diumenge, 7 de gener del 2018

Resum 2017: diccionari-2017, entre la República i el 155

Resum 2017: diccionari

2017, entre la República i el 155

L'any que tanquem, en un diccionari de l'A a la Z

El referèndum, la proclamació de la República i la suspensió de l'autogovern de l'Estat han marcat el tram final d'un 2017 que es recordarà, entre moltes altres notícies, pels atemptats gihadistes a Barcelona i Cambrils

Les millors fotos de l'any de NacióDigital

| 31/12/2017 a les 19:00h
Una estelada davant d'un Palau de la Generalitat buit després de l'aplicació del 155 | Adrià Costa
Referèndum, proclamació de la República, aplicació de l'article 155 de la Constitució i eleccions al Parlament amb majoria independentista. Aquesta és la seqüència que ha marcat l'últim tram del 2017, un any marcat -de nou- per esdeveniments d'alt voltatge polític. NacióDigital repassa en aquest diccionari de l'A a la Z els fets que han definit els últims dotze mesos, amb especial atenció als atemptats a Barcelona i a Cambrils del mes d'agost i altres problemàtiques de caire social que seguiran presents durant l'any vinent.

A d'Arrimadas
Arrimadas fent-se una foto amb dos seguidors en plena campanya del 21-D Foto: Adrià Costa

36 escons, 1.100.000 vots i un suport del 25% de l'electorat. Són les xifres que han permès a Inés Arrimadas, candidata de Ciutadans, sortir vencedora del 21-D. És un triomf estèril: no gaudeix de  majoria per formar Govern perquè el PP s'ha enfonsat -4 escons- i el PSC ha obtingut uns decebedors 17 diputats. Arrimadas, amb un discurs nítid en contra del procés, ha tancat l'any difonent les bondats de Tabàrnia, l'última ocurrència constitucionalista per presentar Catalunya com una societat dividida.
B de Bitcoin
La moneda virtual, el bitcoin. Foto: Europa Press



La divisa digital bitcoin viu una etapa d'or. Es va donar a conèixer el 2009, com també la tecnologia que la fa possible –blockchain-, però aquest ha estat el seu any. L'1 de gener valia menys de 1.000 dòlars i la darrera setmana del 2017 ha tocat el seu sostre: 20.000 dòlars. La cotització està experimentant grans fluctuacions, cosa que genera recel entre alguns dels responsables de la presa de decisions, però cada cop més companyies, empresaris i inversors aposten per la criptomoneda més popular.
C de Castor
La plataforma Castor, vista des de la costa del Montsià. Foto: ACN

A les acaballes de l'any el Tribunal Constitucional (TC) ha declarat nul·la per unanimitat la indemnització de 1.350,7 milions d'euros al projecte Castor, el magatzem de gas subterrani situat davant la costa de Tarragona i Castelló. L'activitat de la plataforma va provocar una bateria de petits sismes. El govern espanyol va decidir posar en "hibernació" les instal·lacions i pagar la compensació a l'empresa concessionària, Escal UGS –darrere de la societat hi ha Florentino Pérez-, però el TC l'ha tombat.
D de Dimissió
Primera reunió del Govern després del referèndum Foto: ACN

No ha estat un any tranquil al consell executiu. El camí cap al referèndum va tensionar les costures fins al punt que Carles Puigdemont es va veure obligat a fer canvis en tres temps per salvar la cohesió. Primer va saltar Jordi Baiget (Empresa), a principis de juliol, i la setmana següent ho van fer Neus Munté (Presidència), Meritxell Ruiz (Ensenyament), Jordi Jané (Interior) i Joan Vidal de Ciurana (secretari del Govern). Un dia abans de la declaració d'independència, qui va marxar va ser Santi Vila (Cultura). 
E d'Exili
Puigdemont i els consellers a l'exili després de l'acte de lliurament de la bandera Foto: NacióDigital

Un cop declarada simbòlicament la independència, el Govern es va reunir per abordar el nou escenari. Es va prendre una decisió solidària: uns consellers marxarien a l'exili i els altres es quedarien a risc de ser empresonats. Carles Puigdemont va liderar el primer grup, que es va dirigir cap a Brussel·les. Acompanyen el president Toni Comín (Salut), Meritxell Serret (Agricultura), Clara Ponsatí (Ensenyament) i Lluís Puig (Cultura). En els propers dies han de decidir si tornen a Catalunya.
F de Fuga
Seu central del Banc Sabadell a Barcelona Foto: Adrià Costa

Després del referèndum, companyies com La Caixa, Gas Natural, Agbar i el Banc Sabadell van decidir traslladar la seu fora de Catalunya per la inestabilitat política generada per la votació i la repressió de l'Estat. De les catalanes de l'Íbex-35, només Grífols es va quedar. El govern espanyol va preparar un decret per aplanar el camí a les empreses que volguessin marxar de Catalunya. Segons les dades del registre, al voltant de 330 han fet efectiu el canvi de seu.
G de Gihadisme
Mostres de condol a la Rambla, una setmana després de l'atemptat. Foto: Adrià Costa

