dimecres, 10 de juliol del 2019

Articles del Víctor- A CORRECUITA. (2-A).- “Quan l'independentisme, es va fotre un tret al cor”, o al cap!.

Articles del Víctor

05-09.07.19
A CORRECUITA. (2-A).
Quan l'independentisme, es va fotre un tret al cor”, o al cap!.
De debò que no sé que ho fa, l'òptima calor, sumat a la xafogor, més les tempestes, les pedregades, els tres o quatre “el plou i fa sol”, i acabant amb la baixada radical de la temperatura, etc. De tot això, que estem vivim aquests llargs dies d'onades de calor, i que científicament, diuen que provoquen a les persones molts signes i símptomes, com aquest: mal humor, apatia, cansament, efectes negatius a la conducta, poca atenció, caràcter impulsiu, impaciència, confusió, irritabilitat, marejos, alteració del ritme cardíac, entre altres. Que constí que no és un article sobre el CC. Sabia que tot això a les persones ens afecta directament al magí i succedanis. I ens passa coses, d'allò més típic, com sí “Ens hem vegut l'enteniment”, però en aquest cas, que és tema polític, apujarem dos o tres llistons d'un “ tret al peu”, i no amics, no m'he pas equivocat, amb aquest títol, i no volia dir: Quan l'independentisme, es va fotre un tret al peu”, ho volia dir així clarament, perquè “sembla que ens begut l'enteniment”. Quan semblava que la unió independentista, era una cosa ferma i que tothom anava a la una, - i ja sabem que els personalismes, els egos, i les ganes de sortir a la foto, (encara que sigui la de la vergonya), moltes vegades prima per damunt del bé comú, i en el cas del Procés independentista, ho fa per damunt de la història -, sabem que arreu del món i de la història, les unanimitats polítiques, ideològiques, programàtiques i amicals, sempre han anat per barris, per molt fortes que siguin, i si no recordem la història d'en Jefferson i Adams, signa'ns de la declaració d'Independència d'EUA., i primers Presidents. I molt més encara, quan estem atacats per “Terra, Mar, Aire, Clavegueres, Exèrcits de Jutges, Tribunals, Fiscal,etc., sense deixar els esperits de Franco, Felip V, i tots els altres, etc. Però el que és més trist que tot plegat,- i ja sembla que forma part del paisatge-, és que tenim una munió de Presos Polítics i altres exiliats, i per la pinta que fa ho tindrem per molts anys. Segurament això ha arribat al límit, quan ERC.,- que teòricament són els guanyadors de les darreres eleccions-, i no pogués tenir-tindre la paella pel mànec de l'entitat catalana amb més poder, - i sobretot amb més diners de Catalunya, després de Generalitat...I molt més, després de perdre l'Ajuntament de Barcelona. Però cal dir que són ambdós, JxCat o ERC, que “tanto monta, monta tanto”, i s'han venut les respectives animés als diables corresponents, i cadascú s'ha decantat per algú del Club del 155, i ara tots a plorar- i no els hi cau la cara de vergonya-, i potser els hi caldrà dir una cosa semblant, al que diuen que li digué la sultana Aixa (???.), mare del darrer rei islàmic de Granada, Boabdil, després de l'entrega de les claus de l'Alhambra,i li ventà la tremenda frase: “Llora como mujer lo que no supiste defender como hombre”. 
I la gent, ja es comença a emprenyar, i amb raó.
I a més avui (7 de juny) ens arriba la notícia de les protestes veïnals, més la pressió de les entitats independentistes que va aconseguir a JxCat a pactar amb ERC i no amb el PSC al Pallars Jussà,- un pacte que semblava descartat. Sí que es va trencar el pacte fet amb el PSC per a governar el consell comarcal del Pallars Jussà i teixir un acord amb ERC. Campanya promoguda per l’ANC, el CDR i Advocats per la Democràcia, i la mediació d’Òmnium Pallars, va servir per fer reconsiderar JxCat i reprendre les negociacions trencades. Manca fer demà, la constitució del consell comarcal, on JxCat i ERC, diuen, votaran junts el president de l’ens. Els de l’ANC., digueren: “No va ser suau, la veritat, però ens n’hem sortit”. Tot va començar des de grups de WhatsApp, però la campanya no es quedà a les xarxes, el 4 de juliol aparegueren per tot Tremp cadires abandonades, on hi deia “es ven” critican el pacte amb el PSC, i més quan a la legislatura anterior ERC i JxCat governaren junts el consell comarcal, com que ara les dues forces independentistes tornaven a sumar, pactarien de nou, però no fou aìxí, i JxCat van començar a negociar amb el PSC. És llavors quan la pressió popular es va activar. Cosa que es tindria de fer arreu.
 
