabricar-ne cap a quinze mil unitats: ‘Creiem que hi haurà un abans i un després de la comanda.’

Jocs Olímpics

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

MERCAT IMMOBILIARI

Zarautz és el municipi més car d'Espanya per comprar pis, juntament amb Sitges i Sant Cugat

Sitges, Sant Cugat i Zarautz, les ciutats més cares per comprar pis  

Cinc localitats catalanes i quatre de basques figuren al 'top 10' de les vivendes de luxe                        

• M. J. B. / BARCELONA
• EL PERIODICO

Dimarts, 5 d'abril del 2016 - 12:33 CEST
Zarautz és el municipi que té els preus immobiliaris més cars d'Espanya. El metre quadrat de vivenda usada es ven a 4.345 euros, segons un estudi publicat per Idealista basat en les dades del seu informe de preus corresponent al primer trimestre del 2016. D'aquesta manera, el municipi guipuscoà es posa davant de Sant Sebastià, que habitualment apareix a les estadístiques com la ciutat més cara per comprar una vivenda. No està situat gaire lluny, ja que la capital guipuscoana se situa al tercer lloc del rànquing amb un preu mitjà de 3.894 euros per metre quadrat.
Al davant -com a segona de la llista- se situa La Moraleja (4.231 euros/m2), un dels tradicionals mercats de luxe de Madrid i l'únic mercat no basc ni català entre els 10 primers. La Moraleja no és un municipi reconegut, però sí que és considerat com a tal per Idealista, al comptar amb un tipus de producte molt diferent del del municipi on es troba i tenir un nombre d'anuncis suficient per ser estadísticament rellevant.
El 'top 10' dels mercats del luxe es completa amb Sitges (Barcelona), on els propietaris demanen 3.613 euros/m2, Barcelona (3.478 euros/m2), Getxo (Biscaia) amb 3.264 euros/m2), Calella (Girona) amb 3.236 euros/m2, s’Agaró (Girona) amb 3.152 euros/m2, Sant Cugat del Vallès (Barcelona) amb 3.090 euros/m2 i Hondarribia (Guipúscoa) amb 3.061 euros/m2).

ELS MUNICIPIS MÉS BARATS

Els preus en aquests exclusius municipis com a mínim dupliquen el preu mitjà de la vivenda usada a Espanya, situat en el primer trimestre del 2016 en 1.552 euros/m2, mentre que els municipis més econòmics se situen al voltant del 60% per sota d'aquesta mitjana. De fet, comprar un pis al municipi més car d'Espanya (Zarautz) té un preu fins a un 885% superior a adquirir-lo a la localitat més barata, l’Olleria, a la província de València, on els propietaris demanen només una mitjana de 441 euros per cada metre quadrat.
El segueixen Bigastre (Alacant) amb 508 euros/m2, Alguazas (Múrcia) amb 511 euros, Íscar (Valladolid) amb 514 euros/m2), Callosa de Segura (Alacant) amb 522 euros/m2 i La Carolina (Jaén) amb 524 euros/m2. La llista es completa amb les vivendes d'Ontinyent (València), on demanen 553 euros/m2, Jumilla (Múrcia) amb 554 euros/m2, Dolores (Alacant) amb 572 euros/m2) i Elda (Alacant) amb 573 euros/m2.
Per fer aquest estudi, Idealista ha analitzat els 873 municipis que apareixen al seu índex de preus corresponent al primer trimestre del 2016. Per determinar si un municipi entra o no en aquesta anàlisi, Idealista ha definit que ha de tenir una mostra mínima de 50 anuncis vàlids durant el període analitzat.

TEMES

• Sant Cugat
• Sitges

• Facebook 4
• Twitter
• Google+ 0