diumenge, 28 d’agost del 2016
divendres, 26 d’agost del 2016
Electrodomèstics Miró anuncia un ERO per a tota la plantilla i cerca compradors
Economia
24.08.2016 11:59
L’empresa propietària de la cadena d’electrodomèstics Miró ha anunciat que presentarà un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) per a tota la plantilla, 339 persones a tot Espanya, que preveu reduir si troba compradors, ha informat en una carta al comitè d’empresa.
La missiva exposa que la companyia espera ‘poder arribar a acords amb tercers’ que permetin que part de les botigues i la seu central de l’empresa puguin ser adquirides amb la possibilitat que part del seu treballadors puguin veure’s desafectats de l’acomiadament col·lectiu, ha publicat Economia Digital.
Miró, propietat del fons suís Springwater Capital a través de la societat Kabaena Directorship, plantejarà l’ERO en el marc del concurs de creditors que ha presentat a començament d’agost als jutjats de Barcelona.
El director general de Kabaena Directorship, Matteo Buzzi, ha explicat a Europa Press que aquest ERO és un ‘pas necessari’ pel concurs de creditors, però que el seu projecte és de continuïtat del negoci.
Ha destacat que les botigues Miró i el portal de venda en línia mantenen i mantindran la seva operativa normal, i que estan parlant ‘amb molta gent’ interessada a donar continuïtat a una marca potent en el seu segment.
Alhora, ha incidit en la voluntat de ‘salvaguardar el màxim numero de llocs de treball possible’ malgrat l’escenari complex que suposa un concurs de creditors.
Springwater Capital va adquirir Miró en plena liquidació a final deL 2014, i ara busca un nou comprador després de no haver aconseguit els seus plans de reflotar la companyia, amb mesures que incloïen un ERO en marxa per a 119 treballadors.
L’ERO va ser acordat amb els sindicats a començament de juny per a les esmentades 119 persones a tot Espanya, la quarta part d’una plantilla integrada per 430 treballadors, per reestructurar-se i centrar la seva activitat a Catalunya i Balears.
Electrodomèstics Miró anuncia un ERO per a tota la plantilla i cerca compradors
La cadena manté l'activitat normal i afirma tenir molts inversors interessats
24.08.2016 11:59 La missiva exposa que la companyia espera ‘poder arribar a acords amb tercers’ que permetin que part de les botigues i la seu central de l’empresa puguin ser adquirides amb la possibilitat que part del seu treballadors puguin veure’s desafectats de l’acomiadament col·lectiu, ha publicat Economia Digital.
Miró, propietat del fons suís Springwater Capital a través de la societat Kabaena Directorship, plantejarà l’ERO en el marc del concurs de creditors que ha presentat a començament d’agost als jutjats de Barcelona.
El director general de Kabaena Directorship, Matteo Buzzi, ha explicat a Europa Press que aquest ERO és un ‘pas necessari’ pel concurs de creditors, però que el seu projecte és de continuïtat del negoci.
Ha destacat que les botigues Miró i el portal de venda en línia mantenen i mantindran la seva operativa normal, i que estan parlant ‘amb molta gent’ interessada a donar continuïtat a una marca potent en el seu segment.
Alhora, ha incidit en la voluntat de ‘salvaguardar el màxim numero de llocs de treball possible’ malgrat l’escenari complex que suposa un concurs de creditors.
Springwater Capital va adquirir Miró en plena liquidació a final deL 2014, i ara busca un nou comprador després de no haver aconseguit els seus plans de reflotar la companyia, amb mesures que incloïen un ERO en marxa per a 119 treballadors.