Estat Islàmic ha estès el seu camp d'actuació, i Catalunya també ha patit atemptats gihadistes. El 17 d'agost, Younes Abouyaaqoub va atropellar amb una furgoneta els vianants que va ensopegar a la Rambla de Barcelona, i va deixar 13 morts i més de 100 ferits de 34 nacionalitats. Al passeig Marítim de Cambrils (Baix Camp), els terroristes van envestir diverses persones, i una dona va morir. Un total de sis terroristes van ser abatuts pels Mossos d'Esquadra. La petjada del gihadisme no es queda aquí. D'Europa, el Regne Unit segueix sent un dels objectius.
H d'Habitatge
Un pis en lloguer al centre de Barcelona. Foto: Adrià Costa

Viure a Barcelona cada cop és més car. Els preus del lloguer han marcat màxims històrics, fins i tot per damunt dels imports més àlgids d'abans de la crisi. Això fa que sigui molt difícil trobar un pis en condicions per menys de 1.000 euros mensuals d'arrendament. La resposta de les administracions no serveix per intervenir en el mercat per ara: l'Ajuntament vol fer créixer el nombre de pisos de lloguer assequible, però no ho farà a curt termini, i l'índex de preus de la Generalitat és merament orientatiu.
I d'Intervenció
Mariano Rajoy comunicant les mesures del 155 Foto: Moncloa

Per primera vegada, l'Estat ha aplicat l'article 155 de la Constitució. Ha servit per cessar tot el Govern i per convocar les eleccions del 21 de desembre, i li servirà a Rajoy per convocar la sessió constituent del Parlament. Abans del 155, però, el ministeri d'Hisenda ja va aplicar control total sobre les finances catalanes per evitar que es destinessin recursos públics al referèndum. La intervenció, per cert, segueix vigent.
J de «Jordis»
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez arribant a l'Audiència Nacional espanyola Foto: ACN

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, cares visibles de l'independentisme civil, dormen a la presó de Soto del Real des del 16 d'octubre. Carmen Lamela, magistrada de l'Audiència Nacional, els va privar de llibertat per un presumpte delicte de sedició associat a les manifestacions que es van produir davant de la seu del departament d'Economia el dia que va ser escorcollat per la Guàrdia Civil. Sànchez és ara diputat electe de Junts per Catalunya.
K de Kremlin
Vladimir Putin Foto: Europa Press / Reuters

"La màquina d'ingerències russa penetra en la crisi catalana", titulava el diari El País el 25 de setembre, poc abans del referèndum. La informació la signava David Alandete, adjunt al director del rotatiu de Prisa, que ha fet d'aquesta qüestió una bandera. Segons les peces publicades, la xarxa de notícies falses que va ajudar Donald Trump i el Brexit a triomfar també s'ha centrat en Catalunya.
L de Litigi
Imatge del trasllat de les obres al monestir de Sixena. Foto: ACN

L'aplicació de l'article 155 de la Constitució per reprimir el procés català ha tingut un efecte inesperat: la resolució per la via exprés del conflicte de les obres d'art de Sixena a favor de l'Aragó. La matinada de l'11 de desembre la Guàrdia Civil va arribar al Museu de Lleida per executar la sentència d'un jutge d'Osca que obligava a traslladar les peces. Al Monestir de Vilanova de Sixena s'hi van dur 43 de les 44 obres que són objecte del litigi, i per a la que queda, l'Ajuntament del municipi aragonès ha reclamat que la policia entri al museu lleidatà "per la força si cal" per buscar-la.
M de Municipalitzacions
Manifestació a Terrassa per la gestió pública de l'aigua. Foto: Juanma Peláez

Aquest és el mandat de les municipalitzacions als ajuntaments, o sigui de la recuperació de la gestió pública de serveis que ara presten empreses privades. Una de les batalles més sonades ha estat la de l'aigua a Terrassa. Tot i això, el consistori ha aprovat una nova pròrroga que farà que l'empresa Mina segueixi gestionant el servei fins al juny. Vol assumir la gestió amb plenes garanties, argumenta. Les municipalitzacions també són una de les banderes del govern d'Ada Colau a Barcelona, però per ara s'ha hagut de conformar amb la internalització de petits serveis.
N de Neymar
Neymar en la presentació com a jugador del PSG. Foto: PSG

El PSG va pagar a l'agost 222 milions d'euros per endur-se Neymar del Barça. El jugador brasiler, considerat l'hereu de Messi al tro del futbol mundial, va preferir un canvi d'aires abans de perpetuar el domini del triplet ofensiu que formava amb l'argentí i Luis Suárez. El seu traspàs, el més car de la història, va fer entrar el mercat en una dinàmica alcista que sembla no tenir aturador.
O d'Oscar

