dijous, 26 de novembre del 2015

La Diputació de Barcelona aprova el pagament d'impostos mitjançant l'Agència Tributària Catalana

- 26/11/2015 16:50 - Servei de Premsa de la Diputació de Barcelona

La Diputació de Barcelona aprova el pagament d'impostos mitjançant l'Agència Tributària Catalana

La Diputació de Barcelona ha aprovat avui, al ple ordinari de novembre, que els pagaments a l'Agència Estatal d'Administració Tributària d'IVA i d'IRPF es facin a través de l'Agència Tributària Catalana. La moció, presentada pel grup CUP-PA, ha sumat les adhesions de CiU, ERC-AM i Entesa.

La pobresa energètica era el tema comú de les mocions "Per fer front a la pobresa energètica" (presentada per CUP-PA) i "Sobre els atacs del Govern de l'Estat a la normativa catalana sobre pobresa energètica" (d'ERC-AM), i en conseqüència s'han debatut i votat conjuntament. A més dels grups promotors, CiU, PSC-CP i Entesa hi han favorablement.

Dues proposicions que també s'han abordat alhora, però que no han assolit el suport necessari del plenari, han estat "En relació a la resolució presentada el passat 27 d'octubre al Parlament de Catalunya per part dels grups parlamentaris de Junts pel sí i de la CUP" (de PSC-CP i C's), i "Sobre la convivència democràtica a Catalunya" (PP).

Per últim, a la sessió d'avui, s'han aprovat també tres mocions més:

"Crida per la igualtat al món municipal" (presentada per PSC-CP i C's);
"Per a l'ajuda d'emergència als camps de refugiats sahrauís per la catàstrofe humanitària després de les pluges torrencials d'aquest mes d'octubre" (d'Entesa), que ha assolit la unanimitat del plenari;
"En defensa de la qualitat de l'aire, contra el frau en les emissions, per una planificació de la mobilitat i per l'impuls de la modernització tecnològica de la indústria catalana de l'automoció" (d'Entesa).

El ple no ha apreciat la urgència d'abordar avui la moció "Adhesió al manifest de la Plataforma Mai més i suport a la manifestació Mai més", presentada per Entesa, i ha acordat incloure-le a l'ordre del dia de la sessió del mes de desembre.

MAPA Catalunya, un país de 60 estrelles Michelin

estrelles michelin

MAPA Catalunya, un país de 60 estrelles Michelin

Amb el Disfrutar, l'Hoja Santa, l'Empòrium i el Tresmacarrons la xifra de restaurants "estrellats" ascendeix a 50

El Celler de Can Roca i el Sant Pau continuen sent els dos únics establiments amb tres estrelles

Quatre restaurants catalans encenen la seva primera estrella Michelin

Enric Gil/Laura Aragó-Nd | 26/11/2015 a les 14:05h

Catalunya és un país de 60 estrelles... Michelin. Amb la incorporació del Disfrutar, l'Hoja Santa, l'Empòrium i el Tresmacarrons la xifra de restaurants "estrellats" ascendeix a 50. Aquest mapa elaborat per Laura Aragó permet visualitzar-los a un sol clic.

La Guia Michelin 2016, una de les referències imprescindibles del món gastronòmic, va donar a conèixer aquest dimecres el repartiment anual de les estrelles. En una presentació des de Santiago de Compostel·la, es van distingir quatre restaurants catalans amb la primera estrella, els barcelonins Disfrutar i Hoja Santa, l'empordanès Empòrium i el Tresmacarrons del Masnou.

Per altra banda, va mantenir en l'olimp culinari de les tres estrelles El Celler de Can Roca dels germans Roca i el Sant Pau de Carme Ruscalleda. També continua invariable la xifra d'establiments amb dues estrelles: l'Abac, el Lasarte, l'Enoteca i el Moments de Barcelona; Les Cols d'Olot i el Miramar de Llançà.

Respecte l'any passat, han perdut la distinció el restaurant Comerç 24 i el Neichel –que han tancat portes-, el restaurant Ca l'Arpa de Banyoles i el Manairó de Barcelona. En total, Catalunya concentra fins a 60 estrelles Michelin, repartides entre 50 establiments. Barcelona és una autèntica capital gastronòmica amb 26 distincions en 22 restaurants.