L’ERO va ser acordat amb els sindicats a començament de juny per a les esmentades 119 persones a tot Espanya, la quarta part d’una plantilla integrada per 430 treballadors, per reestructurar-se i centrar la seva activitat a Catalunya i Balears.
dilluns, 15 d’agost del 2016
La indústria catalana registra l'ocupació més alta des del 2011
Dilluns 15 d'agost de 2016
Ocupació
La indústria catalana registra l'ocupació més alta des del 2011
La directora general d'Indústria, convençuda que el Pacte Nacional per a la Indústria ajudarà Catalunya a liderar la revolució digital del sud d'Europa
La xifra d'empleats encara està un 26% per sota del 2008
El Govern lamenta que l'augment de l'ocupació es basi en temporalitat i estacionalitat
NacióDigital | 15/08/2016 a les 10:26h
El sector industrial català ocupava a 590.500 treballadors aquest segon trimestre, segons l'Enquesta de Població Activa (EPA). Tot i ser la xifra més alta d'empleats industrials dels últims cinc anys, aquest nombre encara està un 26,51% per sota de l'ocupació industrial que hi havia abans de la crisi.
Mentre que l'ocupació industrial encara està per sota de l'ocupació que hi havia abans de la crisi, el sector serveis ja, gairabé, ha recuperat tota l'ocupació perduda durant aquest últim llarg període d'una crisi que ha inclòs dues profundes recessions. En aquest sector terciari, tan sols li falta créixer en ocupació un 0,47%, uns 11.000 llocs de treball, per recuperar el cens laboral que hi havia en el primer trimestre del 2008. Des del Departament d'Empresa i Coneixement es matisa que una part significativa de l'ocupació que s'imputa al sector serveis són activitats que es circumscriuen en activitats relacionades amb la indústria, com poden ser els gabinets de professionals de l'enginyeria.
El sector que encara no es recupera és el de la construcció, el més castigat per l'esclat de la bombolla immobiliària. Aquest segon trimestre la construcció registrava una ocupació que estava un 56,8% per sota del cens laboral que tenia el 2008.
Catalunya preparada per la quarta revolució industrial
El Govern ''creu molt'' en el Pacte Nacional per a la Indústria que el 13 de juliol passat va aprovar el Parlament, afirma Núria Betriu, directora general d'Indústria. Per a la consellera delegada d'Acció, aquest pacte nacional ha de servir per llançar un paquet de mesures importants per consolidar la quarta revolució industrial que ve condicionada per la irrupció de la tecnologia digital i aconseguir que Catalunya en sigui el referen al sud d'Europa.
Betriu reflexiona que aquesta quarta revolució industrial no es caracteritza per venir acompanyada d'un model laboral basat en mà d'obra intensiva sinó que es tracta d'una activitat que requereix treballadors molt qualificats i amb una productivitat amb un alt valor afegit.
Per a la directora general d'Indústria, aquestes exigències no han de ser vistes en temor per part de Catalunya, sinó com una oportunitat per accelerar tot un conjunt d'instal·lacions i activitats que ja estan en marxa al país i que tenen un alt nivell d'activitat. Betriu es refereix als centres d'innovació, a les universitats, centres tecnològics i a l'esperit emprenedor dels joves que es tradueix amb un sector d'empreses "start ups" molt competitiu i reconegut arreu del món.
La formació professional serà una de les actuacions prioritàries del Pacte Nacional per a la Indústria i haurà de servir per incrementar el nombre de treballadors amb capacitats i habilitats suficients per cobrir la demanda exigent d'aquestes noves activitats empresarials que es generaran els pròxims anys.
Mentre que l'ocupació industrial encara està per sota de l'ocupació que hi havia abans de la crisi, el sector serveis ja, gairabé, ha recuperat tota l'ocupació perduda durant aquest últim llarg període d'una crisi que ha inclòs dues profundes recessions. En aquest sector terciari, tan sols li falta créixer en ocupació un 0,47%, uns 11.000 llocs de treball, per recuperar el cens laboral que hi havia en el primer trimestre del 2008. Des del Departament d'Empresa i Coneixement es matisa que una part significativa de l'ocupació que s'imputa al sector serveis són activitats que es circumscriuen en activitats relacionades amb la indústria, com poden ser els gabinets de professionals de l'enginyeria.
