Habitatge

​El preu de l'habitatge a Catalunya puja un 5,9% amb relació a l'any passat

És la pujada continuada més gran des de l'esclat de la crisi i la bombolla immobiliària

Els bancs tenen més de 46.900 habitatges buits a Catalunya

Cristina Garde-Nd | 21/03/2016 a les 19:34h

Especial: Nació Data

Si l’índex dels preus de l’habitatge s’havia desplomat any rere any des que va esclatar la crisi, ara es va recuperant. El preu de l’habitatge a Catalunya ha pujat un 5,9% en l’últim trimestre del 2015 amb relació al mateix període del 2014. Aquesta és la quarta pujada de l’any: els trimestres anteriors la xifra també ha augmentat si es compara amb els mateixos períodes de l'any anterior com feia anys que no ho feia. Així, en l’últim trimestre del 2015, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística, l’índex dels preus de l’habitatge torna a estar a nivells del 2012. Una cosa similar passa amb la mitjana de l’estat espanyol.

Segons Lluís Marsà, president de la Federació Catalana de Promotors (FECAPCE), aquest augment dels preus, el més continuat des de l’inici de la crisi i des de l’esclat de la bombolla immobiliària, té a veure, en part, amb l'increment de la demanda –aquest any el nombre d'hipoteques a Catalunya ha augmentat un 35,4% amb relació a les del 2014-.
 

L'ÍNDEX DEL PREU DE L'HABITATGE A L'ESTAT ESPANYOL I CATALUNYA

 

Total Estat espanyol

Habitatge nou Estat espanyol

Segona ma Estat espanyol

Total Catalunya

Habitatge nou Catalunya

Segona ma Catalunya

Font: INE.
Metodologia: L'índex del preu de l'habitatge és percentual i es va començar a mesurar l'any 2007. Per això, s'entén que aquell any representa el 100%. A partir d'aleshores, i segons la variació trimestral o anual, l'índex va pujant o baixant. 

 

Evolució índex de preu de l'habitatge a l'Estat espanyol i Catalunya (2007-2015)
Create line charts

Però, per què es tornen a demandar pisos? "És fruit de la confiança de la demanda, d’una millora econòmica i de l’increment de la concessió de crèdits per part de les entitats financeres”, argumenta Marsà.

De totes aquestes transaccions, els habitatges que més es venen són els de segona mà per sobre de l'habitatge nou, el preu del qual ha augmentat perquè ja no es construeixen tants pisos com abans. Des de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya confirmen que, efectivament, la construcció nova només creix “molt lleugerament” i alerten de la davallada en la construcció pública. Així, segons dades de l’Associació de Promotors de Barcelona, “en el 84,3% de les operacions a Catalunya, l’habitatge que es ven és de segona mà, mentre que el restant 15,7% correspon a l’habitatge d’obra nova”.

Més enllà d'un increment de la demanda, l'augment de l’índex dels preus de l'habitatge té a veure, explica Marsà, amb indicadors ben diversos que es combinen de forma complexa: el preu del sòl, les despeses de construcció, les taxes fiscals, els índexs de producció o la xifra de creixement econòmic, entre d’altres.

Els bancs tenen més de 46.900 habitatges buits a Catalunya

Borràs diu que el Govern lliurarà 1.000 pisos per a lloguer social aquest 2016

​Barcelona necessita uns 30.000 pisos per resoldre l'emergència habitacional

La Sareb pressiona la PAH pel mapa interactiu de pisos buits

Ultimàtum de Colau al «banc dolent» perquè cedeixi 562 habitatges buits

PROFESSIONALS AL VOLANT

Conductors d'autocar denuncien jornades de fins a 14 hores seguides

Dos xòfers relaten a EL PERIÓDICO el seu dia a dia laboral i com es manipulen els tacògrafs

Associacions de víctimes reclamen als professionals que respectin i facin respectar els descansos