Un final que no hagués volgut escriure.
 
Que no sigui que de tant manipular-lo (el PROCÉS) barroerament, hem trencat el nostre gerro xinès, - No aquell dels milers de còpies, amb l'estelada impresa, que han arribat amb contenidors-, sinó el de la Dinastia Ming, que tanta estimació l'hi teníem.
I per finalitzar, ja ho diuen que els sistemes polítics, sempre és dinamiten des de dins, i en aquest cas, després de tanta comèdia i patiments, per arribar “a dormir amb l'enèmic, i sobretot els dels 155”, - que el somriure del Nètol, durarà tota l'eternitat -, i el més trist és que s'ha jugat amb l'alegria i la bona fe de la gent. I no, tot és, portar un llaç groc, l'estelada, samarretes, anar als 11S, organitzar manis, i etc.
Guardeu-vos de la calor, dels pactes amb el diable i amb el 155.
Darrera Hora: “Per adobar-ho, no fa gaire, d'aquest dimarts de gràcia, 8 de juny. Agents de la Guàrdia Civil han entrat a la Generalitat, - com a la casa del metge-, al Gabinet Jurídic Central, demanant documentació de l’1-O. Repetint l'acció de la jutgessa del jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona, Alejandra Gil, quan la setmana passada ordenà escorcollar els departaments d’Afers Estrangers, Treball i Presidència, Intervenció General, i el Gabinet Jurídic Central”, i tan amples.
Víctor Lluelles i Cardona

diumenge, 7 de gener del 2018

Resum 2017: diccionari-2017, entre la República i el 155

Resum 2017: diccionari

2017, entre la República i el 155

L'any que tanquem, en un diccionari de l'A a la Z

El referèndum, la proclamació de la República i la suspensió de l'autogovern de l'Estat han marcat el tram final d'un 2017 que es recordarà, entre moltes altres notícies, pels atemptats gihadistes a Barcelona i Cambrils

Les millors fotos de l'any de NacióDigital

| 31/12/2017 a les 19:00h
Una estelada davant d'un Palau de la Generalitat buit després de l'aplicació del 155 | Adrià Costa
Referèndum, proclamació de la República, aplicació de l'article 155 de la Constitució i eleccions al Parlament amb majoria independentista. Aquesta és la seqüència que ha marcat l'últim tram del 2017, un any marcat -de nou- per esdeveniments d'alt voltatge polític. NacióDigital repassa en aquest diccionari de l'A a la Z els fets que han definit els últims dotze mesos, amb especial atenció als atemptats a Barcelona i a Cambrils del mes d'agost i altres problemàtiques de caire social que seguiran presents durant l'any vinent.

A d'Arrimadas
Arrimadas fent-se una foto amb dos seguidors en plena campanya del 21-D Foto: Adrià Costa

36 escons, 1.100.000 vots i un suport del 25% de l'electorat. Són les xifres que han permès a Inés Arrimadas, candidata de Ciutadans, sortir vencedora del 21-D. És un triomf estèril: no gaudeix de  majoria per formar Govern perquè el PP s'ha enfonsat -4 escons- i el PSC ha obtingut uns decebedors 17 diputats. Arrimadas, amb un discurs nítid en contra del procés, ha tancat l'any difonent les bondats de Tabàrnia, l'última ocurrència constitucionalista per presentar Catalunya com una societat dividida.
B de Bitcoin
La moneda virtual, el bitcoin. Foto: Europa Press



