Economia

Catalunya atrau 4.783 milions d'euros d'inversió estrangera el 2015

Aquesta dada suposa un 57,8% més que l'any anterior

Es consolida com el segon millor any registrat, per darrere del 2010 quan es va arribar als 4.945 milions d’euros

Redacció-Nd | 21/03/2016 a les 11:45h

Catalunya va atraure l'any passat 4.783 milions d’euros d'inversió estrangera productiva, un 57,8% més que el 2014, segons les dades facilitades aquest dilluns pel ministeri d'Economia i Competitivitat. Es tracta del segon millor any des que va començar el registre el 1993, només superat pel 2010, quan es va arribar als 4.945 milions d’euros.

Així, Catalunya és la segona autonomia on més es va invertir de tot l'Estat, amb un 22%, i després de Madrid, que en va atraure el 46,5%. Però a diferència de Catalunya, a Madrid les inversions van retrocedir un 1,2% en relació al 2014, arribant als 10.093 milions d’euros.

A l'Estat, la inversió estrangera productiva va créixer un 11% i va arribar als 21.724 milions d’euros. Si es descompten els 5.541 milions d’euros de desinversió a tot l'Estat, en termes nets l'augment de la inversió productiva va ser del 7,9% i va arribar als 16.184 milions d'euros. La desinversió productiva a Espanya va augmentar un 21% en relació als 4.580 milions d'euros del 2014.

País

Puigdemont vol reactivar el corredor mediterrani i denunciar els incompliments de l’estat

Vol crear una taula estratègica amb governs autonòmics, cambres de comerç, patronals i sindicats

Dimecres  16.03.2016  12:09

Vilaweb

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, buscarà fer front comú amb altres autonomies per a denunciar a la UE que l’estat espanyol no compleix els seus compromisos d’impulsar el corredor mediterrani. ‘Li volem explicar a la UE que l’estat espanyol no compleix i que la factura també la paga el conjunt d’Europa’, ha remarcat durant la sessió de control al Parlament. A tal efecte, Puigdemont ha anunciat que properament constituirà una taula estratègica amb governs autonòmics, cambres de comerç, patronals i sindicats. De fet, ha apuntat que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ja es reunirà el proper dilluns amb la responsable d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del govern valencià, María José Salvador.

Pausa, per Josep M. Ballarín

Pausa

El nostre Mossèn de capçalera està pioc i no li vaga escriure 'Degotalls'. Preguem perquè aviat s'eixiriveixi i s'acabi aquesta orfandat.

Josep M.
Ballarín

Barcelona, 1920. Capellà i escriptor. Va participar a la Guerra Civil, com a membre de la “Lleva del Biberó”. De la guerra en tornà tísic, i després d’una llarga recuperació, decidí fer-se capellà. Fou rector de Santa Maria de Queralt i ara viu a Gòssol. Autor de “Mossèn Tronxo” i d’un bon grapat de llibres. També ha col·laborat en publicacions i programes de televisió.

La dreta i l'Ítaca d'en Lluís Llach, per Gemma Aguilera

Opinió

La dreta i l'Ítaca d'en Lluís Llach

"Lluís Llach vol seduir la dreta, el votant d'Unió, l'empresari de la CECOT, de Pimec o de Foment, socis del Cercle d'Economia i per què no, banquers"

per Gemma Aguilera 12 de Març 2016 a les 19.55 h 

elMón, abans El Singular. 

En el 99,9% dels casos, quan algú parla d'eixamplar la base independentista per assegurar la victòria del sí en un referèndum, autoritzat o no per Madrid, pensa en l'òrbita de Podemos i les seves derivades. Diposita esperances en aquesta esquerra sobiranista que aposta per una transició a l'Espanya plurinacional. I és veritat que hi ha molt camp per córrer, perquè com a mínim a curt termini, no tenim indicis que el poder majoritari espanyol vulgui desfer-se de les estructures del règim del 78. Al contrari, va camí de reforçar-ne les costures. És obvi que el 'sí' creixerà per l'esquerra.  