Ferran Nadeu

Jesús G. Albalat

@jgalbalat

Dilluns, 21 de març del 2016 - 20:57 CET
EL PERIÓDICO. 
“He treballat fins a 14 hores seguides i només amb un dia de festa a la setmana”. Així ho afirmen J. M. i C., dos xòfers d'autocars de passatgers amb anys d'experiència entrevistats per EL PERIÓDICO. “Les empreses se n'aprofiten i ens exploten”, asseguren. Una dada rellevant: la fatiga del conductor està present en el 20% dels accidents de vehicles comercials de la Unió Europea, segons la Fundació CEA (Comissariat Europeu de l'Automòbil). La fatiga és l'antesala de la somnolència.
“Jo he arribat a conduir endormiscat per falta de descans i he hagut de parar per evitar tenir un accident”, ha reconegut un dels conductors, que afirma que les jornades interminables són habituals en el sector. La normativa és molt estricta sobre els descansos dels xòfers, però el més difícil és controlar el seu compliment. “Hi ha un temps marcat per al descans i s'ha de respectar. A més, els autocars nous porten una targetes digitals que poden controlar millor l'activitat del conductor”, explica Daniel Vosseler, advocat d'associacions de víctimes d'accidents de trànsit. Vosseler precisa que per cada 270 minuts de conducció, els xòfers han de descansar-ne 45.
“El problema també està en la mateixa responsabilitat del conductor. Hem de ser molt garants en la fiscalització del descans dels xòfers, especialment quan parlem de transport de passatgers”, explica Vosseler. “Crec que les empreses compleixen amb la normativa i el període de descans dels seus xòfers, però, si no és així, els conductors han de denunciar-ho, no només a la inspecció de treball, sinó també davant la policia, ja que s'està posant en perill la seva vida i la dels seus passatgers”, al·lega.

RISC D'ACOMIADAMENT

No obstant, els conductors d'autocars no veuen tan fàcil denunciar perquè es juguen el lloc de treball. “Si et queixes, t'acomiaden”, afirma J. M., que en l'actualitat treballa en una important companyia de transport de viatgers. Entre camions i autocars fa més de 25 anys que estan volant. “Les nostres jornades laborals són de 12 a 14 hores. No totes estem conduint, però sí al nostre lloc de treball”, detalla. Teòricament haurien de tenir un dia de descans a la setmana i a la segona setmana, dos més. “El segon mai ens el donen; ens el fan treballar”, sosté.
“Amb aquest horari és impossible tenir vida familiar”, assenyala J. M. Almenys la meitat dels conductors d'autocars estan divorciats o tenen problemes de parella, aventura. Al gener, aquest xòfer va treballar més de 324 hores. La seva retribució, entre dietes i sou, és de 1.800 euros al mes.“Jo no he tingut mai un accident greu, però sí que m'he sentit cansat moltes vegades”, admet. “Sóc conscient que tinc la vida dels passatgers a les mans, per això intento no adormir-me i conduir ben despert”, afegeix.
J. M. insisteix que les empreses els exploten, però no només ara, sinó "també fa 15 anys”. Però en els últims anys les companyies “han hagut d'ajustar costos rebaixant sous i allargat jornades”. “Jo he dormit moltes vegades a l'autocar i en molts trajectes he hagut de parar per cansament”, confessa. “Volem que respectin els nostres drets com a treballadors”, sentencia.

MANIPULACIÓ DE TACÒGRAFS

Aquest xòfer denuncia que els tacògrafs dels autocars poden ser alterats. “Hi ha trucs”, assenyala. El de targeta digital que s'instal·la ara en els autobusos és més difícil de manipular, però es pot. El mètode: es posa un imant a l'embragatge o a la caixa de canvis, al motor, i amb aquest sistema s'anul·la el senyal del tacògraf. És a dir, ni compta els quilòmetres, ni marca descans. “Jo ho he vist fer”, assegura. Els tacògrafs antics són de paper i s'hi poden introduir dades falses o, simplement, es perden de forma misteriosa.
C. afirma que a un company a l'empresa on treballa li van deixar que es desfés de la targeta digital i que denunciés la seva desaparició als Mossos. D'aquesta manera, al fer-se una targeta nova, el comptador de quilòmetres i de trajectes torna a zero. C. fa 18 anys que condueix autocars. “Treballo com a mitjana entre 12 i 14 hores diàries”, explica. No totes al volant, també al garatge i a l'empresa".
“En trajectes llargs dormim en hotels, tot i que, en ocasions, en habitació compartida amb el company. En els viatges curts, algunes vegades he hagut de dormir a l'autocar. Fa poc, en un viatge en què duia nens a 150 quilòmetres de Barcelona vaig haver de parar perquè m'adormia”, recalca. ¿Per què no ho denuncia?. “He d'aguantar, em falten pocs anys per jubilar-me”.