El sector que encara no es recupera és el de la construcció, el més castigat per l'esclat de la bombolla immobiliària. Aquest segon trimestre la construcció registrava una ocupació que estava un 56,8% per sota del cens laboral que tenia el 2008.
Catalunya preparada per la quarta revolució industrial
El Govern ''creu molt'' en el Pacte Nacional per a la Indústria que el 13 de juliol passat va aprovar el Parlament, afirma Núria Betriu, directora general d'Indústria. Per a la consellera delegada d'Acció, aquest pacte nacional ha de servir per llançar un paquet de mesures importants per consolidar la quarta revolució industrial que ve condicionada per la irrupció de la tecnologia digital i aconseguir que Catalunya en sigui el referen al sud d'Europa.
Betriu reflexiona que aquesta quarta revolució industrial no es caracteritza per venir acompanyada d'un model laboral basat en mà d'obra intensiva sinó que es tracta d'una activitat que requereix treballadors molt qualificats i amb una productivitat amb un alt valor afegit.
Per a la directora general d'Indústria, aquestes exigències no han de ser vistes en temor per part de Catalunya, sinó com una oportunitat per accelerar tot un conjunt d'instal·lacions i activitats que ja estan en marxa al país i que tenen un alt nivell d'activitat. Betriu es refereix als centres d'innovació, a les universitats, centres tecnològics i a l'esperit emprenedor dels joves que es tradueix amb un sector d'empreses "start ups" molt competitiu i reconegut arreu del món.
La formació professional serà una de les actuacions prioritàries del Pacte Nacional per a la Indústria i haurà de servir per incrementar el nombre de treballadors amb capacitats i habilitats suficients per cobrir la demanda exigent d'aquestes noves activitats empresarials que es generaran els pròxims anys.
Contingut relacionat
dimecres, 27 de juliol del 2016
Gran ressò a la premsa internacional de la decisió del Parlament de Catalunya
País > Principat
27.07.2016 18:05
Us oferim alguns enllaços sobre la reacció de la premsa internacional a la sessió d’avui del Parlament de Catalunya.
–The Guardian: ‘Separatist movement in Catalonia steps up battle with Madrid‘
–The Washington Post: ‘Catalan parliament defies top court ruling against secession‘
–Newsweek: ‘Catalonia to push for independence despite spanish refusal‘
–La Tribune: ‘La Catalogne désobéit ouvertement à l’Espagne‘
–Telesur: ‘España: Parlament aprueba desconexión de Cataluña‘
–TG Mediaset: ‘Catalogna, il Parlamento vota lʼavvio della separazione dalla Spagna‘
–EuroWeekly: ‘‘We don’t need your approval’: Catalan independence edges closer to reality‘
–Bloomberg: ‘Catalonia Approves Plan to Secede From Spain Amid Deadlock‘
–Fox News: ‘Catalan parliament defies top court ruling against secession‘
–Espresso: ‘Catalunha promete avançar com secessão com ou sem aval de Madrid‘
–La Stampa: ‘Il parlamento catalano sfida la Spagna: avanti con le leggi per l’indipendenza‘
–La Tercera: ‘Parlamento de Cataluña desafía a la justicia y aprueba texto que los “desconecta” de España‘
–Russia Today: ‘El Parlament de Cataluña aprueba la vía unilateral para la desconexión con España‘
Gran ressò a la premsa internacional de la decisió del Parlament de Catalunya
Destaquen que ha començat la desconnexió d'Espanya
27.07.2016 18:05 –The Guardian: ‘Separatist movement in Catalonia steps up battle with Madrid‘
–The Washington Post: ‘Catalan parliament defies top court ruling against secession‘
–Newsweek: ‘Catalonia to push for independence despite spanish refusal‘
–La Tribune: ‘La Catalogne désobéit ouvertement à l’Espagne‘
–Telesur: ‘España: Parlament aprueba desconexión de Cataluña‘
