diumenge, 27 de desembre del 2015

Volta, Scutum, Rieju i Torrot faran l’escúter elèctric català

Volta, Scutum, Rieju i Torrot faran l’escúter elèctric català

Article d'Eva García publicat originalment al Punt Avui

Prototip de la moto
Prototip de la moto
Quatre empreses catalanes líders en el sector del motor s’han unit per fabricar la primera motocicleta elèctrica 100% catalana. Es tracta de Volta, Scutum, Torrot i Rieju, totes elles catalanes i algunes de llarg recorregut industrial, que s’han unit en el que consideren “un projecte de país”. L’acord es va rubricar ahir a la seu del Departament d’Empresa i Ocupació, que ha promogut la unió i hi dóna suport econòmic, tot i que el projecte serà en principi de caràcter privat. Així, Volta, Scutum, Torrot i Rieju compartiran coneixements, disseny, tecnologia i mà d’obra per fabricar conjuntament una escúter elèctrica catalana, de la qual es preveu que es produiran unes 10.000 unitats anuals a partir del 2017 sota una única marca, el nom de la qual encara no s’ha fet públic. Els fabricants recordaven que el producte final, de segment mitjà alt, es destinarà a l’usuari final i no tant per cobrir flotes de vehicles. El nou projecte suposarà la creació de 30 nous llocs de treball entre directius, mecànics, operaris i administratius. La motocicleta tindrà una potència similar a la d’un escúter de 125 centímetres cúbics i comptarà amb dues motoritzacions possibles (4 kW i 8 kW), llantes de 16 polzades, òptiques LED, seient per guardar el casc i es vendrà al preu aproximat de 4.000 euros, bateries incloses. El motor estarà instal·lant a la roda posterior. Tenint en compte que s’ha fet pensant en una motocicleta eminentment urbana, l’autonomia inicial de les bateries serà de 50 quilòmetres a una velocitat de 100 km/h, així que a menor velocitat –la permesa per ciutat– l’autonomia serà major.
La inversió estimada és d’uns 10 milions d’euros, dels quals 3 els aportarà la Generalitat de Catalunya a través d’un crèdit participatiu que es destinarà, entre d’altres, a cobrir despeses com són els processos d’homologació. La resta del capital l’aportaran les quatre companyies, en un percentatge encara per concretar, a través dels seus actius. En aquest sentit, es preveu previst que l’assemblatge de la nova moto es faci a les instal·lacions que Rieju té a Figueres. El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, i el director general d’Indústria, Antoni Grau, van coincidir a dir que la creació d’aquest consorci no té com a objectiu la recerca d’un prototip de moto elèctrica sinó que es tracta d’un “projecte d’implantació industrial”. “El repte és disposar a Catalunya d’una indústria de motos elèctriques que sigui competitiva a partir d’un producte ben fet però encertar també en el posicionament del producte”, va dir Grau, tot i que els fabricants insistien que “Catalunya té la indústria però també té el mercat” necessari perquè el nou projecte funcioni amb èxit.
Qui és qui en el nou projecte
El conseller Felip Puig va insistir ahir en recordar que, malgrat l’impuls públic (la Generalitat hi aporta diners i l’Ajuntament de Barcelona hi dóna suport, tot i no aportar ni un euro), aquest és un projecte privat. El consorci industrial està integrat per quatre grans empreses del sector.
Scutum, dedicada al disseny, desenvolupament i fabricació de vehicles elèctrics de 2 i 3 rodes, va iniciar la seva activitat l’any 2011 a Esplugues de Llobregat. Torrot, la històrica marca de bicicletes, reconvertida ara en una companyia de “mobilitat personal interconnectada”, té la seu a Mataró i va comprar la gironina Gas Gas el mes de novembre passat. Rieju i Volta, totes dues de Figueres, tenen però una trajectòria ben diversa. La primera, fundada el 1934, és líder al sector i va començar el 2012 a fer el seu primer escúter elèctric. Pel que fa a Volta, va néixer el 2012 i només fa motos elèctriques.