TEMES

• Autobusos
• Tarragona

Vida

Joan Tarrada: "El 2020 el primer client de Catalunya serà Espanya"

El vi i el cava representen el tercer sector més important de la indústria agroalimentària catalana, amb grans dinasties familiars al capdavant dels cellers

per Laia Corbella (VIA Empresa) 21 de Març 2016 a les 16.51 h 

elMón, abans El Singular. 

Joan Tarrada, president de l'Acadèmia Tastavins, és dels que creu que entre Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d'Anoia no hi ha cap barrera. "Al contrari, si ens unim, hi sortirem guanyant; que més voldrien a la Rioja i la Borgonya que tenir la diversitat que hi ha al Penedès".
L'Acadèmia Tastavins és l'entitat del món del vi més antiga de l'Estat espanyol i té com a objectiu divulgar la cultura del vi en la societat i promoure els vins del Penedès. "Aquest any celebrem els 50 anys de l'acadèmia i la desena edició del Vijazz, un festival per on passen més de 50.000 persones en tres dies i en el que hi participen 45 cellers catalans", explica Tarrada en una entrevista amb VIA Empresa.

De fet, el Penedès és la comarca que té més superfície de vinya de Catalunya i la que agrupa les grans dinasties familiars amb cellers com Freixenet, Torres i Codorniu.
 

En quina situació està el sector vitivinícola català?
Jo sóc optimista de mena i ho veig amb una esperança real, estem travessant un moment molt bo. El més important és tenir un producte de qualitat i això ho tenim. Avui en dia hi ha un tracte amb el producte excepcional, les vinyes es cuiden com no s'havia fet en els 40 anys anteriors. Ara surt un raïm d'una qualitat sensacional.
Codorniu va tancar l'any passat amb unes pèrdues de 15 milions d'euros i el control del Grup Freixenet està a la venda. Els grans grups estan sobredimensionats en estructura?
No ho crec. A totes les zones vitivinícoles del món hi ha un parell de cellers que produeixen en gran volum, que multipliquen per 10 el que fa la mitjana. Codorniu i Freixenet són dues empreses capdavanteres del mercat. Està clar que quan aquestes empreses familiars són tan grans han de complir uns objectius econòmics, que és el que passa ara amb Freixenet. Però els alemanys ja fa anys que volen comprar alguna empresa, no és nou, ja fa temps que ens miren. Ho hem de veure com un aspecte positiu, en el fons és una empresa alemanya que ve a invertir a Catalunya. La realitat és que hi ha moltes empreses que inverteixen a Catalunya, no perquè siguem més llestos que els altres, sinó perquè estem en una zona geogràfica, geoeconòmica i geopolítica que no tenen altres zones d'Europa.

D'acord és una inversió, però també pot ser un canvi de propietaris i per tant, d'estratègia. Preocupa al territori?
Crea incertesa; quan una empresa canvia d'accionariat sempre genera incertesa i preocupació, però jo no tinc cap dubte que Henkell & Co és un grup alemany que toca de peus a terra.

Però ho compren perquè els hi surti rendible… Potser caldrà reduir costos.
Si els alemanys inverteixen vol dir que abans ja s'han assegurat que l'empresa està sanejada i que funciona. La política d'aquests grans grups alemanys no és comprar empreses que fan aigües per després aixecar-la, sinó d'empreses líders, rendibles.

El president honorífic de Freixenet, José Ferrer, coneix a tots els treballadors pel seu nom. El grup perdrà aquesta actitud més romàtica?
Nous temps porten a noves costums. Clar que aquesta cultura familiar, paternalista de territori estava molt bé, però és més important que els treballadors cobrin i que al pagès se li pugui pagar el raïm a un preu una mica més digne. Si això ho hem de fer sense anar a la missa del poble els caps de setmana, no passa res. És a dir, està clar que hi haurà una reestructuració però és imprescindible mantenir els llocs de treball amb bones condicions. No crec que els alemanys segueixin una línia contrària a l'actual. I si no respecten al territori i la seva gent, ja els hi plantarem cara. Si et poses el territori en contra, difícilment tindràs beneficis. Ara bé, a Henkell & Co no se'ls hi coneix cap actuació mal feta enlloc.