I la dreta? Cal anar a predicar-hi. Qui ho defensa és, sinó el que més, un dels diputats amb més pedigrí d'esquerres de Junts pel Sí, Lluís Llach: "A la dreta hi ha quedat gent despenjada que es pot recuperar", deia en una entrevista al programa .Cat de TV3. Quantes vegades han sentit a dir a un diputat de JxSí que cal bastir ponts en aquesta direcció d'una forma tan desacomplexada? El president de la comissió d'estudi del Procés Constituent apunta als 100.000 votants d'Unió que en algun moment hauran de dir sí o no, però també als empresaris de patronals de tradició catalanista que no han fet el pas obertament, com CECOT o Pimec, a alguns socis de Foment del Treball i del Cercle d'Economia, i per què no, alguns banquers. En Lluís Llach, un "ciutadà d'esquerres" que socialment encaixa al mil·límetre amb la CUP, defensa la inclusió de la dreta en el full de ruta i discrepa obertament de la tesi d'una part d'aquesta formació, que creu que el projecte independentista és patrimoni exclusiu de les esquerres. En Llach té tota la raó del món volent sumar la dreta catalanista al procés. 

Una defensa valenta. En Lluís Llach ha fugit de superioritats morals que en ocasions s'han atorgat les esquerres respecte a la dreta catalanista, totalment demonitzada. El diputat de Junts pel Sí, que ve del carrer i que no té intenció de viure d'un sou públic, vol sumar sense excloure. Justament, aquest és l'objectiu de la comissió parlamentària que presideix, que de fet és la translació política de l'ADN de les entitats de la societat civil en el procés.

La nova CDC pot encarregar-se de la seducció d'aquesta dreta catalanista. Connecta amb les masses, arriba a l'últim racó de cada poble i també a les elits del país. Però el nou partit -suposant que deixi enrere la vella política- haurà de parar compte perquè aquesta seducció no l'acabi fent traïdor.

Reiniciem , per Josep Huguet

 

Tribuna

Reiniciem

Josep Huguet - Enginyer industrial i llicenciat en història

PUNT-AVUI 

He assistit a la primera sessió oberta de Reinicia que té la voluntat de facilitar les eines perquè es produeixi des de la societat civil un procés constituent de la màxima amplitud. Crec que hem arribat a un altre replà dels que ens hem anat trobant en els darrers 10 anys. Després d'haver pujat importants trams de l'escala cap a la llibertat, ara, hi ha uns certs dubtes de com abordar el tram següent. Un cop ha quedat palès que hi ha una majoria política i social a favor de la independència, però que encara caldria obtenir més consens, el pròxim repte és assolir la màxima participació popular en l'elaboració de les propostes per a un nou país que han de culminar en un plebiscit sobre el text constitucional.

