dimecres, 27 de juliol del 2016

Gran ressò a la premsa internacional de la decisió del Parlament de Catalunya

País > Principat

Gran ressò a la premsa internacional de la decisió del Parlament de Catalunya

Destaquen que ha començat la desconnexió d'Espanya



Captura de pantalla 2016-07-27 a les 18.11.45
Us oferim alguns enllaços sobre la reacció de la premsa internacional a la sessió d’avui del Parlament de Catalunya.
–The Guardian: ‘Separatist movement in Catalonia steps up battle with Madrid
–The Washington Post: ‘Catalan parliament defies top court ruling against secession
–Newsweek: ‘Catalonia to push for independence despite spanish refusal
–La Tribune: ‘La Catalogne désobéit ouvertement à l’Espagne
–Telesur: ‘España: Parlament aprueba desconexión de Cataluña
–TG Mediaset: ‘Catalogna, il Parlamento vota lʼavvio della separazione dalla Spagna
–EuroWeekly: ‘‘We don’t need your approval’: Catalan independence edges closer to reality
–Bloomberg: ‘Catalonia Approves Plan to Secede From Spain Amid Deadlock
–Fox News: ‘Catalan parliament defies top court ruling against secession
–Espresso: ‘Catalunha promete avançar com secessão com ou sem aval de Madrid
–La Stampa: ‘Il parlamento catalano sfida la Spagna: avanti con le leggi per l’indipendenza
–La Tercera: ‘Parlamento de Cataluña desafía a la justicia y aprueba texto que los “desconecta” de España
–Russia Today: ‘El Parlament de Cataluña aprueba la vía unilateral para la desconexión con España
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

dimarts, 26 de juliol del 2016

La prehistòria del procés va començar fa 130 anys

CRÒNICA

La prehistòria del procés va començar fa 130 anys

El procés no és cosa de Mas o Puigdemont. No va començar amb l’Estatut retallat. No és culpa de l’escola catalana ni de TV3. Ni de l’ANC i Òmnium. És una miqueta més antic



El procés no és cosa de Mas o Puigdemont. No va començar amb l’Estatut retallat. No és culpa de l’escola catalana ni de TV3. Ni de l’ANC i Òmnium. És una miqueta més antic, més que l’Avi Macià. Més que Prat de la Riba. La prehistòria del procés es pot situar fa 130 anys.
A les portes d’un nou pols al Tribunal Constitucional de la majoria independentista al Parlament, ahir es va celebrar a l’Ateneu Barcelonès un acte en record del primer míting en què es va cridar a favor d’una Catalunya independent. Això passava un 25 de juliol del 1886, al Teatre Novetats, en una cita convocada pel Centre Català de Valentí Almirall a la qual, per indicació del dramaturg Àngel Guimerà, es va convidar a fer un parlament Josep Narcís Roca i Farreras, estudiós i articulista d’èxit -escrivia en dos dels principals diaris del moment: La Publicidad i El Diluvio -,un textque si no fos pel desaparegut Fèlix Cucurull, hauria quedat del tot oblidat.
Roca i Farreras no hi va poder anar, però va enviar-hi una carta que va desbordar les pretensions dels mateixos convocants, que tan sols pretenien denunciar un tractat comercial d’Espanya amb Anglaterra que anava en contra del proteccionisme de la indústria catalana. La carta, llegida ahir per l’actor Sergi Mateu, acabava amb un vibrant “Visca la independència nacional!” i instava els catalans a lluitar per “la llibertat” des de “la fraternitat” amb els pobles d’Espanya víctimes de l’opressió de la monarquia.
Aquelles paraules van ser rebudes amb entusiasme per un públic que va desbordar l’aforament del teatre i va ocupar el carrer. La premsa madrilenya va reaccionar amb escàndol. Més prehistòria: aquest cop, de la catalanofòbia. I part de la premsa catalana s’hi va apuntar: “ La Vanguardia va cridar immediatament a fer un acte de desgreuge”, va recordar Toni Strubell, impulsor d’un recordatori organitzat per la Comissió de la Dignitat, el Centre Català de Negocis i l’ANC.
Un acte, el d’ahir, al qual va assistir la vicepresidenta del Govern, Neus Munté, i que va cloure el president de l’Assemblea instant els 72 diputats independentistes del Parlament a ser dignes aquest dimecres de la memòria de Roca i Farreras: “Ara toca acabar la feina i acabar-la bé”.

diumenge, 17 de juliol del 2016

La indústria discogràfica catalana cau al mínim històric però repunten els concerts

Economia

La indústria discogràfica catalana cau al mínim històric però repunten els concerts

La indústria discogràfica catalana ha caigut en un nou mínim històric sense aconseguir resultats positius amb el mercat digital i amenaçada per un mercat cada vegada més globalitzat, si bé hi ha hagut un repunt a les actuacions en directe.