Tres estrelles Michelin (dos restaurants)

El Celler de Can Roca (Girona). Xefs: germans Roca
Sant Pau (Sant Pol de Mar, el Maresme). Xef: Carme Ruscalleda

Dues estrelles Michelin (sis restaurants)

Abac (Barcelona). Xef: Jordi Cruz
Miramar (Llançà, Alt Empordà). Xef: Paco Pérez
Lasarte (Barcelona). Xef: Martín Berasategui
Les Cols (Olot, Garrotxa). Xef: Fina Puigdevall
Enoteca (Barcelona). Xef: Paco Pérez
Moments (Barcelona). Xef: Raül Balam

Una estrella Michelin (42 restaurants)

Disfrutar (Barcelona). Xef: Mateu Casañas, Oriol Castro i Eduard Xatruch
Hoja Santa (Barcelona). Xef: Albert Adrià i Paco Méndez
Hotel Restaurant Empòrium (Castelló d'Empúries, l'Alt Empordà).
Tresmacarrons (el Masnou, Maresme).
Pakta (Barcelona). Xef: Albert Adrià
Tickets (Barcelona). Xef: Albert Adrià
Malena (Gimenells, Segrià). Xef: Josep Maria Castaño
L’Ó (Sant Fruitós de Bages, el Bages). Xef: Jordi Llobet
Les Moles (Ulldecona, Montsià). Xef: Jeroni Castell
Casamar (Llafranc, Baix Empordà). Xef: Quim Casellas
Alkimia (Barcelona). Xef: Jordi Vilà
Caelis, Hotel Palace (Barcelona). Xef: Romain Fornell
Cinc Sentits (Barcelona). Xef: Jordi Artal
Dos Cielos, Hotel Melià (Barcelona). Xef: Javier i Sergio Torres
Gaig (Barcelona). Xef: Carles Gaig
Hisop (Barcelona). Xef: Oriol Ivern
Hofmann (Barcelona). Xef: Mey Hofmann
Fonda Sala (Olost, Osona). Xef: Toni Sala
Moo, Hotel Omm (Barcelona). Xef: Juan Pretel
Saüc (Barcelona). Xef: Xavier Franco
Via Veneto (Barcelona). Xef: Josep i Pere Monje
Els Casals (Sagàs, Berguedà). Xef: Oriol Rovira
L’Angle (Barcelona). Xef: Jordi Cruz
Capritx (Terrassa, Vallès Occidental). Xef: Artur Martínez
Estany Clar (Cercs, Berguedà). Xef: Josep Xandri
Can Jubany (Calldetenes, Osona). Xef: Nandu Jubany
La Cuina de Can Simón (Tossa de Mar, Selva). Xef: Xavier Lores
Ca L’Enric (La Vall de Bianya, Garrotxa). Xef: Jordi Juncà
Bo.Tic. (Corçà, Baix Empordà). Xef: Albert Sastregener
Massana (Girona). Xef: Pere Massana
La Fonda Xesc (Gombrèn, Ripollès). Xef: Francesc Rovira
Els Tinars (Llagostera, Gironès). Xef: Marc Gascons
Torreó de L’Indià (Xerta, Baix Ebre). Xef: Fran López
Rincón de Diego (Cambrils, Baix Camp). Xef: Diego Campos
Can Bosch (Cambrils, Baix Camp). Xef: Joan Bosch
Fogony (Sort, Pallars Sobirà). Xef: Zaraida Cotonat
Les Magnòlies (Arbúcies, la Selva). Xef: Víctor Trochi
Dos Palillos (Barcelona). Xef: Albert Raurich
Koy Shunka (Barcelona). Xef: Hideki Matsuhisa
Lluerna (Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès). Xef: Víctor Quintillà
Nectari (Barcelona). Xef: Jordi Esteve
Els Brancs (Roses, Platja de Canyelles Petites, Alt Empordà). Xef: Javier Cabrera