Quin és l'èxit de la concòrdia familiar en grans dinasties propietàries d'aquests cellers?
Totes tenen un mateix escenari amb dues potes que són vitals per la continuïtat i l'èxit del negoci. Una és que s'han rejovenit, és a dir, ja tenen els fills o els nets al capdavant de la direcció, per tant la tecnologia s'ha integrat en el procés i són conscients del mercat global. L'altra pota és que tenim un mercat molt proper a Barcelona, on el consum del vi català encara és molt reduït. És a dir, sense oblidar l'exportació, el mercat nacional encara té molt recorregut.

El cas Freixenet semblava que tenia un disseny d'organigrama perfecte. Ara queda clar que tenir tres famílies propietàries d'un grup no és una bona recepta.
El model de Freixenet no és dolent, al contrari el model és sensacional. Una empresa que 40 anys endarrere feia 20 milions d'ampolles i ara en fa 200 milions vol dir que és model és sensacional. Felicitats a la família Freixenet! Que ara en aquests moments hi ha cants de sirena perquè algú vol vendre… Jo si tinc una empresa en venda i un grup alemany la vol comprar, ho consideraria un èxit. De fet, fins i tot preferiria que fos un grup alemany que no pas un grup de la competència, com pot ser una empresa francesa o uns italians. No ho veig com un fracàs. Freixenet està al capdavant de la producció mundial, és l'empresa que ven més escumós de tot el món.

En els darrers anys, l'escumós italià conegut com a prosecco ha inundat el mercat europeu. L'enemic del cava català ja no és el xampany francès?
Els italians són uns grans venedors, sempre han sabut vendre els seus productes. Itàlia té una ambaixada a cada poble, és impossible trobar una ciutat que no tingui una pizzeria. Una pizzeria és com un consolat! La gent té la sensació que un prosecco està força bé, ben fresquet i de preu assequible. Ara bé, per mi no té res a veure amb el cava ni amb el xampany, té una altra elaboració. Un vi de tres euros no ens aporta ni riquesa ni qualitat. Ara bé, té el seu mercat, sobretot entre els joves. Nosaltres no tenim un consolat a cada ciutat europea, no tenim un pa amb tomàquet a cada racó d'Europa on puguem donar a tastar un xarel·lo, però hem d'arribar a la gent jove. Dintre del mercat de la bombolla a Europa hi ha un nou competidor, el prosecco. Però nosaltres hem d'anar a la nostra, perquè d'aquí a un temps en pot sortir un altre.

Què s'està fent aquí per promoure la cultura del vi i el cava?
Hem obert fa un any l'Espai Penedès, un local al centre de Barcelona on cada dia fem un tast amb maridatge amb vins i caves del Penedès i per on ja han passat més de 4.000 persones joves. S'omple cada dia. La certesa més gran que tenim, després d'un any en funcionament, és que el Penedès és el gran desconegut i això ho hem de solucionar. Ara hem arribat a un acord amb el gremi de restauració de Barcelona. El món és molt gran i el que hem de fer és aprofitar oportunitats. Jo també sóc molt optimista amb el mercat espanyol. Ara el consum cau, però quan ens divorciem, després de passar un temps de dol amb algun boicot als productes catalans, li garanteixo que el primer client que tindrà Catalunya al cap de quatre anys de ser independents serà Espanya. I el primer client que tindrà Espanya, passats aquests quatre anys de dol, serà Catalunya. Tindrem uns llaços d'amistat, d'intercanvi i relació molt més forts i purs dels que hem tingut fins ara. Jo no aniré a comprar el pernil que es fa a Itàlia, compraré el que es fa a Espanya, i ells seguiran comprant els bons vins i caves que es fan a Catalunya. El dol passa de seguida. El 2020 el primer client de Catalunya serà Espanya.

Entrevista publicada originàriament a VIA Empresa.