dilluns, 21 de desembre del 2015

La inversió estrangera a Catalunya va créixer un 240% fins al setembre

INVERSIONS DE L'EXTERIOR

La inversió estrangera a Catalunya va créixer un 240% fins al setembre

A Espanya la inversió productiva procedent de l'exterior va augmentar un 42,88% fins a sumar 15.763 milions

EL PERIÓDICO / BARCELONA
Dilluns, 21 de desembre del 2015 - 12:21 CET
Contenidors al port de Barcelona.

La inversió estrangera productiva a Espanya va pujar a 15.763 milions d'euros de gener a setembre, sense comptar les desinversions, i va créixer el 42,88 % respecte al mateix període del 2014, segons dades de la Secretaria d'Estat de Comerç publicades avui. Madrid va ser la comunitat autònoma que va registrar més inversió estrangera bruta al sumar 10.384 milions d'euros, seguida de Catalunya (3.689 milions d'euros), Andalusia (456,25 milions d'euros) i País Basc (227,72 milions).
A Catalunya la inversió estrangera bruta va pujar el 240,4 % davant els tres primers trimestres del 2014. Això va suposar una alça de més del triple, mentre que descomptades les desinversions l'ascens va ser del 262,6 %. I és que la inversió neta d'empreses estrangeres a Catalunya va ser de 3.206 milions d'euros de gener a setembre, davant els 884 milions que es van invertir en el mateix període del 2014. No obstant, el volum d'inversió retirat an Catalunya fins al setembre d'aquest any va ser de 483 milions d'euros, més del doble de la xifra que es va registrar un any abans.
Per una altra part, a Madrid, les inversions estrangeres brutes van augmentar el 62,81 %, i les netes van pujar el 38,52 %. Les desinversions a la comunitat madrilenya van sumar 2.996 milions d'euros, davant els 1.045 milions del mateix període del 2014.
Les regions que van tenir menys inversions estrangeres productives van ser Aragó (57.644 euros), Cantàbria (7,4 milions) i el Principat d'Astúries (7,9 milions). Així mateix, les inversions estrangeres brutes corresponents només al tercer trimestre de l'any a Espanya van ser de 6.766,9 milions, el 10,8 % més que la suma registrada entre juliol i setembre de l'any passat.
L'informe assenyala que la inversió estrangera neta, excloent les Entitats de Tinença de Valors Estrangers (ETVE) i les desinversions, va sumar 11.230 milions d'euros fins al tercer trimestre de l'any i va pujar el 25,72 %. Les desinversions fins al setembre van ser de 4.533 milions davant els 2.100 milions que es van registrar un any abans.

dimecres, 16 de desembre del 2015

Especial: Els editors recomanen…

Cultura

Especial: Els editors recomanen…

Més de dues-centes novetats de cinquanta-cinc editorials · Els editors fan tres recomanacions pròpies i una... de la competència