20160712174556.jpg
BARCELONA, 12 (EUROPA PRESS)
La indústria discogràfica catalana ha caigut en un nou mínim històric sense aconseguir resultats positius amb el mercat digital i amenaçada per un mercat cada vegada més globalitzat, si bé hi ha hagut un repunt a les actuacions en directe.
Són algunes de les dades que s’han donat a conèixer aquest dimarts en roda de premsa a la presentació del XV edició de l”Anuari de la Música 2016′, que ha tingut lloc a la seu de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) a Barcelona.
L’anuari es publica des de l’any 2002, registra els indicadors anuals de la indústria musical catalana i va dirigit a professionals de la indústria musical, a les institucions vinculades a l’àmbit cultural i al públic en general i és l’únic d’àmbit nacional que té aquestes característiques.
Es tracta d’una edició conjunta del Grup Enderrock i l’Associació professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) i aquest nou volum té 80 col·laboradors entre periodistes, opinadors i tècnics professionals; s’hi incorpora els 12 reptes i principals reivindicacions que planteja el sector musical per al Pla Integral de la Música que la Generalitat de Catalunya té previst desenvolupar aquest any.
Com a novetats en aquest nou número, el president d’ARC, Jordi Gratacòs, ha informat que estan millorant en presentació i continguts, i ha afegit la importància de cohesionar tots els actors de la indústria musical catalana per afrontar els reptes als quals s’enfronta el sector en aquest moment; El director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Xavier Díaz, ha afirmat que no n’hi ha prou de tenir un pla: perquè funcioni cal portar-ho a terme.

REIVINDICACIONS
Reivindiquen acabar amb la criminalització de la música en viu, que els grans equipaments –com el Liceu o l’Auditori– serveixin d’amplificador de la música catalana, que s’incrementin les beques de creació per a projectes culturals i impulsar un nou marc legal que permeti sortir de la precarietat contractual i fiscal a gran part de la professió, entre d’altres.
El president del grup Enderrock, Lluís Gendrau, ha informat que el mercat català representa un 5% del mercat musical estatal i que, tot i que les vendes hagin baixat, el consum de música en directe repunta amb una lleugera recuperació positiva, a causa de l’optimització de les programacions, però ha advertit que les sales de concerts i els festivals es troben davant d’un futur incert.
Després d’anys de crisi i estancament, la indústria musical catalana ha detectat un canvi d’hàbits de consum, i ara mateix té rècord d’assistència a concerts en què la música catalana en directe ha sortit reforçada.
La llista d’èxits en català aconsegueix bons resultats i, tot i que la producció fonogràfica ha baixat (-5%) –com el cas de la música clàssica o el folk–, alguns estils musicals han augmentat la producció de manera considerable, com el jazz.
TOP VENDES
El rànquing ‘top vendes’ ha situat el 2015 un total de 14 discos catalans amb més de 10.000 còpies venudes, un 60% més que l’any anterior, dels quals vuit són en català.
Els artistes catalans més venuts del 2015 van ser Estopa (40.000 discos), Serrat (40.000) i Antonio Orozco (20.000), mentre que la llista de la música en català l’encapçala Serrat, seguit d’Els Catarres, Sopa de Cabra, Blaumut i Adrià Puntí.
El músic Gerard Quintana ha afirmat que s’ha de “reivindicar el paper de la indústria i els músics a la societat i que si es castiga la cultura, amb un IVA alt, per exemple, s’atempta contra la salut interna i mental de les persones”.
Aquesta nova edició de l’anuari inclou apartats dedicats a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears amb entrevistes als tres consellers de cultura dels tres territoris on defensen seguir treballant per reforçar el marc cultural i l’idioma.