Quatre restaurants catalans encenen la seva primera estrella Michelin

El Miramar de Llançà, guardonat com el millor restaurant de Catalunya

La guia Michelin tria Madrid per a la tercera estrella

Gelats amb tres estrelles Michelin, a peu de carrer a Girona

La guia Michelin ja és a Internet

El comerç local es passa al .cat

Aida Corón Barcelona 26|11|2015 Via Empresa

La Fundació puntCAT engega la campanya ‘La gira del .cat’ per incrementar la penetració d’Internet a les botigues de barri i estendre l’ús del domini català

L'humorista Peyu que dóna suport a la tasca de la Fundació de normalitzar l'ús del català a Internet . Fundació puntCA

LES CLAUS El 70% de la micro i pime catalana no té pàgina web i el .cat arriba només al 14% de dominis
El domini català és el més adequat qüestió de posicionament pels webs en català
Ribera: "La falta de cultura digital és el mal que viu el sud d'Europa"
Sadurní: "Clickara és una botiga local així que un .cat agrada més al client local"
Si no ets a la xarxa, no existeixes. Aquest és un dels resultats més clars que ha deixat la democratització d’Internet a la societat i és, alhora, un pas que han de fer les grans i petites companyies per tal de tenir presència més enllà del món real. Encara que sembli prou obvi que cal estar a l’esfera digital, segons la Fundació puntCAT a Catalunya el 70% de la micro, petita i mitjana empresa no té pàgina web.

Davant aquesta demolidora xifra, la fundació ha engegat aquesta setmana la campanya La gira del .cat, una iniciativa que pretén “sensibilitzar el col·lectiu del comerç i la pime catalana de la importància de tenir un lloc web i que aquest sigui en català”, explica a VIA Empresa el seu director, Santi Ribera. El punt de partida és Vic, però la campanya vol recórrer la geografia catalana per difondre les virtuts de la “visibilitat a la xarxa en un món cada dia més connectat”, reitera Ribera.

A la cua d’Europa
Per què no tenen web aquests negocis? La resposta més habitual és “l’edat”, ja que s’associa l’ús d’Internet a la joventut, però el director de la fundació assegura que hi ha un problema de fons: “La falta de cultura digital, el mal que viu el sud d’Europa”.

Per veure-ho clar, Ribera posa un exemple: “A Holanda hi ha 15 milions d’habitants i 7 milions i mig de dominis registrats, el que suposa pràcticament un 50% de dominis en relació a la població. A casa nostra, en canvi, hi ha 600.000 dominis en una població de 7 milions, és a dir, hi ha una penetració que no arriba al 10%”. I això passa, insisteix, perquè a Catalunya encara estem “lluny d’entendre que per ser al món real, cal estar present de forma digital amb un lloc que digui on ets i a què et dediques”.

El poder del .cat
La Fundació puntCAT calcula que dels 600.000 dominis que hi ha a Catalunya, només el 14% són .cat, mentre que el .es i el .com representen la majoria. Es tracta d’una xifra que pot semblar irrisòria, però que ha passat del 0% al 14% en els 10 anys que fa que la fundació treballa per impulsar-lo.

La Generalitat de Catalunya i una bona part dels mitjans de comunicació ja l’utilitzen, el que serveix a Ribera per defensar que és un domini “amb presència i força”. Els deures ara són atraure tot el gruix de pime catalana que fa anys que té pàgina amb un altre domini i que és reticent a fer el canvi, així com el volum de negocis que no tenen pàgina web.

Els dominis .com i .es van néixer el 1985 i 1988 respectivament; el .cat, el 2006. “Són més de 20 anys d’avantatge”, assenyala Ribera, “però això no fa que sigui una extensió menys idònia des del punt de posicionament”. De fet, l’extensió catalana és la més recomanada per les pàgines que es dirigeixen a una audiència catalanoparlant, ja que Google premia els espais que mantenen la coherència entre el domini i l’idioma de presentació dels continguts.

Entre 5 i 10 euros anuals
Els arguments de Ribera són prou potents, però el cost del domini –que varia segons cada agent registrador- també intervé en la presa decisió. La Fundació puntCAT és la propietària del domini, però no qui la comercialitza, això ho fan tercers com la plataforma Cap Empresa Sense Web, qui s’ha sumat a la campanya ‘La gira del .cat’.