A la cerimònia de lliurament dels Oscar 2017 es va viure un despropòsit, que es va rectificar en directe després de l'error protagonitzat per Warren Beaty, que va dir el nom de La La Land com a millor pel·lícula en un instant d'aquells que han passat a la història. Pocs minuts després, amb l'elenc del musical a l'escenari, l'Acadèmia de Hollywood va rectificar i va nomenar Moonlight com a guanyadora, en una de les situacions més estranyes, confuses i estrambòtiques que s'han viscut mai als guardons.
P de Puigdemont
Carles Puigdemont Foto: Delmi Álvarez

El 130è president de la Generalitat no ha tingut un any senzill. L'impuls del referèndum i de la República l'han dut a l'exili, i des de principis de novembre viu a Bèlgica. Sobre ell hi pesa una ordre de detenció espanyola que es farà efectiva si torna a Catalunya. Com a candidat de Junts per Catalunya ha aconseguit 34 escons, dos més que l'ERC d'Oriol Junqueras, empresonat a Estremera. Ha de decidir si torna per sotmetre's a la investidura o bé si segueix a Brussel·les.
Q de Querella
José Manuel Maza, en una imatge d'arxi Foto: Europa Press

La judicialització del procés ha estat una constant d'aquest 2017. L'ha encarnat com ningú José Manuel Maza, encarregat de presentar la querella per rebel·lió, sedició i malversació de fons públics contra els membres del Govern que els ha conduït a la presó i a l'exili. Maza, que va morir a l'Argentina, també va perseguir judicialment els alcaldes que van fer costat al referèndum i als membres de la mesa del Parlament.
R de Referèndum
La Policia Nacional espanyola desallotjant un col·legi a Barcelona Foto: Martí Urgell

L'esdeveniment de l'any a Catalunya. La votació de l'1 d'octubre passarà a la història per la violència policial de les forces de seguretat de l'Estat, per la defensa ciutadana de les urnes i per una participació d'èxit -2,28 milions de persones- malgrat les circumstàncies. Un 90% dels vots van ser a favor de la independència. Els resultats van servir de base al Govern per portar la proclamació de la República al Parlament, tot i que no es va acabar de desplegar davant l'actitud bel·ligerant de l'Estat.
S de Sánchez
El líder del PSOE, Pedro Sánchez, en la cloenda del congrés Foto: Flickr PSOE

Pedro Sánchez ha protagonitzat un dels retorns de l'any. Descavalcat pels seus companys de partit, el dirigent socialista va tornar a agafar les regnes del PSOE al maig. No ho tenia fàcil: davant seu s'hi trobava Susana Díaz, plenipotenciària presidenta de la Junta d'Andalusia que tenia el suport de la vella guàrdia, i Patxi López. Sánchez, tot i fer bandera de l'oposició a Rajoy, ha acabat fent costat al 155.
T de Turismofòbia
Una pintada contrària als turistes al barri de Gràcia. Foto: Jordi Bes

Un nou terme ha despuntat aquest 2017 amb força a Barcelona: la turismofòbia. Amb ell s'han designat els atacs a interessos turístics, no sense que s'hagi qüestionat aquesta denominació perquè des de sectors crítics amb el model turístic senten que se'ls criminalitza. El moment àlgid es va viure a finals de juliol, quan un grup de quatre encaputxats van punxar una roda i van fer una pintada contra un autobús turístic. L'acció la va reivindicar Arran, una organització juvenil vinculada a la CUP. Des de l'atemptat de l'agost a la Rambla s'han reduït considerablement aquestes accions.
U d'Urdangarin
Iñaki Urdangarin i Cristina de Borbó aquest dimarts a l'entrada del judici Foto: EFE

El cunyat del rei Felip VI i marit de la infanta Cristina va ser condemnat a sis anys de presó pel cas Nóos, però segueix en llibertat. La seva dona, que en tot moment va afirmar que desconeixia les activitats d'Urdangarin, va quedar absolta i només se li va imposar una multa. Els dos viuen apartats de la família reial espanyola i es mantenen en perfil públic baix des de l'estranger.
V de Valverde
Ernesto Valverde, en una roda de premsa Foto: Europa Press

Després d'una última temporada decebedora en títols i en joc -malgrat la remuntada contra el PSG i la victòria al Bernabéu-, Luis Enrique va abandonar el Barça i el club blaugrana va triar Ernesto Valverde com a substitut. Amb el Txingurri a la banqueta, Messi i companyia li treuen 14 punts al Reial Madrid en Lliga i aspiren a superar el Chelsea als vuitens de final de la Champions.
W de Weinstein
L'encapçalament de l'article de «The New York Times» que va destapar el cas Weinstein.