La divisa digital bitcoin viu una etapa d'or. Es va donar a conèixer el 2009, com també la tecnologia que la fa possible –blockchain-, però aquest ha estat el seu any. L'1 de gener valia menys de 1.000 dòlars i la darrera setmana del 2017 ha tocat el seu sostre: 20.000 dòlars. La cotització està experimentant grans fluctuacions, cosa que genera recel entre alguns dels responsables de la presa de decisions, però cada cop més companyies, empresaris i inversors aposten per la criptomoneda més popular.
C de Castor
La plataforma Castor, vista des de la costa del Montsià. Foto: ACN

A les acaballes de l'any el Tribunal Constitucional (TC) ha declarat nul·la per unanimitat la indemnització de 1.350,7 milions d'euros al projecte Castor, el magatzem de gas subterrani situat davant la costa de Tarragona i Castelló. L'activitat de la plataforma va provocar una bateria de petits sismes. El govern espanyol va decidir posar en "hibernació" les instal·lacions i pagar la compensació a l'empresa concessionària, Escal UGS –darrere de la societat hi ha Florentino Pérez-, però el TC l'ha tombat.
D de Dimissió
Primera reunió del Govern després del referèndum Foto: ACN

No ha estat un any tranquil al consell executiu. El camí cap al referèndum va tensionar les costures fins al punt que Carles Puigdemont es va veure obligat a fer canvis en tres temps per salvar la cohesió. Primer va saltar Jordi Baiget (Empresa), a principis de juliol, i la setmana següent ho van fer Neus Munté (Presidència), Meritxell Ruiz (Ensenyament), Jordi Jané (Interior) i Joan Vidal de Ciurana (secretari del Govern). Un dia abans de la declaració d'independència, qui va marxar va ser Santi Vila (Cultura). 
E d'Exili
Puigdemont i els consellers a l'exili després de l'acte de lliurament de la bandera Foto: NacióDigital

Un cop declarada simbòlicament la independència, el Govern es va reunir per abordar el nou escenari. Es va prendre una decisió solidària: uns consellers marxarien a l'exili i els altres es quedarien a risc de ser empresonats. Carles Puigdemont va liderar el primer grup, que es va dirigir cap a Brussel·les. Acompanyen el president Toni Comín (Salut), Meritxell Serret (Agricultura), Clara Ponsatí (Ensenyament) i Lluís Puig (Cultura). En els propers dies han de decidir si tornen a Catalunya.
F de Fuga
Seu central del Banc Sabadell a Barcelona Foto: Adrià Costa

Després del referèndum, companyies com La Caixa, Gas Natural, Agbar i el Banc Sabadell van decidir traslladar la seu fora de Catalunya per la inestabilitat política generada per la votació i la repressió de l'Estat. De les catalanes de l'Íbex-35, només Grífols es va quedar. El govern espanyol va preparar un decret per aplanar el camí a les empreses que volguessin marxar de Catalunya. Segons les dades del registre, al voltant de 330 han fet efectiu el canvi de seu.
G de Gihadisme
Mostres de condol a la Rambla, una setmana després de l'atemptat. Foto: Adrià Costa

Estat Islàmic ha estès el seu camp d'actuació, i Catalunya també ha patit atemptats gihadistes. El 17 d'agost, Younes Abouyaaqoub va atropellar amb una furgoneta els vianants que va ensopegar a la Rambla de Barcelona, i va deixar 13 morts i més de 100 ferits de 34 nacionalitats. Al passeig Marítim de Cambrils (Baix Camp), els terroristes van envestir diverses persones, i una dona va morir. Un total de sis terroristes van ser abatuts pels Mossos d'Esquadra. La petjada del gihadisme no es queda aquí. D'Europa, el Regne Unit segueix sent un dels objectius.
H d'Habitatge
Un pis en lloguer al centre de Barcelona. Foto: Adrià Costa