Adquirir només el domini té un cost d’entre 5 i 10 euros anuals, però si un comerç no té pàgina web i decideix aprofitar aquesta campanya per fer-se-la, la plataforma té una oferta de pàgina web per 290 € i una altra de 390 € amb botiga online, incloent-hi el manteniment del lloc. En el cas de ser una empresa que ja té pàgina amb domini .es o .com, la campanya ofereix l’opció de fet el trasllat cap al .cat de manera gratuïta.

Aquest és el cas de la botiga d’informàtica Clickara, un negoci local de Vic que dóna servei a particulars i empreses. El seu propietari, Marc Sadurní, explica a VIA Empresa que ja fa 7 anys amb un .com perquè l’extensió catalana era massa cara. “Als inicis tot era complicat i intentava rebaixar costos al màxim, però fa temps que penso a canviar al .cat i ara he aprofitat l’oportunitat”, afegeix.

Atraure el client local
Millor posicionament i més credibilitat de cara al client són els principals avantatges que hi veu en fer el canvi. “És una botiga local així que un .cat agrada més al client local. Tinc una altra botiga d’alimentació amb la qual venc arreu d’Espanya, França i Portugal, i no sé si canviar-ho perquè el .com és més genèric”, considera.

Sadurní coincideix amb Ribera a dir que la poca penetració del domini i el poc ús d’Internet en el comerç local rau en el coneixement digital. Principalment, perquè “no veuen el retorn en la inversió de fer-se una pàgina web”, detalla, pel que creu que és vital que les grans empreses del territori col·laborin a fer més visibles les seves pàgines web i a utilitzar el .cat.

La tria de les ciutats i pobles segueix la mateixa lògica que ha esmentat Sadurní: el client local. “Busquem ciutats emblemàtiques amb eixos comercials i empresarials importants per Catalunya. Vic és important des del punt de vista de quantitat de botigues, però té una taxa d’Internet baixa i això la fa una població amb recorregut per nosaltres”, apunta el director de la Fundació puntCAT, qui reconeix que Manresa era un dels candidats d’enguany.

Si aquesta primera setmana de ‘La gira .cat’ aconsegueix bons resultats, la continuïtat de la campanya pel 2016 està assegurada.

Felip Puig: “Marxen més empreses de Madrid que de Catalunya”

Pau Garcia Fuster Barcelona 26|11|2015 ViaEmpresa

El conseller d’Empresa i Ocupació denuncia una “campanya orquestrada” per atemorir les empreses catalanes, especialment les pimes, i treu pit de l’economia del país

Felip Puig ha presidit la cloenda del Mercado Financiapyme . PGF

LES CLAUS Puig: "No és veritat que hi hagi fuga d'empreses"
L'any 2014, 987 empreses van deixar Catalunya, 1.388 van deixar Madrid
Les inversions de capital risc espanyoles es concentren en un 60% a Catalunya

El conseller de la Generalitat n’ha parlat durant la cloenda del Mercado Financiapyme que organitza Pimec a la Borsa de Barcelona, i que enguany ha celebrat la seva 20a edició. Justament el context de petita i mitjana empresa ha empès Felip Puig a contestar d’aquesta manera les darreres informacions sobre el trasllat d’empreses. “No és veritat que hi hagi fuga d’empreses. La mitjana de desaparició de seus fiscals de Catalunya va ser superior en el període 2008-2010, per tant no és efecte del procés sobiranista”, ha afegit. A més, Puig ha revelat que “comparativament marxen més empreses de Madrid que de Catalunya”.

Emparant-se en les mateixes dades oficials sobre moviments de seus fiscals, Puig ha recordat que l’any 2014 van ser 987 les empreses que van deixar Catalunya, però n’hi va haver 1.388 que van deixar Madrid per portar la seva seu fiscal a una altra comunitat. “Per què no es posa el focus aquí? En els mateixos tres anys n’han marxat 4.000 de Madrid, per què no ho diuen això?”, s’ha preguntat retòricament. Per cloure l’argument, Puig ha destacat la decisió d’EasyJet d’instal·lar-se a Barcelona; i ha apuntat que aviat hi haurà bones notícies en el mateix sentit des del sector comercial i logístic.