–TG Mediaset: ‘Catalogna, il Parlamento vota lʼavvio della separazione dalla Spagna‘
–EuroWeekly: ‘‘We don’t need your approval’: Catalan independence edges closer to reality‘
–Bloomberg: ‘Catalonia Approves Plan to Secede From Spain Amid Deadlock‘
–Fox News: ‘Catalan parliament defies top court ruling against secession‘
–Espresso: ‘Catalunha promete avançar com secessão com ou sem aval de Madrid‘
–La Stampa: ‘Il parlamento catalano sfida la Spagna: avanti con le leggi per l’indipendenza‘
–La Tercera: ‘Parlamento de Cataluña desafía a la justicia y aprueba texto que los “desconecta” de España‘
–Russia Today: ‘El Parlament de Cataluña aprueba la vía unilateral para la desconexión con España‘
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)
dimarts, 26 de juliol del 2016
La prehistòria del procés va començar fa 130 anys
CRÒNICA
La prehistòria del procés va començar fa 130 anys
El procés no és cosa de Mas o Puigdemont. No va començar amb l’Estatut retallat. No és culpa de l’escola catalana ni de TV3. Ni de l’ANC i Òmnium. És una miqueta més antic
IGNASI ARAGAY Barcelona ARA
El procés no és cosa de Mas o Puigdemont. No va començar amb l’Estatut retallat. No és culpa de l’escola catalana ni de TV3. Ni de l’ANC i Òmnium. És una miqueta més antic, més que l’Avi Macià. Més que Prat de la Riba. La prehistòria del procés es pot situar fa 130 anys.
A les portes d’un nou pols al Tribunal Constitucional de la majoria independentista al Parlament, ahir es va celebrar a l’Ateneu Barcelonès un acte en record del primer míting en què es va cridar a favor d’una Catalunya independent. Això passava un 25 de juliol del 1886, al Teatre Novetats, en una cita convocada pel Centre Català de Valentí Almirall a la qual, per indicació del dramaturg Àngel Guimerà, es va convidar a fer un parlament Josep Narcís Roca i Farreras, estudiós i articulista d’èxit -escrivia en dos dels principals diaris del moment: La Publicidad i El Diluvio -,un textque si no fos pel desaparegut Fèlix Cucurull, hauria quedat del tot oblidat.
Roca i Farreras no hi va poder anar, però va enviar-hi una carta que va desbordar les pretensions dels mateixos convocants, que tan sols pretenien denunciar un tractat comercial d’Espanya amb Anglaterra que anava en contra del proteccionisme de la indústria catalana. La carta, llegida ahir per l’actor Sergi Mateu, acabava amb un vibrant “Visca la independència nacional!” i instava els catalans a lluitar per “la llibertat” des de “la fraternitat” amb els pobles d’Espanya víctimes de l’opressió de la monarquia.
Aquelles paraules van ser rebudes amb entusiasme per un públic que va desbordar l’aforament del teatre i va ocupar el carrer. La premsa madrilenya va reaccionar amb escàndol. Més prehistòria: aquest cop, de la catalanofòbia. I part de la premsa catalana s’hi va apuntar: “ La Vanguardia va cridar immediatament a fer un acte de desgreuge”, va recordar Toni Strubell, impulsor d’un recordatori organitzat per la Comissió de la Dignitat, el Centre Català de Negocis i l’ANC.
Un acte, el d’ahir, al qual va assistir la vicepresidenta del Govern, Neus Munté, i que va cloure el president de l’Assemblea instant els 72 diputats independentistes del Parlament a ser dignes aquest dimecres de la memòria de Roca i Farreras: “Ara toca acabar la feina i acabar-la bé”.
diumenge, 17 de juliol del 2016
La indústria discogràfica catalana cau al mínim històric però repunten els concerts
Economia
La indústria discogràfica catalana ha caigut en un nou mínim històric sense aconseguir resultats positius amb el mercat digital i amenaçada per un mercat cada vegada més globalitzat, si bé hi ha hagut un repunt a les actuacions en directe.