Viure a Barcelona cada cop és més car. Els preus del lloguer han marcat màxims històrics, fins i tot per damunt dels imports més àlgids d'abans de la crisi. Això fa que sigui molt difícil trobar un pis en condicions per menys de 1.000 euros mensuals d'arrendament. La resposta de les administracions no serveix per intervenir en el mercat per ara: l'Ajuntament vol fer créixer el nombre de pisos de lloguer assequible, però no ho farà a curt termini, i l'índex de preus de la Generalitat és merament orientatiu.
I d'Intervenció
Mariano Rajoy comunicant les mesures del 155 Foto: Moncloa

Per primera vegada, l'Estat ha aplicat l'article 155 de la Constitució. Ha servit per cessar tot el Govern i per convocar les eleccions del 21 de desembre, i li servirà a Rajoy per convocar la sessió constituent del Parlament. Abans del 155, però, el ministeri d'Hisenda ja va aplicar control total sobre les finances catalanes per evitar que es destinessin recursos públics al referèndum. La intervenció, per cert, segueix vigent.
J de «Jordis»
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez arribant a l'Audiència Nacional espanyola Foto: ACN

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, cares visibles de l'independentisme civil, dormen a la presó de Soto del Real des del 16 d'octubre. Carmen Lamela, magistrada de l'Audiència Nacional, els va privar de llibertat per un presumpte delicte de sedició associat a les manifestacions que es van produir davant de la seu del departament d'Economia el dia que va ser escorcollat per la Guàrdia Civil. Sànchez és ara diputat electe de Junts per Catalunya.
K de Kremlin
Vladimir Putin Foto: Europa Press / Reuters

"La màquina d'ingerències russa penetra en la crisi catalana", titulava el diari El País el 25 de setembre, poc abans del referèndum. La informació la signava David Alandete, adjunt al director del rotatiu de Prisa, que ha fet d'aquesta qüestió una bandera. Segons les peces publicades, la xarxa de notícies falses que va ajudar Donald Trump i el Brexit a triomfar també s'ha centrat en Catalunya.
L de Litigi
Imatge del trasllat de les obres al monestir de Sixena. Foto: ACN

L'aplicació de l'article 155 de la Constitució per reprimir el procés català ha tingut un efecte inesperat: la resolució per la via exprés del conflicte de les obres d'art de Sixena a favor de l'Aragó. La matinada de l'11 de desembre la Guàrdia Civil va arribar al Museu de Lleida per executar la sentència d'un jutge d'Osca que obligava a traslladar les peces. Al Monestir de Vilanova de Sixena s'hi van dur 43 de les 44 obres que són objecte del litigi, i per a la que queda, l'Ajuntament del municipi aragonès ha reclamat que la policia entri al museu lleidatà "per la força si cal" per buscar-la.
M de Municipalitzacions
Manifestació a Terrassa per la gestió pública de l'aigua. Foto: Juanma Peláez

Aquest és el mandat de les municipalitzacions als ajuntaments, o sigui de la recuperació de la gestió pública de serveis que ara presten empreses privades. Una de les batalles més sonades ha estat la de l'aigua a Terrassa. Tot i això, el consistori ha aprovat una nova pròrroga que farà que l'empresa Mina segueixi gestionant el servei fins al juny. Vol assumir la gestió amb plenes garanties, argumenta. Les municipalitzacions també són una de les banderes del govern d'Ada Colau a Barcelona, però per ara s'ha hagut de conformar amb la internalització de petits serveis.
N de Neymar
Neymar en la presentació com a jugador del PSG. Foto: PSG

El PSG va pagar a l'agost 222 milions d'euros per endur-se Neymar del Barça. El jugador brasiler, considerat l'hereu de Messi al tro del futbol mundial, va preferir un canvi d'aires abans de perpetuar el domini del triplet ofensiu que formava amb l'argentí i Luis Suárez. El seu traspàs, el més car de la història, va fer entrar el mercat en una dinàmica alcista que sembla no tenir aturador.
O d'Oscar

A la cerimònia de lliurament dels Oscar 2017 es va viure un despropòsit, que es va rectificar en directe després de l'error protagonitzat per Warren Beaty, que va dir el nom de La La Land com a millor pel·lícula en un instant d'aquells que han passat a la història. Pocs minuts després, amb l'elenc del musical a l'escenari, l'Acadèmia de Hollywood va rectificar i va nomenar Moonlight com a guanyadora, en una de les situacions més estranyes, confuses i estrambòtiques que s'han viscut mai als guardons.
P de Puigdemont
Carles Puigdemont Foto: Delmi Álvarez