Aparador de la llibreria Embat de Palma, amb la figura de Ramon Llull de protagonista.
Aparador de la llibreria Embat de Palma, amb la figura de Ramon Llull de protagonista.
Ja fa uns quants anys que quan arriba Nadal demanem a un nombre considerable d’editors que publiquen en llengua catalana que ens recomanin tres llibres seus (la majoria novetats) i un… de la competència. Enguany apleguem les recomanacions de cinquanta-set editorials, fet que significa disposar d’una llista d’uns dos-cents títols, de tots els gèneres, molt útil per a triar i remenar. Hem ordenat les editorials per ordre alfabètic.
Entre els títols triats de la competència, el més recomanat és el de la premi Nobel de literatura, Svetlana Aleksiévitx, Temps de segona mà. La fi de l’home roig, publicat per l’editorial Raig Verd. La resta de títols de la competència conformen un gran mosaic, en què predominen les novel·les d’autors clàssics i moderns.
Hem il·lustrat aquest especial amb l’aparador de cinc llibreries de tot el país: la Impossible de Barcelona, la 22 de Girona, l’Embat de Palma, la Tres i Quatre de València i la Viladrich de Tortosa.
Pilar Beltran d’EDICIONS 62 recomana:
Enric CalpenaBarcelona. Una biografia
Najat El Hachmi, La filla estrangera
Harper Lee, Vés i aposta un sentinella
I un de la competència…
Jaime Gil de Biedma, Diarios
Josep Cots d’EDICIONS DE 1984 recomana:
William Faulkner, La ciutat. Traducció de Maria Iniesta i Agulló
W. B. Yeats, Irlanda indòmita. 150 poemes de W. B. Yeats. Traducció de Josep Maria Jaumà
Miquel Adam, Torero d’hivern
I un de la competència…
Ievgueni Zamiatin, Nosaltres. Traducció de Miquel Cabal i Guarro. (Editorial Males Herbes)
Núria Mañé de PUBLICACIONS DE L’ABADIA DE MONTSERRAT recomana:
Gemma Ros, Ensenya’m a menjar bé (assaig)
Montserrat Pagès, El tapís de Bayeux, eina política? (assaig)
Albert Soler, Ramon Llull (literatura infantil)
I un de la competència…
Enric Calpena, Barcelona. Una biografia (Edicions 62)
Jordi Raventós d’ADESIARA EDITORIAL recomana:
Jonathan Swift, Viatges de Gulliver
Bettine von Arnim, Correspondència amb Goethe
Domènec Guansé, Retrats de l’exili
I un de la competència…
Franz Werfel, Els quaranta dies del Musa Dagh (Edicions de 1984)
Pau Vadell d’ADIA EDICIONS recomana:
Lucia Pietrelli, Ortigues (Poesia)
Antoni Clapés, Pluja (Poesia)
Jovi Lozano-Seser, El traductor
I un de la competència…

Màrius Sampere, 123 (Edicions del Buc)
Raül Garrigasait d’EDITORIAL ALPHA recomana:
Eurípides, Tragèdies, vol. III: Hipòlit. Andròmaca. Traducció de Maria Rosa Llabrés.
Aristòtil, De l’ànima. Traducció de Miguel Candel.
Vel·lei Patèrcul, Història romana. Traducció de Jaume Juan Castelló
I un de la competència…
William Faulkner, La ciutat. Traducció de Maria Iniesta (Edicions de 1984)
Ilya Pérdigo d’EDITORIAL ALREVÉS – CRIMS.CAT recomana:
Lluís Bosch, Besòs Mar
Josep Torrent, La noia que fa vint mesos que és a la presó
Marie Claire Javoy, Camí a l’escola
I un de la competència…
Xavier Vernetta, Qui em vol fer mal? (Edicions Saldonar)
Eugenia Broggi de ‘L’ALTRA EDITORIAL recomana:
Pep Puig, L’amor de la meva vida de moment
Anne Tyler, Un rodet de fil blau. Traducció de Marc Rubió
Daniel Palomeras, Hollister 5320
I un de la competència…
William Kotzwinkle, El nedador del mar secret. Traducció de Yannick Garcia
Jordi Herralde d’EDITORIAL ANAGRAMA recomana:
Jordi Balló i Xavier Pérez, El món, un escenari
Emmanuel Carrère, El Regne
Lydie Salvayre, No plorar
I un de la competència…
Jordi Amat, El llarg procés (Tusquets)
Rosa Rey d’ANGLE EDITORIAL recomana:
Cesc Avilés Pàmies, Barcelona melòmana
Maylis de Kerangal, Reparar els vius
F. X. Hernàndez Cardona, La Barcelona de Cerdà
I un de la competència:
William Kotzwinkle, El nedador del mar secret (Navona)
Izaskun Arretxe d’ARA LLIBRES recomana:
Jenn Díaz, Mare i filla (Amsterdam)
Raül Romeva, Pont de cendra (Amsterdam)
Jair Domínguez, 99 personatges que has de conèixer per entendre el món (Ara Llibres)
I un de la competència…