A Hollywood s'ha destapat un dels capítols més foscos de la meca del cinema. Harvey Weinstein, que havia estat el productor més poderós del món, ha estat acusat d'assetjaments, abusos, xantatges i extorsions a desenes d'actrius. Les seves pràctiques es van fer públiques amb un article demolidor al The New York Times. Entre les dones que van patir els abusos de poder de Weinstein hi ha Ashley Judd i Mira Sorvino. Amb ell només hi havia dues opcions: o feien el que ell volia o acabava amb les seves carreres.
X de Xi Jinping
Xi Jinping és el primer ministre xinès Foto: Europa Press

El primer ministre xinès ja és el dirigent amb més anys al poder de les últimes dècades, i se'l compara amb la figura de Mao. El seu nom i la seva filosofia governamental, de fet, han quedat inscrits en la constitució del partit comunista xinès. Xi Jinping consolida així el seu lideratge a nivell mundial, des del qual aspira a tractar de tu a tu els Estats Units que governa Donald Trump amb voluntat proteccionista.
Y de Yellen
Janet Yellen, en una compareixença pública Foto: Europa Press

Janet Yellen, primera dona en dirigir la Reserva Federal nord-americana, deixarà el càrrec en els propers mesos. Al llarg del seu mandat, la institució econòmica ha apujat els tipus d'interès, i ha començat a desprendre's del deute que va adquirir en els pitjors anys de la crisi. Se la considera arquitecta de les mesures macroeconòmiques per superar el crack bancari del 2008 i, en els últims temps, ha apostat per retirar part d'aquests estímuls.
Z de Zoido
El vaixell amb la policia espanyola al port de Barcelona Foto: Albert Alemany

El ministre de l'Interior és el responsable polític -juntament amb Mariano Rajoy- del desplegament de més de 10.000 agents a Catalunya per intentar frenar el referèndum. Un operatiu milionari que va acabar aquest 30 de desembre que pretenia impedir la votació i va causar greus escenes de violència. Un gruix d'agents es van allotjar al ja emblemàtic vaixell del Piolín, que va generar crítiques dirigides cap a Zoido.

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

dijous, 20 de juliol del 2017

PIB en màxims històrics, ombres en pobresa i atur de llarga durada: l'economia catalana, en 20 xifres

Economia

PIB en màxims històrics, ombres en pobresa i atur de llarga durada: l'economia catalana, en 20 xifres

El Govern preveu un producte interior brut de 240.000 milions d'euros l'any 2018 gràcies al creixement de la indústria, la inversió estrangera i les exportacions

Les dades sobre exclusió social estan per sobre de la mitjana europea mentre es cronifica el percentatge de gent que busca feina des de fa més d'un any

El Govern veu provat que el referèndum no afecta negativament l'economia

| 20/07/2017 a les 12:56h
Port de Barcelona Foto: Adrià Costa

L'Informe Anual de l'Economia Catalana, presentat aquest dijous pel vicepresident Oriol Junqueras, traça un paisatge optimista: el PIB es troba en rècords històrics -223.629 milions d'euros-, les exportacions funcionen a un ritme inèdit i el dèficit públic es va reduint. La felicitat, però, no és completa perquè l'atur de llarga durada es cronifica i les taxes per avaluar la pobresa segueixen a un nivell massa alt en comparació a les dades de la Unió Europea. Aquestes són les 20 xifres que defineixen l'economia del país.

- 2,9% d'increment del PIB: aquesta és la previsió que fa el Govern pel 2017, tot i que ja hi ha estudis com el del BBVA, citat per Junqueras, que aposten per una xifra superior.

- 240.000 milions d'euros: aquest és el valor global del PIB que l'executiu projecta per al 2018, any en què teòricament Catalunya -si el s'imposa en el referèndum- haurà de començar a caminar com un estat independent.

- 4% de creixement de la indústria: si el PIB està en màxims històrics és, en bona mesura, perquè la indústria ha crescut notablement en els últims mesos. Aquest increment és més del doble de la mitjana europea, que se situa en l'1,6%.

- 17.434 milions de despesa dels turistes estrangers: el creixement respecte les dades del 2015 és del 4%. Fins al maig del 2017, l'augment registrat és del 13,6%, fet que fa preveure una nova temporada de rècords. L'any passat ja es van batre amb l'arribada de 18,1 milions de turistes procedents de fora de l'Estat.

- 11,6% d'atur: és la taxa que el Govern preveu tenir a finals del 2018. Suposaria una davallada de quatre punts respecte les dades del 2015.

- 156.000 llocs de treball: per complir amb la previsió i baixar l'atur, l'economia catalana hauria de generar aquest número de llocs de treball.

- 56,9% d'atur de llarga durada: s'ha reduït un 25%, però segueix sent un percentatge alt. Es tracta de la població que busca feina des de fa més d'un any.