El 130è president de la Generalitat no ha tingut un any senzill. L'impuls del referèndum i de la República l'han dut a l'exili, i des de principis de novembre viu a Bèlgica. Sobre ell hi pesa una ordre de detenció espanyola que es farà efectiva si torna a Catalunya. Com a candidat de Junts per Catalunya ha aconseguit 34 escons, dos més que l'ERC d'Oriol Junqueras, empresonat a Estremera. Ha de decidir si torna per sotmetre's a la investidura o bé si segueix a Brussel·les.
Q de Querella
José Manuel Maza, en una imatge d'arxi Foto: Europa Press

La judicialització del procés ha estat una constant d'aquest 2017. L'ha encarnat com ningú José Manuel Maza, encarregat de presentar la querella per rebel·lió, sedició i malversació de fons públics contra els membres del Govern que els ha conduït a la presó i a l'exili. Maza, que va morir a l'Argentina, també va perseguir judicialment els alcaldes que van fer costat al referèndum i als membres de la mesa del Parlament.
R de Referèndum
La Policia Nacional espanyola desallotjant un col·legi a Barcelona Foto: Martí Urgell

L'esdeveniment de l'any a Catalunya. La votació de l'1 d'octubre passarà a la història per la violència policial de les forces de seguretat de l'Estat, per la defensa ciutadana de les urnes i per una participació d'èxit -2,28 milions de persones- malgrat les circumstàncies. Un 90% dels vots van ser a favor de la independència. Els resultats van servir de base al Govern per portar la proclamació de la República al Parlament, tot i que no es va acabar de desplegar davant l'actitud bel·ligerant de l'Estat.
S de Sánchez
El líder del PSOE, Pedro Sánchez, en la cloenda del congrés Foto: Flickr PSOE

Pedro Sánchez ha protagonitzat un dels retorns de l'any. Descavalcat pels seus companys de partit, el dirigent socialista va tornar a agafar les regnes del PSOE al maig. No ho tenia fàcil: davant seu s'hi trobava Susana Díaz, plenipotenciària presidenta de la Junta d'Andalusia que tenia el suport de la vella guàrdia, i Patxi López. Sánchez, tot i fer bandera de l'oposició a Rajoy, ha acabat fent costat al 155.
T de Turismofòbia
Una pintada contrària als turistes al barri de Gràcia. Foto: Jordi Bes

Un nou terme ha despuntat aquest 2017 amb força a Barcelona: la turismofòbia. Amb ell s'han designat els atacs a interessos turístics, no sense que s'hagi qüestionat aquesta denominació perquè des de sectors crítics amb el model turístic senten que se'ls criminalitza. El moment àlgid es va viure a finals de juliol, quan un grup de quatre encaputxats van punxar una roda i van fer una pintada contra un autobús turístic. L'acció la va reivindicar Arran, una organització juvenil vinculada a la CUP. Des de l'atemptat de l'agost a la Rambla s'han reduït considerablement aquestes accions.
U d'Urdangarin
Iñaki Urdangarin i Cristina de Borbó aquest dimarts a l'entrada del judici Foto: EFE

El cunyat del rei Felip VI i marit de la infanta Cristina va ser condemnat a sis anys de presó pel cas Nóos, però segueix en llibertat. La seva dona, que en tot moment va afirmar que desconeixia les activitats d'Urdangarin, va quedar absolta i només se li va imposar una multa. Els dos viuen apartats de la família reial espanyola i es mantenen en perfil públic baix des de l'estranger.
V de Valverde
Ernesto Valverde, en una roda de premsa Foto: Europa Press

Després d'una última temporada decebedora en títols i en joc -malgrat la remuntada contra el PSG i la victòria al Bernabéu-, Luis Enrique va abandonar el Barça i el club blaugrana va triar Ernesto Valverde com a substitut. Amb el Txingurri a la banqueta, Messi i companyia li treuen 14 punts al Reial Madrid en Lliga i aspiren a superar el Chelsea als vuitens de final de la Champions.
W de Weinstein
L'encapçalament de l'article de «The New York Times» que va destapar el cas Weinstein.