Davant d'aquest repte són comprensibles les dubitacions de les organitzacions socials i polítiques que fins ara han arrossegat el pes del combat per l'autodeterminació, sobre els riscos d'un pas enrere o els riscos de passos endavant estèrils. En qualsevol cas, si hi ha una diagnosi majoritàriament compartida per les organitzacions a favor de la independència, és que caldria comptar, en aquesta fase, amb la minoria independentista que va quedar subsumida en altres opcions federals, i també aquella franja important, a l'entorn del 30% d'electors, que es manifesta en les enquestes contrària a la independència però favorable a l'exercici de l'autodeterminació.
Arribats a aquest punt de la diagnosi, les entitats que van començar el seu camí en la casella del dret a decidir però ja han passat pantalla cap a l'Estat propi, ara no estan ben posicionades per impulsar en solitari el debat constituent més inclusiu. En canvi tenen una acumulació de forces militants clau per activar i dinamitzar els processos participatius a tot el territori. És aquí on el paper de Reinicia pot ser determinant. Un paraigua transitori per aixoplugar en aquest camí fins al referèndum de ratificació constitucional independentistes declarats (DiL, ERC, CUP, ANC, AMI, Òmnium) però també totes les entitats del Pacte pel Dret a Decidir que inclouen els sindicats i les patronals, i també els segments polítics federalistes partidaris del referèndum a l'entorn de la força emergent de Podem o Barcelona en Comú.
Ara, caldrà abandonar el fred de peus dels uns i caldrà abandonar les ànsies l'hegemonisme exprés dels altres i que, un cop més, la generositat permeti caminar sota un paraigua que té la més curta data de caducitat de tots els protagonistes. Sabent que els partits, refundats o no, tenen vocació de pervivència. Sabent que una entitat com Òmnium, un cop estiguem a la República Catalana continuarà tenint al davant una tasca ingent de foment de la cultura i llengua catalanes. I sabent que fins i tot a l'ANC l'esperen, més enllà dels mesos constituents, importants tasques de suport, de resistència als embats de l'Estat fins a la consolidació definitiva de la nova República, que no serà cosa de mesos, precisament.
Mentrestant, el Govern ha de donar senyals que més enllà de l'horitzó constituent és capaç de marcar línies que afectin positivament la quotidianitat de la gent. Mostrar pedagògicament les limitacions imposades per l'estat, però alhora obrir-hi el diàleg perquè es compleixin les seves obligacions. I també transparentar i revisar aquells errors de gestió comesos per anteriors governs de Catalunya, hagin estan protagonitzats per Esquerra o per CiU.
El panorama espanyol tan enrevessat deixa, però, constància de quatre coses. U. A Espanya els partits del règim només es posen d'acord a oposar-se al referèndum de Catalunya. Dos. Paradoxalment, sense Catalunya, el Congrés dels Diputats és ingovernable des de l'alternança. Tres. L'única força que aposta pel referèndum i un canvi de règim (encara que amb un programa econòmic i social un pèl naïf) està bandejada com l'independentisme. Quatre. Amb eleccions o sense, i amb un parell de passos endarrere de Rajoy i Sánchez, es prefigura com a única sortida una gran coalició de facto que demostrarà la inviabilitat d'una sortida democràtica pactada a escala estatal.
El desgovern actual d'Espanya, amb una monarquia sota sospita de corrupció amb les darreres informacions tocant el Rei, i amb un possible futur govern a la defensiva, sense propostes de reformes serioses, propicia el descrèdit internacional de l'Estat. I el xantatge financer sobre Catalunya i les autonomies per espolsar-se de forma infantil la responsabilitat del deute, retorna com un bumerang a Madrid, rematant la seva mala imatge.

Autor

Josep Huguet Biosca

Altres articles de l'autor

• L'emperador

• L'emperador

Més articles

7 Things We Should All Know About The Catalan Language

The Culture Trip

7 Things We Should All Know About The Catalan Language

• other

• Spain

Tara Jessop

March 4, 2016

Anyone who has spent any length of time in Catalonia will know that hablar español will not get you very far if you really want to get to know the local people and their customs. More than just a sign of respect, getting to know the Catalan language provides key insights to the history, habits and humor of the Catalan people. Here are 7 facts to set you on your way to parlar català.

---

Approximately 9 Million People Worldwide Speak Catalan

Recent censuses suggest that there are over 9 million people who can speak Catalan across the globe, of which over 4 million speak it as a native language or mother-tongue. Catalan is spoken natively in parts of Spain (in Catalonia, Valencia,  and the Balearic Islands), France (in the area of the Pyrénées-Orientales), Andorra and even Italy, in the city of Alghero on the island of Sardinia. Of those who speak it natively, nearly all are bilingual, speaking either French, Spanish (castellano) or Italian as well, depending on where they live.

La tour Eiffel illuminée en bleu blanc rouge – Fluctuat nec Mergitur – Liberté, égalité, fraternité | © Yann Caradec / Flickr

Catalan Is In Many Ways More Similar To French Than Spanish

Although Catalan, Spanish, French, Italian, Portuguese and other European languages all have their origin in Latin (what are known as Romance languages), each has evolved in its own way and there are plenty of similarities and differences between them. However, despite mostly being spoken in Spain, Catalan actually shares many more similarities with French, and more so still with the Occitan language which is spoken in certain southern parts of France, Spain and Italy, than it does with Spanish. For example, the Catalan word for morning is matí and the Occitan equivalent is matin, whereas the Spanish equivalent is mañana. In fact, one study that measured the degree of similarity between Catalan and other Romance languages found that whereas there was 80% similarity with Spanish, there was 87% similarity with Italian.