(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

dimarts, 5 de juliol del 2016

Així és la jornada d'un avió de Vueling

AEROPORTS

Així és la jornada d'un avió de Vueling

Un avió de Vueling com l'A320 matrícula EC-MEQ encadena sis vols o més al dia amb escales de poc més de mitja hora

Per a les companyies aèries el més rendible és tenir el màxim de temps les naus volant

Així és la jornada d'un avió de Vueling

Dilluns, 4 de juliol del 2016 - 17:15 CEST
"Un avió és rendible com més temps és a l'aire. Parat a l'aeroport es perd diners". Aquesta idea l'acostumava a repetir Álex Cruz, actual president de British Airways i anterior màxim directiu de Vueling i del seu espectacular creixement en pocs anys. Per aconseguir aquest progrés, la companyia --com altres 'low cost' europees-- porta gairebé al màxim el temps que volen els seus avions per aconseguir el màxim rendiment econòmic, encadenant un vol i l'altre amb pauses de tot just 35 minuts. Els problemes apareixen quan en aquesta cadena falla alguna cosa: no només afecta un vol, sinó tota l'operativa de la jornada.
La millor manera de veure-ho és analitzar l'activitat diària d'un dels avions de Vueling. Agafant com a exemple l'Airbus A320 matrícula EC-MEQ i la jornada de l'1 de juliol, s'observa perfectament que tot encaixa, que el model és l'ideal per guanyar els màxims diners possibles (venda de bitllets a part). El problema arriba quan passa alguna cosa en aquesta cadena: tot el sistema se'n ressent. La firma pot canviar d'avió per operar una ruta per guanyar temps, però si el caos és generalitzat, ben poca cosa s'hi pot fer. I més si se sumen diversos factors.
L'avió esmentat ja va començar la jornada a l'aeroport de Barcelona el primer dia de l'operació sortida amb mal peu. Tenia prevista la sortida cap a Munic a les 7.10 hores i no va aconseguir enlairar-se fins pràcticament les vuit per causes no revelades. A les 9.44 va aterrar a la ciutat alemanya, només un quart d'hora abans del moment en què tenia previst tornar a sortir, aquesta vegada per tornar a Barcelona. En realitat, va acabar sortint 46 minuts més tard del previst. El pilot s'hi va esforçar i va aconseguir guanyar temps a l'aire i reduir el retard. A les 12.28 aterrava novament al Prat i la tripulació es preparava per a un nou destí: Palerm. La recuperació de temps volant es va esfumar a terra possiblement per la saturació del Prat, la pèrdua de l'eslot (temps de què disposa per utilitzar les pistes) de sortida o qui sap per quines raons. Total, que l'EC-MEQ es va enlairar 1 hora i 20 minuts més tard, i va aterrar a Palerm a les 15.33 de la tarda, tres minuts més tard del moment previst per al nou enlairament (15.30 hores, Palerm-Barcelona). Missió impossible. Conseqüència: els viatgers procedents de Palerm van arribar a la capital catalana amb gairebé una hora de retard (18.21 hores).

SEGUEIX LA JORNADA

Següent vol programat per a aquest avió entregat el febrer del 2015: 18.15 hores, cap a Londres. L'avió va arribar sis minuts més tard de l'hora de sortida. A aquella hora, al Prat ja hi havia un munt de vols amb demora de la companyia, amb centenars de clients buscant un avió per poder sortir de vacances. Malgrat tot, l'airbus protagonista d'aquesta història va aconseguir sortir amb 'només' una hora i 40 minut de retard que va poder rebaixar una altra vegada uns minuts durant el vol. Va arribar a Luton a les 20.44, una hora i 14 minuts de retard. Havia de tornar a Barcelona, suposadament sortia a les 20.10 hores, però ja anava tard i no va sortir fins a les 22.35 hora local. Va arribar a Barcelona a les 1.24 hores del dia 2.
Però no va ser el seu últim vol. D'aquí va sortir cap a Kíev, a Ucraïna. La hora de sortida teòrica eren les 23.55 hores del dia 1, i va acabar enlairant-se a les 2.40 hores. Va aterrar a les 6.40 hores del matí a l'aeroport d'Ucraïna, dues hores i 20 minuts més tard del previst. I torna a començar una nova jornada, aquesta vegada per tornar a Barcelona i amb un retard ja d'entrada de gairebé dues hores.
Les companyies poden reubicar aeronaus per cobrir les rutes que van tard (si un avió arriba tard a l'aeroport, destinar-ne un altre a aquesta mateixa ruta; és quan es produeix l'habitual "canvi de porta" a la terminal). Però redirigir avions és molt complicat quan l'operativa està tan ajustada que no hi ha ni avions ni eslots disponibles.

dissabte, 2 de juliol del 2016

Tommaso Cacciari: "A Barcelona no sabeu què és el turisme massiu"

MUNICIPAL

Tommaso Cacciari: "A Barcelona no sabeu què és el turisme massiu"