Comparativa d'empreses de Madrid i Catalunya que han canviat la seu fiscal. Departament d'Empresa i Ocupació. Axesor

Catalunya creixerà un 3,5% el 2015
El conseller d’Empresa i Ocupació també ha aprofitat per destacar la dinàmica positiva de l’economia catalana. “L’obertura de la nostra economia els darrers anys és espectacular”, ha apuntat fent referència a les bones xifres d’exportacions i a la creixent aposta per la innovació. “La pime està fent uns esforços molt importants, amb el repte permanent del seu finançament”, ha reconegut.

En aquesta línia, ha lamentat les darreres condicions imposades per l’executiu espanyol en el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), que ha qualificat com “res més que pagar interessos sobre els impostos que ja hem abonat”.

De fet, Puig ha ressaltat que “l’economia catalana creixerà el 2015 al voltant del 3,5%”, insistint en el bon comportament de les exportacions i les xifres rècord d’inversió estrangera rebuda durant el primer semestre d’aquest any.

Noves vies de finançament per a les pimes
Tornant al finançament de les pimes, el conseller de la Generalitat ha remarcat la necessitat de “seguir apostant per la diversificació dels models i els sistemes de finançament. El MAB i altres vies que s’han anat desplegant són importants”. De fet, Puig ha recordat que “Catalunya lidera la transformació d’aquest mercat alternatiu”. Les inversions de capital risc espanyoles es concentren en un 60% a Catalunya, mentre que el 50% de la inversió privada i de business angels també troba destí al teixit empresarial català.

Josep González, president de Pimec, ha destacat la permanència en el temps del Mercado Financiapyme, i ha qüestionat el discurs crític habitual amb la mida de les petites i mitjanes empreses. “Sovint es parla de la poca dimensió de les pimes catalanes, i és veritat. Però alhora no fem res perquè això canviï”, ha denunciat.

Pel president de Pimec “la fiscalitat a Espanya dificulta la seva capitalització i, en conseqüència, la seva dimensió”. A més, també ha apuntat “raons sindicals”, assegurant que “molts empresaris han frenat el creixement per no haver de tenir representants sindicals”. Finalment, i com és habitual des d’aquesta patronal, ha denunciat la morositat que pateixen les pimes respecte les grans empreses. “Com farem créixer una empresa quan les grans li paguen a 180 dies? Farà prou amb sobreviure”, s’ha exclamat.

125 empreses presenten els seus projectes
El Mercado Financiapyme també ha reconegut la trajectòria de l’empresa LC Paper, en una jornada que ha reunit 125 pimes presentant els seus projectes davant el conjunt d’entitats financeres, públiques i privades. Jordi Nicolau, director territorial de CaixaBank, ha destacat que “per nosaltres aquest fòrum és una oportunitat”. En representació de les entitats privades, Nicolau ha constatat que “tots tenim ganes de donar crèdit, i com més projectes hi hagi, molt millor”.

Des de la banca pública, Josep Ramon Sanromà, conseller delegat de l’Institut Català de Finances (ICF), ha recordat que el principal problema actual és el de “compartir el risc”. Per aquest motiu, ha animat les entitats financeres i els inversors privats a explorar la via de la “coinversió”.

dimecres, 25 de novembre del 2015

Edetària i Vall Llach, millors vins catalans, segons «La Guia de Vins 2016»

Cupatges

Edetària i Vall Llach, millors vins catalans, segons «La Guia de Vins 2016»

Terroir al Límit, Vinyes d'Olivardots, Martí Fabra, Gramona, Recaredo, Cellers d’en Guilla i Scala Dei, els altres triomfadors

Redacció-Nd | 24/11/2015 a les 16:00h

Els millors vins, segons «La Guia de Vins 2016» | Cupatges

96 cellers de totes les Denominacions d’Origen catalanes i 240 vins del total de 1.360 tastats per confeccionar l’edició 2016 de La Guia de Vins de Catalunya. Els millors vins d’aquesta vuitena edició han estat els següents, ho explica Cupatges.