- 26,9% de cobertura de prestacions: segons l'informe, lluitar contra la cronificació de l'atur i l'exclusió social. Ara bé, les prestacions d'atur només cobreixen el 26,9% de les persones que no tenen feina.

- 21,2% de taxa de temporalitat: tot i la millora de l'ocupació, la temporalitat segueix pujant. Entre el 2013 i el 2016, el 55,9% de la creació neta d'ocupació assalariada va ser temporal, mentre que a la zona euro només va ser del 34,2%.

- 19,2% de taxa de pobresa: és superior a la mitjana europea, situada en el 17,3%, però inferior a la del global de l'Estat. La taxa AROPE (risc de pobresa i exclusió social) situa les xifres en el 22,5%, inferior a la mitjana europea. Es tracta d'un indicador que complementa l'indicador del risc de pobresa.

- 14,7% de bretxa salarial: és la diferència entre els sous dels homes i les dones, segons les dades presentades pel Govern.

- 25,6% de les exportacions de tot l'Estat: en alguns sectors, aquest percentatge és encara més elevat, com ara els productes químics (47,3%) o la maquinària (28,9%).

- 48.035 empreses exportadores: les principals destinacions són Alemanya, França, Itàlia, Portugal i el Regne Unit, al llarg dels últims anys.

- 62,6% de les vendes, a l'exterior: la tendència es va començar a invertir el 2009, quan Catalunya va començar a exportar més cap a l'estranger que no pas cap a l'Estat.

- 12,1% de superàvit comercial: Catalunya supera en aquest indicador països com Holanda i Alemanya, però queda per darreer de Luxemburg i Irlanda. Es tracta del tercer país europeu que té el superàvit comercial més elevat.

- 5.052 milions en inversió estrangera: el valor del 2016 representa el volum més important de la història. Les actuacions més importants van ser per part del grup Maersk en logística (900 milions), Astra-Zeneca en àmbit sanitari (500 milions) i Vente Privée en comerç electrònic (470 milions d'euros). Catalunya és la quarta regió d'Europa amb més captació d'inversió estrangera. Països Baixos i Luxemburg són els països que més aportacions fan en aquest àmbit.

- 11.000 societats mercantils noves: són les que s'han registrat durant el primer trimestre del 2017. El nombre de dissolucions decau un 9,4% mentre que a Espanya augmenta un 5,7%.

- 79% de reducció del dèficit: s'ha passat del 4,48% del PIB del 2010, amb el final del govern tripartit, al 0,93% del 2016. Això ha fet que la reducció hagi estat de 7.132 milions d'euros en sis anys. La davallada del dèficit de la Generalitat del 2016 suposa el 80% de la reducció de totes les administracions de l'Estat.

- 55,5% dels compromisos executats: bona part de les inversions previstes a Catalunya per part de l'Estat no es van acabar complint. Al cap de l'any, només van arribar 645 milions dels que estaven compromeses.

- 6 comarques en retrocés: la renda familiar disponible bruta per habitant, amb dades del 2014, va retrocedir al Baix Ebre, al Montsià, a la Ribera d'Ebre, als dos Pallars (Jussà i Sobirà) i al Priorat.
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

dimarts, 25 d’abril del 2017

La NASA difon la imatge nocturna més precisa de Catalunya

Actualitat

La NASA difon la imatge nocturna més precisa de Catalunya


per Redacció 25/04/2017 
elMón                                               
Imatge del satèl·lit meteorològic Suomi NPP | Ara


El satèl·lit Suomi NPP que va llançar els Estats Units el 2012 és un dels anomenats polars, un satèl·lit que té la capacitat de poder capturar imatges molt més pròximes i precises. Ara, aquest satèl·lit sobrevola Catalunya al voltant de dos quarts de dues, tant al migdia com a la nit, hora local.
 


Per la seva banda, la NASA ha fet públic la intenció que a partir de finals d'any oferiran cada dia una imatge de satèl·lit poques hores després que sigui captada pel sistema. La imatge que s'ha fet pública aquesta setmana, ha estat la més detallada i precisa fins a la data d'avui. Una composició de diferents imatges obtingudes durant l'any 2016 que han tingut l'objectiu de mostrar-nos gràficament il·luminació artificial que generen els humans arreu del món. Cal destacar, que la resolució és tan alta, que s'identifica fins i tot, la il·luminació d'una autopista o d'alguns vaixells de pesca.