Són algunes de les dades que s’han donat a conèixer aquest dimarts en roda de premsa a la presentació del XV edició de l”Anuari de la Música 2016′, que ha tingut lloc a la seu de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) a Barcelona.
L’anuari es publica des de l’any 2002, registra els indicadors anuals de la indústria musical catalana i va dirigit a professionals de la indústria musical, a les institucions vinculades a l’àmbit cultural i al públic en general i és l’únic d’àmbit nacional que té aquestes característiques.
Es tracta d’una edició conjunta del Grup Enderrock i l’Associació professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) i aquest nou volum té 80 col·laboradors entre periodistes, opinadors i tècnics professionals; s’hi incorpora els 12 reptes i principals reivindicacions que planteja el sector musical per al Pla Integral de la Música que la Generalitat de Catalunya té previst desenvolupar aquest any.
Com a novetats en aquest nou número, el president d’ARC, Jordi Gratacòs, ha informat que estan millorant en presentació i continguts, i ha afegit la importància de cohesionar tots els actors de la indústria musical catalana per afrontar els reptes als quals s’enfronta el sector en aquest moment; El director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Xavier Díaz, ha afirmat que no n’hi ha prou de tenir un pla: perquè funcioni cal portar-ho a terme.
REIVINDICACIONS
Reivindiquen acabar amb la criminalització de la música en viu, que els grans equipaments –com el Liceu o l’Auditori– serveixin d’amplificador de la música catalana, que s’incrementin les beques de creació per a projectes culturals i impulsar un nou marc legal que permeti sortir de la precarietat contractual i fiscal a gran part de la professió, entre d’altres.
El president del grup Enderrock, Lluís Gendrau, ha informat que el mercat català representa un 5% del mercat musical estatal i que, tot i que les vendes hagin baixat, el consum de música en directe repunta amb una lleugera recuperació positiva, a causa de l’optimització de les programacions, però ha advertit que les sales de concerts i els festivals es troben davant d’un futur incert.
Després d’anys de crisi i estancament, la indústria musical catalana ha detectat un canvi d’hàbits de consum, i ara mateix té rècord d’assistència a concerts en què la música catalana en directe ha sortit reforçada.
La llista d’èxits en català aconsegueix bons resultats i, tot i que la producció fonogràfica ha baixat (-5%) –com el cas de la música clàssica o el folk–, alguns estils musicals han augmentat la producció de manera considerable, com el jazz.
TOP VENDES
El rànquing ‘top vendes’ ha situat el 2015 un total de 14 discos catalans amb més de 10.000 còpies venudes, un 60% més que l’any anterior, dels quals vuit són en català.
Els artistes catalans més venuts del 2015 van ser Estopa (40.000 discos), Serrat (40.000) i Antonio Orozco (20.000), mentre que la llista de la música en català l’encapçala Serrat, seguit d’Els Catarres, Sopa de Cabra, Blaumut i Adrià Puntí.
El músic Gerard Quintana ha afirmat que s’ha de “reivindicar el paper de la indústria i els músics a la societat i que si es castiga la cultura, amb un IVA alt, per exemple, s’atempta contra la salut interna i mental de les persones”.
Aquesta nova edició de l’anuari inclou apartats dedicats a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears amb entrevistes als tres consellers de cultura dels tres territoris on defensen seguir treballant per reforçar el marc cultural i l’idioma.
La indústria discogràfica catalana cau al mínim històric però repunten els concerts
La indústria discogràfica catalana ha caigut en un nou mínim històric sense aconseguir resultats positius amb el mercat digital i amenaçada per un mercat cada vegada més globalitzat, si bé hi ha hagut un repunt a les actuacions en directe.