Elena Ferrante, L’amiga genial (La Campana)
Núria Iceta de LLIBRES DE L’AVENÇ recomana:
August Strindberg, Tot sol. Traducció de Carolina Moreno
Saul Bellow, Atrapa el dia. Traducció de Ramon Folch i Camarasa
Joseph Roth, La cripta dels caputxins. Traducció de Jaume Creus
I un de la competència…
Svetlana Aleksiévitx, Temps de segona mà. La fi de l’home roig (Raig Verd)
L'elegant aparador de la llibreria La Impossible de Barcelona.
L’elegant aparador de la llibreria La Impossible de Barcelona.
Joan Santanach i Jordi Quer d’EDITORIAL BARCINO recomanen:
Ramon Muntaner, Expedició dels catalans a Orient. Versió de Jordi Llavina
Jacint Verdaguer, Mount Canigó. A tale of Catalonia. Traducció de Ronald Puppo
David Murillo, De Walmart a Al-Qaida. Els valors en la globalització
I un de la competència…
Ramon Llull, Llibre de les bèsties. Versió de Miquel Desclot amb il·lustracions de Perico Pastor (Proa)
David Aliaga de l’EDITORIAL BASE recomana:
Mercè Morales i Arnau Gonzàlez, Lluís Companys. Una vida en imatges
Jaume Miravitlles, Veritats sobre la Guerra Civil Espanyola 
I un de la competència…
Paul Célan, Cristall d’alè. Traducció d’Arnau Pons (Labreu Edicions)
Jan Martí de l’editorial BLACKIE BOOKS recomana:
Antoine Compagnon, Trenta-tres nits amb Baudelaire
I un de la competència…
Sherman Alexie, Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada (Edicions de 1984)
Gonçal López-Pampló d’EDICIONS BROMERA recomana:
Pierre Lemaitre, Àlex
Pep Albanell, Les fantasies del nàufrag
Marceline Loridan-Ivens, I tu no vas tornar
I un de la competència…
Svetlana Aleksiévitx, Temps de segona mà. La fi de l’home roig (Raig Verd)
Francesc Bononad, Rubén Luzón, Josep Martínez i Pau Sanchis d’EDICIONS DEL BUC recomanen:
Màrius Sampere, 123 (poesia)
Carles Camps Mundó, Cap nom del món (poesia)
Teresa Pascual, València Nord (poesia)
I un de la competència…