Una acció orientada a poder avaluar l'impacte dels períodes de vacances o els canvis relacionats amb migracions en una zona o ciutat concreta i també per avaluar els impactes de conflictes, de tempestes o terratrèmols. Cal esmentar, que la NASA ja va posar en marxa aquesta acció quan va donar lloc l'huracà Matthew a les àrees del Carib i Estats Units.

dimecres, 22 de març del 2017

Cinc-cents juristes a favor del referèndum i dos-cents en contra

País > Principat

Cinc-cents juristes a favor del referèndum i dos-cents en contra

Amb poques hores de diferència apareixen dos manifests amb opinions contràries a la qüestió del referèndum



Una àmplia representació de lletrats catalans s’han unit sota el lema del manifest ‘El Dret per la convivència’ per a mostrar públicament el seu posicionament a favor del dret dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya a celebrar un referèndum per decidir el seu futur polític. Entre els signants hi ha professors d’universitat, advocats, procuradors, notaris, registradors i lletrats de les diferents administracions, i volen reivindicar que amb l’actual constitució es pot convocar un referèndum com el que està demanant una àmplia majoria de la societat catalana.
Els juristes signants consideren que el Dret és un instrument al servei de la ciutadania i de la convivència, que ha de facilitar la resolució de conflictes i que ha de canalitzar les reclamacions de tota la societat. ‘Dues terceres parts de la ciutadania a Catalunya i la majoria dels seus representants, estan reclamant poder decidir el seu futur com a comunitat política a través d’un procediment democràtic’, diu el comunicat de premsa enviat als mitjans.
‘El marc constitucional vigent i des del seu principi democràtic, s’empara que la ciutadania de Catalunya pugui discrepar obertament de l’ordre constitucional establert; també, per tant, de la unitat territorial. Per això, és possible que la ciutadania expressi propostes alternatives a través d’un procediment democràtic, com ara un referèndum’, explica el text, que subratlla que l’organització del referèndum és ‘legítima’.
Entre els lletrats destaquen personalitats com Pep Cruanyes, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Joan Queralt Jiménez, catedràtic de Dret penal, Gemma Calvet, advocada, o Joan Vintró, catedràtic de Dret Constitucional.
‘El dret, al servei de les llibertats’Paral·lelament un col·lectiu d’advocats catalans units en la plataforma Llibertats, van presentar ahir al Col.legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) el seu manifest ‘El Dret, al servei de les llibertats’. El text suma dos-cents signants entre els quals destaquen l’ex-rector de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Joan Moreso, l’ex-vice-president del Tribunal Constitucional, Eugeni Gay o l’ex-president de l’Audiència de Barcelona.
Aquest text defensa que fora de la llei no hi pot haver democràcia i que els debats polítics s’han de fer dins del marc legal: ‘El marc jurídic establert en els Estats de Dret evoluciona i ha d’evolucionar pacíficament, dins l’àmbit previst, canviant i adequant el seu ordenament en funció dels signes dels temps i les necessitats bàsiques dels ciutadans, en els quals resideix amb caràcter exclusiu la sobirania l’Estat, de la mateixa manera que en totes les democràcies del nostre entorn’.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

¿Quina és la població de Catalunya amb més botigues?

ESTUDI DE LA GENERALITAT

¿Quina és la població de Catalunya amb més botigues?

Catalunya té un total de 101.319 comerços


¿Quina és la població de Catalunya amb més botigues?
JORDI COTRINA
EL PERIODICO
J. M. BERENGUERAS / BARCELONA
Dimecres, 22 de març del 2017 - 17:22 CET
Catalunya té 101.319 comerços i 86.418 empreses comercials, mentre que la densitat comercial mitjana és de 13,47 establiments per cada 1.000 habitants. Així ho assegura el primer cens d'establiments comercials de Catalunya elaborat per la Generalitat i que s'ha presentat aquest dimecres.
De l'estudi es desprenen qüestions com quina és la població de Catalunya amb més botigues, però també quina població té més densitat. Al contrari del que pugui semblar, en la segona qüestió no hi surten les grans ciutats capitals de província.
L'estudi calcula la tipologia de les botigues. Així, el 34% dels comerços catalans són d'alimentació, seguit dels establiments dedicats a l'equipament de la persona, 18,26%, i dels comerços d'equipaments de la llar, 16,92%. A Catalunya hi ha 217 empreses comercials que facturen més de 50 milions d'euros, mentre que el 82% de les empreses facturen menys de 600.000 euros. A més, el 91,9% de les empreses comercials són unipersonals o tenen fins a cinc treballadors, mentre que un total de 176 empreses tenen més de 500 treballadors.

CIUTATS AMB MÉS BOTIGUES

En xifres absolutes, la ciutat de Barcelona té la majoria dels establiments, 26.144, encara que és Girona el municipi de més de 75.000 habitants amb una densitat comercial més gran, 16,67 establiments per cada 1.000 habitants.
Després de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat té 3.005 comerços, mentre que Terrassa (2.626) i Sabadell (2.591) la segueixen de prop. El rànquing es completa amb Badalona (2.264 botigues) i Lleida (2.192).