12.07.2016 17:45 La indústria discogràfica catalana ha caigut en un nou mínim històric sense aconseguir resultats positius amb el mercat digital i amenaçada per un mercat cada vegada més globalitzat, si bé hi ha hagut un repunt a les actuacions en directe.
Són algunes de les dades que s’han donat a conèixer aquest dimarts en roda de premsa a la presentació del XV edició de l”Anuari de la Música 2016′, que ha tingut lloc a la seu de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) a Barcelona.
L’anuari es publica des de l’any 2002, registra els indicadors anuals de la indústria musical catalana i va dirigit a professionals de la indústria musical, a les institucions vinculades a l’àmbit cultural i al públic en general i és l’únic d’àmbit nacional que té aquestes característiques.
Es tracta d’una edició conjunta del Grup Enderrock i l’Associació professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) i aquest nou volum té 80 col·laboradors entre periodistes, opinadors i tècnics professionals; s’hi incorpora els 12 reptes i principals reivindicacions que planteja el sector musical per al Pla Integral de la Música que la Generalitat de Catalunya té previst desenvolupar aquest any.
Com a novetats en aquest nou número, el president d’ARC, Jordi Gratacòs, ha informat que estan millorant en presentació i continguts, i ha afegit la importància de cohesionar tots els actors de la indústria musical catalana per afrontar els reptes als quals s’enfronta el sector en aquest moment; El director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Xavier Díaz, ha afirmat que no n’hi ha prou de tenir un pla: perquè funcioni cal portar-ho a terme.
REIVINDICACIONS
Reivindiquen acabar amb la criminalització de la música en viu, que els grans equipaments –com el Liceu o l’Auditori– serveixin d’amplificador de la música catalana, que s’incrementin les beques de creació per a projectes culturals i impulsar un nou marc legal que permeti sortir de la precarietat contractual i fiscal a gran part de la professió, entre d’altres.
El president del grup Enderrock, Lluís Gendrau, ha informat que el mercat català representa un 5% del mercat musical estatal i que, tot i que les vendes hagin baixat, el consum de música en directe repunta amb una lleugera recuperació positiva, a causa de l’optimització de les programacions, però ha advertit que les sales de concerts i els festivals es troben davant d’un futur incert.
Després d’anys de crisi i estancament, la indústria musical catalana ha detectat un canvi d’hàbits de consum, i ara mateix té rècord d’assistència a concerts en què la música catalana en directe ha sortit reforçada.
La llista d’èxits en català aconsegueix bons resultats i, tot i que la producció fonogràfica ha baixat (-5%) –com el cas de la música clàssica o el folk–, alguns estils musicals han augmentat la producció de manera considerable, com el jazz.
TOP VENDES
El rànquing ‘top vendes’ ha situat el 2015 un total de 14 discos catalans amb més de 10.000 còpies venudes, un 60% més que l’any anterior, dels quals vuit són en català.
Els artistes catalans més venuts del 2015 van ser Estopa (40.000 discos), Serrat (40.000) i Antonio Orozco (20.000), mentre que la llista de la música en català l’encapçala Serrat, seguit d’Els Catarres, Sopa de Cabra, Blaumut i Adrià Puntí.
El músic Gerard Quintana ha afirmat que s’ha de “reivindicar el paper de la indústria i els músics a la societat i que si es castiga la cultura, amb un IVA alt, per exemple, s’atempta contra la salut interna i mental de les persones”.
Aquesta nova edició de l’anuari inclou apartats dedicats a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears amb entrevistes als tres consellers de cultura dels tres territoris on defensen seguir treballant per reforçar el marc cultural i l’idioma.