Millor Vi: Ex aequo, Finca La Personal 2013 (Edetària); Vall Llach Mas de la Rosa 2013 (Celler Vall Llach)

Millor Vi Negre: Ex aequo, Finca La Personal 2013 (Edetària); Vall Llach Mas de la Rosa 2013 (Celler Vall Llach)

Millor Vi Blanc: Ex aequo, Vi de Terra Viva Terra de Cuques 2012 (Terroir al Límit), Vd’O 7.13 Garnatxa Roja Sorra 2013 (Vinyes d’Olivardots); Masia Carreras Blanc 2013 (Celler Martí Fabra)

Millor Vi Escumós: Ex aequo, Turó d’en Mota 2003 (Recaredo); Enoteca Gramona Finca de l’Origen Brut Nature Gran Reserva 2001 (Gramona)

Millor Vi Dolç: Sol i Serena de Damigiana (Cellers d’en Guilla)

Millor Vi Rosat: Pla dels Àngels 2014 (Scala Dei)

En les categories de premis honorífics:
Trajectòria: Ex aequo, Valentí Roqueta (Abadal); Albert Milà (Mas Comtal)
Territori: Ex aequo, Mas Bertran Viticultors; Agustí Torelló Mata
Futur: Ex aequo, La Vinyeta; Caralluna del Montgrí
Disseny: Celler El Masroig

SORTEIG Els quatre vins de la setmana

SORTEIG Els vins de la setmana: sis vins de Vinya Celler Masia

Confrontació política i cultural entre França i l'Iran pel vi

Set «app» que cal conèixer sobre el món de la gastronomia i el vi

El rànquing dels 10 vins catalans més cars

VÍDEO L'Alt Empordà vinícola, des de l'aire

L’Oficina d’Atenció a les Empreses s’obrirà al món de l’economia social i col·laborativa

L’objectiu és convertir-lo en un espai de referència per a empreses i projectes d’emprenedoria

ARA Barcelona ARA 25/11/2015 10:11

El nou Govern municipal vol que l’Oficina d’Atenció a les Empreses (OAE) sigui més inclusiva amb les diferents tipologies d’empreses i més propera a altres economies com les col·laboratives, cooperatives, socials i solidàries, les societats laborals i els projectes d’emprenedoria col·lectiva. Amb aquesta visió més àmplia s’ha canviat el nom de l’espai, que es coneixia com a Oficina d’Atenció a l’Empresa, i a la vegada s’ha obert un concurs per adjudicar la prestació dels serveis que s’hi donen.

El regidor d’Ocupació, Empresa i Turisme, Agustí Colom, ha destacat que “es vol ampliar l’espectre d’empreses ateses per l’Oficina, que no només s’atenguin societats sinó cooperatives, economies socials, fundacions”, i a la vegada, “fer un procés de licitació correcte amb un concurs obert, lliure i transparent perquè s’hi presentin les empreses interessades a prestar el servei, en què s’acreditin requisits i es valorin les ofertes rebudes”.

D’acord amb els criteris de transparència i de concurrència pública que impulsa l’Ajuntament de Barcelona, s’ha iniciat un procés obert de licitació per adjudicar la prestació dels serveis d’atenció inicial de l’Oficina d’Atenció a les Empreses.

Un espai per impulsar l’activitat econòmica

L’ Oficina d’Atenció a les Empreses de Barcelona Activa aplega, en un mateix espai físic, tots els recursos que les empreses necessiten per ser més competitives i poder generar ocupació a la ciutat. En aquest sentit, s’hi ofereix una cartera de serveis en àmbits estratègics: constitució, finançament, cerca de treballadors, internacionalització, transmissió empresarial, assessorament empresarial, innovació, localització i aterratge d’empreses estrangeres i, per últim, informació i tràmits municipals.

Entre el gener i l’octubre d’aquest any s’han atès des de l’OAE un total de 2.560 empreses i 3.521 emprenedors en procés d’iniciar una activitat econòmica. Així doncs, passen per aquest espai ubicat a la planta baixa de l’edifici MediaTIC prop de 900 persones al mes. Des de principis d’any, 142 emprenedors i empreses que han rebut l’assessorament i el suport del experts en finançament han generat 37,1 milions d’euros, en conjunt, de capital bancari (56%), públic (27%) i privat (15%).