POBLACIONS AMB MÉS DENSITAT COMERCIAL

El cens també revela els municipis (exclosos els de menys de 1.000 habitants) amb una densitat comercial més gran. El que lidera la llista és la Jonquera, amb 80,78 establiments per cada 1.000 habitants, seguit de Bossost (50,76 est./1.000 hab.), Sort (/35,76 est./1.000 hab.), Camprodon (35,12 est./1.000 hab.) i Castell-Platja d’Aro (32,18 est./1.000 hab.).

divendres, 3 de febrer del 2017

Què passarà si l’estat espanyol prova d’intervenir la Generalitat o dissoldre l’autonomia?

País > Principat

Què passarà si l’estat espanyol prova d’intervenir la Generalitat o dissoldre l’autonomia?

Creixen les amenaces d'una possible intervenció directa de l'autonomia per part del govern espanyol



El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, rebut pels Mossos d'Esquadra al Palau de la Generalitat.
El govern espanyol pot intervenir la Generalitat de Catalunya? Podria dissoldre-la? Podria nomenar un president titella, no elegit pels ciutadans? I aquest president podria exercir les seves funcions? El president de la Generalitat acceptaria de ser substituït a la força? I com reaccionarien els ajuntaments i els ciutadans? I els mossos d’esquadra?
Aquests darrers dies han crescut els rumors, les amenaces i les opinions sobre la possibilitat d’una intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol. El govern de Rajoy ha anunciat que està disposat a prendre les mesures que calgui per impedir el referèndum. Els mitjans espanyols apunten fins i tot a filtracions sobre una possible suspensió de l’autonomia catalana. Però és possible, això?
Molt poc fonament jurídic
L’autonomia forma part del marc jurídic espanyol. El dret d’autonomia és consagrat a l’article 2 de la constitució i els estatuts autonòmics formen part del marc constitucional. Tenen la constitució per sobre, però no són simples lleis com les altres.
El govern espanyol ha insinuat dues possibles vies d’intervenció. La més habitual és la de l’article 155, però també podria aplicar el famós i polèmic article 8.
L’article 155 diu:
«1. Si una comunitat autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen, o actuava de forma que atemptés greument contra l’interès general d’Espanya, el Govern, previ requeriment al president de la Comunitat Autònoma i, en el cas que no l’atengués, amb l’aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per tal d’obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l’interès general esmentat.
  1. Per a l’execució de les mesures previstes a l’apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes.»
I l’article 8 diu: «1. Les Forces Armades, constituïdes per l’Exèrcit de Terra, l’Armada i l’Exèrcit de l’Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d’Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l’ordenament constitucional.»
Tindria valor jurídic una suspensió de l’autonomia?
Fa de mal saber. La justícia espanyola té forts lligams amb el poder polític i, per tant, és probable que validés l’actuació del govern. Però, així i tot, l’argument jurídic seria molt feble. L’article 155 parla de ‘compliment forçós’ per part de les autoritats autonòmiques i diu que el govern espanyol donaria instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes. Fet que descarta, òbviament, de substituir-les o de dissoldre’n les institucions. Aquesta mesura només es podria aplicar a partir d’una interpretació molt abusiva, i per tant molt discutible, de la constitució espanyola.
Pel que fa a l’article 8, és evident que l’actuació de l’exèrcit significaria un trasbals enorme a escala europea, impossible d’acceptar per la Unió. De fet, els tribunals europeus, com es va veure en el cas de l’edifici de la PAH de Salt, poden interpretar les lleis espanyoles i paralitzar decisions. Podrien intervenir també en cas de suspensió o dissolució de l’autonomia. Caldria, però, demanar-ho.
Dissolució o substitució?
El buit legal suscita el dubte respecte de les conseqüències d’una intervenció de l’estat sobre l’autonomia. Només hi ha dues possibilitats plausibles:
—La substitució del president de la Generalitat per un president triat des de Madrid i que no hagi passat per les urnes.
—La dissolució completa i la liquidació de la institució.
La liquidació sembla molt difícil. Deixant de banda els debats institucionals —perquè paralitzaria completament la vida quotidiana al Principat—, la Generalitat té el paper clau d’ordenar i prestar la majoria dels serveis que reben els ciutadans. Dissoldre-la implicaria dificultats operatives molt grosses. Els mestres, per exemple, són funcionaris de la Generalitat. I també els metges, del Servei Català de la Salut. Passarien automàticament a ser funcionaris de l’estat? Com en controlaria les plantilles l’estat? Quina cadena de comandament i decisions improvisaria?
Jurídicament, la dissolució de la institució també tindria greus problemes. Les autonomies són estat, juntament amb les institucions ‘centrals’ i les municipals. I tots els territoris tenen autonomia. La constitució no preveu un territori sense autonomia. Ben al contrari, car l’article 2 ‘reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes’.
Substituir el president per un president titella, l’opció més probable