Activista del moviment Comitato No Grandi Navi, lluita perquè els creuers deixin de circular per la llacuna de Venècia



Tommaso Cacciari, activista del moviment Comitato No Grandi Navi, lluita perquè els creuers deixin de circular per la llacuna de Venècia. Desmunta la teoria que diu que aquests immensos vaixells aporten diners a la ciutat, i explica que s’està treballant per repoblar l’illa de Venècia de veïns. És a Barcelona com a convidat al primer Fòrum Veïnal sobre Turisme, organitzat per l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS).
Ja no hi ha veïns a l’illa de Venècia?
Sí que n’hi ha, 58.000. El problema és que hi ha 29 milions de turistes cada any.
A Barcelona vénen 30 milions de turistes i molts veïns es queixen del turisme massiu.
A Barcelona no sabeu què és el turisme massiu! Tret de Venècia, qualsevol ciutat que visito trobo que estaria bé per viure-hi.
Molts diuen que ja no s’hi pot viure, al Casc Antic de Barcelona.
A Venècia el pic d’expulsió de veïnat va ser a finals dels 80. Els propietaris van fer el negoci del segle venent les finques a inversors, o directament convertint-les en hotels o apartaments. A la meva família, per exemple, la van fer fora de casa quan jo tenia 10 anys.
I com s’ho van fer aquests 58.000?
Tota la gent que va trobar la manera de quedar-s’hi, ara ja no en marxarà. En els últims anys, de fet, el nombre de veïns s’ha mantingut estable. Ara el repte és fer que la gent torni a viure-hi, perquè el caliu de ciutat no desaparegui. Estem treballant per repoblar l’illa de veïns, però necessitem que canviïn les polítiques d’habitatge.
Com és la Venècia actual?
És una ciutat supeditada al turisme. Ja no hi ha oficines de correus, forns de pa o botigues de queviures. Ara tot són hotels, restaurants i botigues de souvenirs made in China.
I què representen els creuers?
Els creuers són el pitjor problema de Venècia, ja no només pels altíssims nivells de contaminació, sinó perquè amenacen la mateixa ciutat. Fa anys es va perforar el canal per crear-hi un subcanal més profund al mig perquè poguessin passar-hi. Ara cada vegada que entra un creuer a Venècia hi ha un tsunami, i cada dia es perden sis milions de metres cúbics de sediments.
Quins problemes provoca, això?
Les parets del canal s’estan erosionant, apareixen esquerdes als edificis, hi ha places on el terra s’està inclinant, i el més important de tot: la llacuna cada vegada és més profunda, i això vol dir que entra més aigua del mar.
La famosa acqua alta .
Si no aturem aquesta erosió de la llacuna, Venècia acabarà inundada. Hi ha d’haver un equilibri entre l’aigua i les pedres que formen els fonaments de l’illa, perquè si no l’illa s’enfonsa.
Què hi diu l’Ajuntament?
El problema és que el canal és competència del govern estatal. Hem demanat per activa i per passiva un estudi independent que avaluï de manera integral l’impacte dels vaixells sobre la ciutat, però no hi ha manera.
Què creieu que falla?
El moviment Comitato No Grandi Navi va néixer el 6 de gener del 2012, just una setmana abans del naufragi del Costa Concordia. Durant aquests quatre anys hem vist que l’error més gran que hem comès ha sigut centrar-nos en l’impacte mediambiental dels creuers, perquè el que sempre ens rebaten és que la indústria crea llocs de treball i deixa diners a la ciutat.
I no és cert, això?
No. Els llocs de treball que puguin crear els creuers són precaris i és fals que els viatgers aportin diners a la ciutat, perquè els vaixells estan dissenyats perquè els creueristes es gastin els diners dins de la nau. Les cabines són petites i incòmodes, les fan així no només per poder encabir-hi el màxim nombre de creueristes possible, sinó també perquè la gent passi més temps fora de les cambres i a les instal·lacions del vaixell. De fet, només la meitat dels ingressos dels creuers provenen de la venda de bitllets, la resta prové de les botigues, bars i restaurants.
Barcelona és la pròxima Venècia?
Ara mateix Barcelona és la Venècia dels anys 80, però no està tot perdut. La gran diferència és que aquí hi ha un sentiment de col·lectivitat veïnal que nosaltres en el seu moment no vam tenir. Els veïns estan ben organitzats i tenen les eines per sortir-se’n. Nosaltres no desistim, però cada dia que passa la lluita és més difícil.