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)
dimarts, 5 de juliol del 2016
Així és la jornada d'un avió de Vueling
AEROPORTS
Així és la jornada d'un avió de Vueling
Un avió de Vueling com l'A320 matrícula EC-MEQ encadena sis vols o més al dia amb escales de poc més de mitja hora
Per a les companyies aèries el més rendible és tenir el màxim de temps les naus volant
Dilluns, 4 de juliol del 2016 - 17:15 CEST
"Un avió és rendible com més temps és a l'aire. Parat a l'aeroport es perd diners". Aquesta idea l'acostumava a repetir Álex Cruz, actual president de British Airways i anterior màxim directiu de Vueling i del seu espectacular creixement en pocs anys. Per aconseguir aquest progrés, la companyia --com altres 'low cost' europees-- porta gairebé al màxim el temps que volen els seus avions per aconseguir el màxim rendiment econòmic, encadenant un vol i l'altre amb pauses de tot just 35 minuts. Els problemes apareixen quan en aquesta cadena falla alguna cosa: no només afecta un vol, sinó tota l'operativa de la jornada.
La millor manera de veure-ho és analitzar l'activitat diària d'un dels avions de Vueling. Agafant com a exemple l'Airbus A320 matrícula EC-MEQ i la jornada de l'1 de juliol, s'observa perfectament que tot encaixa, que el model és l'ideal per guanyar els màxims diners possibles (venda de bitllets a part). El problema arriba quan passa alguna cosa en aquesta cadena: tot el sistema se'n ressent. La firma pot canviar d'avió per operar una ruta per guanyar temps, però si el caos és generalitzat, ben poca cosa s'hi pot fer. I més si se sumen diversos factors.
L'avió esmentat ja va començar la jornada a l'aeroport de Barcelona el primer dia de l'operació sortida amb mal peu. Tenia prevista la sortida cap a Munic a les 7.10 hores i no va aconseguir enlairar-se fins pràcticament les vuit per causes no revelades. A les 9.44 va aterrar a la ciutat alemanya, només un quart d'hora abans del moment en què tenia previst tornar a sortir, aquesta vegada per tornar a Barcelona. En realitat, va acabar sortint 46 minuts més tard del previst. El pilot s'hi va esforçar i va aconseguir guanyar temps a l'aire i reduir el retard. A les 12.28 aterrava novament al Prat i la tripulació es preparava per a un nou destí: Palerm. La recuperació de temps volant es va esfumar a terra possiblement per la saturació del Prat, la pèrdua de l'eslot (temps de què disposa per utilitzar les pistes) de sortida o qui sap per quines raons. Total, que l'EC-MEQ es va enlairar 1 hora i 20 minuts més tard, i va aterrar a Palerm a les 15.33 de la tarda, tres minuts més tard del moment previst per al nou enlairament (15.30 hores, Palerm-Barcelona). Missió impossible. Conseqüència: els viatgers procedents de Palerm van arribar a la capital catalana amb gairebé una hora de retard (18.21 hores).
Però no va ser el seu últim vol. D'aquí va sortir cap a Kíev, a Ucraïna. La hora de sortida teòrica eren les 23.55 hores del dia 1, i va acabar enlairant-se a les 2.40 hores. Va aterrar a les 6.40 hores del matí a l'aeroport d'Ucraïna, dues hores i 20 minuts més tard del previst. I torna a començar una nova jornada, aquesta vegada per tornar a Barcelona i amb un retard ja d'entrada de gairebé dues hores.
Les companyies poden reubicar aeronaus per cobrir les rutes que van tard (si un avió arriba tard a l'aeroport, destinar-ne un altre a aquesta mateixa ruta; és quan es produeix l'habitual "canvi de porta" a la terminal). Però redirigir avions és molt complicat quan l'operativa està tan ajustada que no hi ha ni avions ni eslots disponibles.
"Un avió és rendible com més temps és a l'aire. Parat a l'aeroport es perd diners". Aquesta idea l'acostumava a repetir Álex Cruz, actual president de British Airways i anterior màxim directiu de Vueling i del seu espectacular creixement en pocs anys. Per aconseguir aquest progrés, la companyia --com altres 'low cost' europees-- porta gairebé al màxim el temps que volen els seus avions per aconseguir el màxim rendiment econòmic, encadenant un vol i l'altre amb pauses de tot just 35 minuts. Els problemes apareixen quan en aquesta cadena falla alguna cosa: no només afecta un vol, sinó tota l'operativa de la jornada.