A cotton harvest | © Kimberly Vardeman / Flickr

The Catalan Language Wasn’t Influenced By The Moorish Conquest In The Same Way As Spanish

The Spanish language as we know it was profoundly influenced by the Arabic language as a result of the Moorish conquest of the 8th century. As a result, many words used in Spanish today are imported directly from Arabic or have been heavily influenced by it. Ever noticed how many Spanish words start with ‘al’? That’s simply the Arabic word for ‘the.’ For example, the Spanish albóndiga (meaning ‘meatball’) is believed to be from the Arabic al-bunduqa meaning ‘the ball.’ However, whereas Catalan was also influenced by the Arabic language, it didn’t evolve with the same tendency to add the Arabic prefix ‘al‘ to its nouns. For example, the Spanish word for ‘artichoke’ is alcachofa, whereas the Catalan equivalent is carxofa. The Spanish word for ‘cotton’ is algodón, and the Catalan equivalent is cotó. Think about it next time you order ‘the the-meatballs.’

The Siege of Barcelona by Jacques Rigaud | Public Domain / WikiCommons

There Are As Many As 6 Dialects Of Catalan

Those that don’t know any better might think that Catalan is nothing more than a Spanish dialect. However, not only is Catalan a fully-fledged language in its own right, it in turn is broken down into 6 dialects of its own, broadly divided between two groups: Eastern and Western Catalan. The six dialects correspond to specific areas, from west to east: Valencian (spoken in Valencia), Northwestern Catalan (spoken around Lleida, parts of Tarragona and La Franja), Central Catalan (spoken around Barcelona and Girona), Rousellonese (spoken in the Roussillon area of France), Balearic (in the Balearic Islands) and Alguerese (in the city of Alghero).

Dried Flower Still Life | © Tim Sackton / Flickr

The 19th Century Saw A Cultural Revival Of Catalan Known As ‘La Renaixença’

After the War of Spanish Succession (1701-1714) during which Catalonia lost its independence to King Philip V and the crown of Castille, Catalan culture underwent a period of decline, exacerbated by new laws imposing the use of the Spanish language. However, the beginning of the 19th century saw the emergence of a wave of artists, authors and playwrights who wished to revive the Catalan language. This period, known as ‘La Renaixença’ saw the re-establishment of a Medieval tradition called Jocs Florals, or ‘floral games,’ a competition in which Catalan poets would compete for recognition in various categories: best love poem, best patriotic poem, etc.

Barcelona in the 1970s | © Salón Internacional Náutico de Barcelona / Flickr

Catalan Was Officially Banned In Spain Until As Recently As 1975

In attempt to promote a universal Spanish nationality, General Franco banned all other languages apart from Spanish from being used within Spain. This included Catalan, which had only been recognized as an official language as recently as the Second Spanish Republic of 1931-1939, following a period of Catalan literary revival in the 19th and early 20th centuries. As a result of the ban, no newborns were allowed to be given Catalan names, streets and monuments with Catalan names were given Castilian names instead, all television, film and music was to be produced in Spanish, and speaking Catalan in public was severely frowned upon and even punished.

The Andorran countryside | © PROFerran Llorens / Flickr

Catalan Is The Only Official Language Of Andorra

As much as Catalan may be the preferred  language of choice among the local population of Catalonia and other Catalan-speaking areas, in Andorra Catalan is the sole official language. In Catalonia, Valencia and the Balearic Islands, Catalan is co-official alongside Spanish (castellano), meaning that all official communication must be available in both languages. The subject of language choice is deeply divisive and contentious, often linked to questions of Catalan independence.

By Tara Jessop

Economia catalunya, recerca, innovació, R+D, Europa,

Catalunya capta més fons europeus que ningú

Un 28% dels fons que ha rebut Espanya per a projectes d’innovació i recerca arriben a terres catalanes

per Redacció VIA Empresa 10 de Març 2016 a les 17.32 h  

elMón, abans El Singular.

Catalunya lidera la captació d’ajuts europeus Horitzó 2020 (H202) en el conjunt de l’Estat, durant els primers dos anys del programa de recerca i innovació de la Unió Europea (UE). L’H2020 és l’instrument de finançament europeu per a projectes de recerca, desenvolupament i innovació més important de la història d’Europa.