La sortida més probable, doncs, seria de substituir el president de la Generalitat i els alts càrrecs per persones escollides directament a Madrid. Seria un fet evidentment greu i també portaria dificultats importants, però no tant com la solució anterior.
El maldecap més gros seria trobar un polític o una personalitat pública, un banquer famós o un empresari de prestigi, que s’avingués a substituir, emparat per la força de l’estat, el president de la Generalitat. No és difícil d’imaginar que les conseqüències personals per a ell i per a l’empresa o associació que representés serien molt greus. I això comptant encara amb la possibilitat que aquests nomenament fos efectiu. Perquè la segona part de l’equació és la reacció de la Generalitat a un decret de dissolució. I segurament no ho faria fàcil.
La insubordinació institucional
El fet més sorprenent de les opinions que arriben des de Madrid és que consideren cosa feta que un decret d’intervenció de la Generalitat seria respectat submisament per Catalunya. I aquí la pregunta és molt simple: què passaria si no?
Imaginem-nos la situació. El govern espanyol decreta la intervenció de la Generalitat, però el president es nega a abandonar el Palau i referma solemnement la seva autoritat. Els diputats continuen reunits al parlament. I els mossos patrullen pels carrers. I els mestres van a les escoles. I…
Imaginem-nos que immediatament després reaccionen els ajuntaments, les diputacions, les universitats, les associacions de tota mena, empreses, clubs, etc., que aproven mocions proclamant solemnement que només reconeixen l’autoritat del govern i el parlament legítims i que rebutgen la intervenció espanyola.
De què serviria, en aquestes condicions, un decret signat a Madrid nomenant un president diferent i desautoritzant el president escollit? El precedent d’Itàlia, que invoquen alguns polítics espanyols, on la Unió Europea va imposar un president no votat, és clarament diferent: allà els partits polítics ho van acceptar. Però no sembla que la majoria del Parlament de Catalunya avui estigui disposat a acceptar una proposta d’aquest estil.
El xoc de trens
Amb això aniríem, doncs, de cap al xoc de trens. Dues legitimitats confrontades. La Generalitat podria invocar la constitució espanyola i el govern espanyol també. I si això passés quan ja hagués estat aprovada la llei de transitorietat, encara hi hauria un conflicte de legitimitats sumat a un conflicte de legalitats. Tindríem un president amb el suport de la societat, amb la legitimitat democràtica d’haver estat votat i amb una possible interpretació de la constitució o d’una nova legalitat a favor i un altre president abonat pel govern espanyol i amb una legitimitat que farien recolzar sobre una altra interpretació de la mateixa constitució.
Com es podria resoldre la qüestió?
El xoc de trens presentat així tindria tres components ineludibles, que decidirien quina de les dues legitimitats s’acabaria imposant en un termini probablement curt:
—la reacció popular,
—les finances de les institucions catalanes,
—la reacció de la comunitat internacional.
En l’era de la informació global i de les imatges instantànies, el comportament de la ciutadania tindria una gran importància. Un conflicte d’aquestes dimensions faria aterrar a Barcelona una part substancial dels mitjans de comunicació globals i allò que es veiés al carrer faria la volta al món. Des de manifestacions a barricades, el ventall de possibles situacions és gairebé infinit.
Per una altra banda, les finances són un aspecte clau. La Generalitat haurà de resistir si més no unes quantes hores i segurament uns quants dies. És evident que la primera maniobra que farà el govern espanyol, si no la fa ja ara, serà l’ofec econòmic. Com es poden aconseguir els diners per a resistir és la principal qüestió a resoldre. Que l’agència catalana recaptés els impostos seria la millor via: simplement no enviant els diners a Madrid la qüestió s’hauria resolt. Però això sembla que no arribarà a ser realitat en el període de temps necessari.
El reconeixement internacional, factor clau
Així doncs, l’única solució, i definitiva, va vinculada amb el tercer component: el reconeixement internacional. Si hi ha reconeixement internacional —no pas unànime, però sí d’uns quants països— no serà gens difícil de vendre deute i finançar-se en el mercat internacional. Però això passarà?
Perquè s’esdevingui la reacció internacional s’han de complir dues condicions. Primera, que el govern català la demani i segona, que es proclami la independència, car altrament el conflicte no deixaria de ser un afer interior entre dues administracions espanyoles, tan greu com es vulgui però en definitiva un afer interior.
Així doncs, la intervenció espanyola sobre la Generalitat podria acabar essent, a la força, el disparador de la proclamació unilateral d’independència. Un efecte segurament no desitjat, però alhora difícil d’evitar si es desferma la successió previsible de fets. Per això, els contraris a la intervenció sobre la Generalitat adverteixen Madrid que s’hi pensi molt abans de fer el pas, perquè si el fa no hi haurà marxa enrere, ni per als uns ni per als altres.


[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]