A Hollywood s'ha destapat un dels capítols més foscos de la meca del cinema. Harvey Weinstein, que havia estat el productor més poderós del món, ha estat acusat d'assetjaments, abusos, xantatges i extorsions a desenes d'actrius. Les seves pràctiques es van fer públiques amb un article demolidor al The New York Times. Entre les dones que van patir els abusos de poder de Weinstein hi ha Ashley Judd i Mira Sorvino. Amb ell només hi havia dues opcions: o feien el que ell volia o acabava amb les seves carreres.
X de Xi Jinping
Xi Jinping és el primer ministre xinès Foto: Europa Press

El primer ministre xinès ja és el dirigent amb més anys al poder de les últimes dècades, i se'l compara amb la figura de Mao. El seu nom i la seva filosofia governamental, de fet, han quedat inscrits en la constitució del partit comunista xinès. Xi Jinping consolida així el seu lideratge a nivell mundial, des del qual aspira a tractar de tu a tu els Estats Units que governa Donald Trump amb voluntat proteccionista.
Y de Yellen
Janet Yellen, en una compareixença pública Foto: Europa Press

Janet Yellen, primera dona en dirigir la Reserva Federal nord-americana, deixarà el càrrec en els propers mesos. Al llarg del seu mandat, la institució econòmica ha apujat els tipus d'interès, i ha començat a desprendre's del deute que va adquirir en els pitjors anys de la crisi. Se la considera arquitecta de les mesures macroeconòmiques per superar el crack bancari del 2008 i, en els últims temps, ha apostat per retirar part d'aquests estímuls.
Z de Zoido
El vaixell amb la policia espanyola al port de Barcelona Foto: Albert Alemany

El ministre de l'Interior és el responsable polític -juntament amb Mariano Rajoy- del desplegament de més de 10.000 agents a Catalunya per intentar frenar el referèndum. Un operatiu milionari que va acabar aquest 30 de desembre que pretenia impedir la votació i va causar greus escenes de violència. Un gruix d'agents es van allotjar al ja emblemàtic vaixell del Piolín, que va generar crítiques dirigides cap a Zoido.

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

dijous, 20 de juliol del 2017

PIB en màxims històrics, ombres en pobresa i atur de llarga durada: l'economia catalana, en 20 xifres

Economia

PIB en màxims històrics, ombres en pobresa i atur de llarga durada: l'economia catalana, en 20 xifres

El Govern preveu un producte interior brut de 240.000 milions d'euros l'any 2018 gràcies al creixement de la indústria, la inversió estrangera i les exportacions

Les dades sobre exclusió social estan per sobre de la mitjana europea mentre es cronifica el percentatge de gent que busca feina des de fa més d'un any

El Govern veu provat que el referèndum no afecta negativament l'economia

| 20/07/2017 a les 12:56h
Port de Barcelona Foto: Adrià Costa

L'Informe Anual de l'Economia Catalana, presentat aquest dijous pel vicepresident Oriol Junqueras, traça un paisatge optimista: el PIB es troba en rècords històrics -223.629 milions d'euros-, les exportacions funcionen a un ritme inèdit i el dèficit públic es va reduint. La felicitat, però, no és completa perquè l'atur de llarga durada es cronifica i les taxes per avaluar la pobresa segueixen a un nivell massa alt en comparació a les dades de la Unió Europea. Aquestes són les 20 xifres que defineixen l'economia del país.

- 2,9% d'increment del PIB: aquesta és la previsió que fa el Govern pel 2017, tot i que ja hi ha estudis com el del BBVA, citat per Junqueras, que aposten per una xifra superior.

- 240.000 milions d'euros: aquest és el valor global del PIB que l'executiu projecta per al 2018, any en què teòricament Catalunya -si el s'imposa en el referèndum- haurà de començar a caminar com un estat independent.