Segons dades fetes públiques pel CDTI, Catalunya ha captat prop de 310 milions d’euros, el 28% dels fons que ha rebut tot l’Estat i el 2,5% adjudicat per la CE. En concret, en aquests dos primers anys de l’H2020 hi han participat 327 entitats catalanes, 193 de les quals són empreses, un 85% de les quals són pimes. Aquestes empreses han captat un 24,1% dels 310 milions d’euros. Les universitats han aconseguit un 27% amb 84 milions d’euros i 192 projectes, mentre que els centres de recerca CERCA han captat el 22% amb 68 milions d’euros i 169 projectes.



Així mateix, cal destacar que un 36% del total de fons aconseguits per Catalunya provenen de la línia d’ajuts Ciència Excel·lent, liderats universitats i centres de recerca.

Als ajuts s’hi accedeix per concurrència competitiva, i hi poden participar empreses, universitats, centres tecnològics, centres de recerca, i altres entitats del país que s’impliquin en el desenvolupament de la recerca per tal d’alinear els resultats als valors, necessitats i expectatives de la societat europea. A Catalunya, les agències del Departament d’Empresa i Coneixement Acció –com a membre de la xarxa Enterprise Europe Network de la Comissió Europea-– i AGAUR, l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, són els organismes responsables d’assessorar, informar i acompanyar de manera personalitzada les empreses i institucions de recerca per participar en les convocatòries de l’H2020.

La directora general d’Indústria, Núria Betriu, destaca el fet que “als ajuts de l’H2020 s’hi accedeix per una forta concurrència competitiva, només els aconsegueixen els millors projectes”. Això vol dir, assegura, que “les empreses catalanes tenen un nivell altíssim i que el teixit empresarial català està apostant decididament per la innovació, un factor de competitivitat que cada cop està més integrat a l’ADN de la nostra indústria”.

“Estem veient una clara línia ascendent els últims anys, amb més empreses innovadores i amb més intensitat d’innovació”, subratlla Betriu. De fet, la presència catalana a l’H2020 ha millorat respecte el programa anterior de finançament europeu, el 7è Programa Marc (7PM). En aquell programa Catalunya va captar el 2,1% de fons adjudicats, mentre que en aquesta edició ha arribat al 2,5%. També ha crescut la participació d’empreses (al 7PM van representar el 18,5% dels fons captats i, a l’H2020, suposa el 24,1%).

Pel que fa als 112 milions euros de fons aconseguits provinents dels projectes de Ciència Excel·lent, cal destacar que representen un 3,1% dels fons adjudicats per la CE. Un percentatge per sobre de la mitjana catalana que el secretari d’Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, ha destacat ja que aquests ajuts “s’atorguen a projectes altament competitius i contribueixen a consolidar l’estructura del nostre sistema d’universitats i recerca”. A més, Navarro ha recordat que “aquest percentatge dobla el pes de població de Catalunya en el total de la Unió Europea que és l’1,5%” i evidencia “l’alta qualitat d’universitats i centres de recerca que competeixen amb èxit a Europa”.

Navarro també ha assegurat que “atès l’enfocament estratègic del programa H2020 cap a la innovació, l’assoliment d’aquestes excel·lents xifres pel nostre sistema evidencia l’esforç i els resultats de les nostres institucions cap a la transferència de coneixement i per aportar valor al mercat i a la societat”.

La línia d’ajuts Ciència Excel·lent de l’H2020 inclou els ajuts del Consell Europeu de la Recerca (European Research Council, ERC) per a projectes d’excel·lència trencadors i d’alt risc per avançar més enllà de les fronteres del coneixement; així com les accions Marie S. Curie (MSCA) per a la mobilitat dels investigadors i desenvolupament de la carrera investigadora, i per a l’intercanvi de coneixement indústria/acadèmia. Aquest programa també destina ajuts dels FET (Open, Proactive i Flagships) per a tecnologies futures i emergents i per obrir nous camps d’innovació, i fons per a les infraestructures de recerca (RI).

Per ajuts captats respecte el total de l’Estat espanyol, després de Catalunya (28,1%) se situa la Comunitat de Madrid (24,2%), el País Basc (17,5%), el País Valencià (8,1%), Andalusia (6,7%), Castella i Lleó (2,9%), Galicia (2,6%), Aragó (2,6%), Navarra (1,5%), Astúries (1,2%) i Cantabria (1,1%). El programa, que va posar-se en marxa el 2014, compta amb un pressupost de gairebé 75.000 milions d’euros per al període 2014-2020.