El govern espanyol boicoteja una missió comercial catalana a la Xina

QUE S'HO APUNTIN, ELS EMPRESARIS BOTIFLERS I FRANQUISTES , COM EL PRESIDENT DE FREIXENET...!!!

El govern espanyol boicoteja una missió comercial catalana a la Xina

Pressions de l'ambaixada espanyola provoquen la suspensió de dues reunions per homologar exportacions

José Manuel García-Margallo, en una imatge d'arxiu

per Redacció 25 de Novembre 2015 a les 13.34 h

elMón, abans El Singular.

El govern espanyol ha boicotejat una missió comercial catalana a la Xina, formada per una vintena d'empreses catalanes dels sectors de la carn, els cítrics i el peix.

El conseller d'Agricultura, Jordi Ciuraneta, ha assegurat que a través de l'ambaixada espanyola s'ha interferit per ''anul·lar'' dues reunions importants previstes per aquest dimecres entre els empresaris, el govern i organismes xinesos que homologuen les empreses que volen exportar cap al país asiàtic. El conseller ha qualificat aquesta actitud ''d'agressió institucional'' i ha lamentat que d'aquesta manera s'han vist perjudicades les empreses que han tingut uns costos per participar en la missió comercial.

El programa de la missió comercial a la Xina liderada pel Departament d'Agricultura preveia aquest dimecres dues reunions que han estat anul·lades a darrera hora. La primera era amb el subdirector del Food Safety Buereu (SSB-AQSIQ), Bie Kexing, i el director del Departament de Carns i productes carnis del FSB, Wang Ning. La segona s'havia de fer entre la vintena d'empresaris que s'han desplaçat fins al país asiàtic i la China Certifications and Acreditation Administration (CNCA), l'organisme que s'ocupa de donar les homologacions per poder exportar, i també amb el responsable de la China Inspection and Quarentine Association (CNCA).

Segons Ciuraneta, l'obstaculització d'aquestes reunions que estaven concertades ha perjudicat les empreses, per la despesa que els ha suposat participar-hi, però també als seus treballadors i als ''ciutadans de Catalunya en general''. El conseller ha dit que aquesta acció ''s'ha fet sense una base ajustada'' i per motius polítics que han acabat ''discriminant la base social dels treballadors, que va més enllà d'un ideari polític''.

En aquest sentit, Ciuraneta s'ha mostrat sorprès però a la vegada indignat per les dificultats que s'han posat en la missió comercial i ha lamentat que s'hagin ''malbaratat'' uns recursos que havien de servir perquè les reunions poguessin sortir bé. El conseller ha recordat que ahir dimarts es van trobar amb l'ambaixador espanyol a la Xina, Manuel Valencia, i que davant dels empresaris es van oferir a acompanyar-los en aquestes reunions però finalment aquest dimecres no han fet acte de presència. Els estaments xinesos han rebut indicacions de l'ambaixada espanyola on se'ls ha demanat que les trobades i reunions amb el conseller i els empresaris no tinguessin ''contingut''.

Per tot plegat, Ciuraneta considera que l'Estat ''ha posat totes les traves possibles perquè avui una reunió molt important per unes empreses que s'havien desplaçat fins aquí no s'hagi acabat produint''. Així ha reiterat que l'Estat ''ha posat per davant el tema polític d'agressió a Catalunya i ha acabat fent mal a les empreses i tots els treballadors que tenen al darrera''.

El govern espanyol boicoteja una missió comercial catalana a la Xina

Pressions de l'ambaixada espanyola provoquen la suspensió de dues reunions per homologar exportacions

José Manuel García-Margallo, en una imatge d'arxiu

per Redacció 25 de Novembre 2015 a les 13.34 h

elMón, abans El Singular.

El govern espanyol ha boicotejat una missió comercial catalana a la Xina, formada per una vintena d'empreses catalanes dels sectors de la carn, els cítrics i el peix.