La millor manera de veure-ho és analitzar l'activitat diària d'un dels avions de Vueling. Agafant com a exemple l'Airbus A320 matrícula EC-MEQ i la jornada de l'1 de juliol, s'observa perfectament que tot encaixa, que el model és l'ideal per guanyar els màxims diners possibles (venda de bitllets a part). El problema arriba quan passa alguna cosa en aquesta cadena: tot el sistema se'n ressent. La firma pot canviar d'avió per operar una ruta per guanyar temps, però si el caos és generalitzat, ben poca cosa s'hi pot fer. I més si se sumen diversos factors.
L'avió esmentat ja va començar la jornada a l'aeroport de Barcelona el primer dia de l'operació sortida amb mal peu. Tenia prevista la sortida cap a Munic a les 7.10 hores i no va aconseguir enlairar-se fins pràcticament les vuit per causes no revelades. A les 9.44 va aterrar a la ciutat alemanya, només un quart d'hora abans del moment en què tenia previst tornar a sortir, aquesta vegada per tornar a Barcelona. En realitat, va acabar sortint 46 minuts més tard del previst. El pilot s'hi va esforçar i va aconseguir guanyar temps a l'aire i reduir el retard. A les 12.28 aterrava novament al Prat i la tripulació es preparava per a un nou destí: Palerm. La recuperació de temps volant es va esfumar a terra possiblement per la saturació del Prat, la pèrdua de l'eslot (temps de què disposa per utilitzar les pistes) de sortida o qui sap per quines raons. Total, que l'EC-MEQ es va enlairar 1 hora i 20 minuts més tard, i va aterrar a Palerm a les 15.33 de la tarda, tres minuts més tard del moment previst per al nou enlairament (15.30 hores, Palerm-Barcelona). Missió impossible. Conseqüència: els viatgers procedents de Palerm van arribar a la capital catalana amb gairebé una hora de retard (18.21 hores).
SEGUEIX LA JORNADA
Següent vol programat per a aquest avió entregat el febrer del 2015: 18.15 hores, cap a Londres. L'avió va arribar sis minuts més tard de l'hora de sortida. A aquella hora, al Prat ja hi havia un munt de vols amb demora de la companyia, amb centenars de clients buscant un avió per poder sortir de vacances. Malgrat tot, l'airbus protagonista d'aquesta història va aconseguir sortir amb 'només' una hora i 40 minut de retard que va poder rebaixar una altra vegada uns minuts durant el vol. Va arribar a Luton a les 20.44, una hora i 14 minuts de retard. Havia de tornar a Barcelona, suposadament sortia a les 20.10 hores, però ja anava tard i no va sortir fins a les 22.35 hora local. Va arribar a Barcelona a les 1.24 hores del dia 2.Però no va ser el seu últim vol. D'aquí va sortir cap a Kíev, a Ucraïna. La hora de sortida teòrica eren les 23.55 hores del dia 1, i va acabar enlairant-se a les 2.40 hores. Va aterrar a les 6.40 hores del matí a l'aeroport d'Ucraïna, dues hores i 20 minuts més tard del previst. I torna a començar una nova jornada, aquesta vegada per tornar a Barcelona i amb un retard ja d'entrada de gairebé dues hores.
Les companyies poden reubicar aeronaus per cobrir les rutes que van tard (si un avió arriba tard a l'aeroport, destinar-ne un altre a aquesta mateixa ruta; és quan es produeix l'habitual "canvi de porta" a la terminal). Però redirigir avions és molt complicat quan l'operativa està tan ajustada que no hi ha ni avions ni eslots disponibles.
TEMES
Subscriure's a:
Missatges (Atom)