- 4% de creixement de la indústria: si el PIB està en màxims històrics és, en bona mesura, perquè la indústria ha crescut notablement en els últims mesos. Aquest increment és més del doble de la mitjana europea, que se situa en l'1,6%.

- 17.434 milions de despesa dels turistes estrangers: el creixement respecte les dades del 2015 és del 4%. Fins al maig del 2017, l'augment registrat és del 13,6%, fet que fa preveure una nova temporada de rècords. L'any passat ja es van batre amb l'arribada de 18,1 milions de turistes procedents de fora de l'Estat.

- 11,6% d'atur: és la taxa que el Govern preveu tenir a finals del 2018. Suposaria una davallada de quatre punts respecte les dades del 2015.

- 156.000 llocs de treball: per complir amb la previsió i baixar l'atur, l'economia catalana hauria de generar aquest número de llocs de treball.

- 56,9% d'atur de llarga durada: s'ha reduït un 25%, però segueix sent un percentatge alt. Es tracta de la població que busca feina des de fa més d'un any.

- 26,9% de cobertura de prestacions: segons l'informe, lluitar contra la cronificació de l'atur i l'exclusió social. Ara bé, les prestacions d'atur només cobreixen el 26,9% de les persones que no tenen feina.

- 21,2% de taxa de temporalitat: tot i la millora de l'ocupació, la temporalitat segueix pujant. Entre el 2013 i el 2016, el 55,9% de la creació neta d'ocupació assalariada va ser temporal, mentre que a la zona euro només va ser del 34,2%.

- 19,2% de taxa de pobresa: és superior a la mitjana europea, situada en el 17,3%, però inferior a la del global de l'Estat. La taxa AROPE (risc de pobresa i exclusió social) situa les xifres en el 22,5%, inferior a la mitjana europea. Es tracta d'un indicador que complementa l'indicador del risc de pobresa.

- 14,7% de bretxa salarial: és la diferència entre els sous dels homes i les dones, segons les dades presentades pel Govern.

- 25,6% de les exportacions de tot l'Estat: en alguns sectors, aquest percentatge és encara més elevat, com ara els productes químics (47,3%) o la maquinària (28,9%).

- 48.035 empreses exportadores: les principals destinacions són Alemanya, França, Itàlia, Portugal i el Regne Unit, al llarg dels últims anys.

- 62,6% de les vendes, a l'exterior: la tendència es va començar a invertir el 2009, quan Catalunya va començar a exportar més cap a l'estranger que no pas cap a l'Estat.

- 12,1% de superàvit comercial: Catalunya supera en aquest indicador països com Holanda i Alemanya, però queda per darreer de Luxemburg i Irlanda. Es tracta del tercer país europeu que té el superàvit comercial més elevat.

- 5.052 milions en inversió estrangera: el valor del 2016 representa el volum més important de la història. Les actuacions més importants van ser per part del grup Maersk en logística (900 milions), Astra-Zeneca en àmbit sanitari (500 milions) i Vente Privée en comerç electrònic (470 milions d'euros). Catalunya és la quarta regió d'Europa amb més captació d'inversió estrangera. Països Baixos i Luxemburg són els països que més aportacions fan en aquest àmbit.

- 11.000 societats mercantils noves: són les que s'han registrat durant el primer trimestre del 2017. El nombre de dissolucions decau un 9,4% mentre que a Espanya augmenta un 5,7%.

- 79% de reducció del dèficit: s'ha passat del 4,48% del PIB del 2010, amb el final del govern tripartit, al 0,93% del 2016. Això ha fet que la reducció hagi estat de 7.132 milions d'euros en sis anys. La davallada del dèficit de la Generalitat del 2016 suposa el 80% de la reducció de totes les administracions de l'Estat.

- 55,5% dels compromisos executats: bona part de les inversions previstes a Catalunya per part de l'Estat no es van acabar complint. Al cap de l'any, només van arribar 645 milions dels que estaven compromeses.

- 6 comarques en retrocés: la renda familiar disponible bruta per habitant, amb dades del 2014, va retrocedir al Baix Ebre, al Montsià, a la Ribera d'Ebre, als dos Pallars (Jussà i Sobirà) i al Priorat.
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)