Alfabet Terminal, de Josep Palàcios (Publicacions de la Universitat de València)
Núria Sendra d’EDICIONS DEL BULLENT recomana:
Isabel Canet, El Baró de Foc
Albert Toldrà, Sant Vicent Ferrer predicador. Paraula i passió
Paco Esteve, Agres i dolces. Mostra de llengua i literatura populars arreplegada a Agres
I un de la competència…
Amadeu Mezquida, El valencianisme enfront d’Espanya (Fundació Nexe)
Antoni Clapés de CAFÈ CENTRAL recomana:
Antònia Vicens, Fred als ulls
Peter Handke, Poema a la durada. Traducció de Marta Pera
Ana Blandiana: La meva pàtria A4. Traducció de Corina Oproae
I un de la competència…
Esteve Plantada, Fosca límit (AdiA edicions)
Isabel Martí de LA CAMPANA EDITORIAL recomana:
Elena Ferrante, L’amiga genial. Traducció de Marta Hernández Pibernat
Albert Sánchez Piñol, Vae Victus
Xavier Baladia, L’avi Nisus. Glòria i crepuscle d’un dandi
I un de la competència…
Norman Mailer, La canción del verdugo (Anagrama)
Glòria Gasch de COLUMNA EDITORIAL recomana:
Rafel Nadal, La maledicció dels Palmisano
Care Santos, Diamant blau
Albert Villaró, La bíblia andorrana (Premi Prudenci Bertrana)
I un de la competència…
Almudena Grandes, Los besos en el pan (Tusquets)
Maria Bohigas de CLUB EDITOR recomana:
Lluís Maria Todó, L’últim mono
Víctor Català, Un film (3000 metres)
Guillem Frontera, Sicília sense morts
I un de la competència…
Paul Celan, Cristall d’alè (LaBreu. Traducció d’Arnau Pons)
Joan Sala de l’EDITORIAL COMANEGRA recomana:
Francesc-Marc Álvaro, Per què hem guanyat
Ferran Ramon-Cortés, Conte d’hivern
Mireia Darder, Nascudes per al plaer
I un llibre de la competència…
Eduard Puigventós, Ramon Mercader, l’home del piolet (ARA Llibres)
Jordi Ferré de COSSETÀNIA EDICIONS recomana:
Carla Zaplana, Sucs verds
Antoni Real, Coverses de neu
Antoni Bolinches, El secret de l’autoestima
I un de la competència…
Saul Bellow, La víctima (Viena Edicions)
Ton Barnils d’EDICIONS DAU recomana:
Carles Santacana, Josep Tarradelllas. L’Exili 2 (1954-1977)
I un de la competència…
Sebastià Roig i Toni Benages i Gallardo, Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols (Males Herbes)
Marc Moreno de LLIBRES DEL DELICTE recomana:
Josep Masanés, Camins sense retorn
Anna Maria Villalonga (curadora), Noves dames del crim
Esperança Camps, La Cara B
I un de la competència…
Llort, Sota l’asfalt (La Magrana)
Vicent Baydal de LLIBRES DE LA DRASSANA recomana:
Vicent Molins, Ramon Marrades i Eva Máñez, La nova guia de València
Migue Martí i Judith Coronado, Il·lustres valencians il·lustrats
Chelo Peiró, La cuina de la Safor
I un de la competència…
Silvestre Vilaplana, Un sepulcre de lletres minúscules (Bromera)
Oriol PonsatíMurlà d’EDICIONS DE LA ELA GEMINADA
Michel de Montaigne, Els caníbals. Introducció i traducció de Ferran Sàez Mateu
Stefan Zweig, Petita crònica. Quatre narracions. Traducció de Marc Jiménez Buzzi. Introducció d’Antoni Martí Monterde.
Prudenci Bertrana, Tieta Claudina. Edició i introducció d’August Rafanell.
I un de la competència…
Séchu Sende, La venedora de paraules. Traducció de Mònica Boixader. RBA-La Magrana, 2015.
Dina de la Lama d’EDITORIAL EMPÚRIES recomana:
Richard Ford, Francament, Frank
Jonathan Franzen, Puresa
Haruki Murakami, Escolta la cançó del vent / Pinball
I un de la competència…
Maylis de Kerangal, Reparar els vius (Angle editorial)
Montse Ayats d’EUMO EDITORIAL recomana:
Santiago Giraldo, Més enllà de twitter
M. Carme Bernal i Carme Rubio (ed.), Faules de sempre i altres contes d’animals 
M. Jesús Comellas, Àvies i avis que malcrien… i eduquen
I un de la competència…
Szilárd Borbély, Els desposseïts (Periscopi)
Ignasi Moreta de FRAGMENTA EDITORIAL recomana:
Laia de Ahumada, Espirituals sense religió
Raimon Panikkar, Diàleg intercultural i interreligiós
Mircea Eliade, El mite de l’etern retorn. Arquetips i repetició
I un de la competència…
W. B. Yeats, Irlanda indòmita. 150 poemes (Edicions de 1984)
Gracià Sánchez d’EL GALL EDITOR recomana:
Antoni Vidal Ferrando, Cicle d’Almandaia
Gonçalo M. Tavares, Històries falses
Guillem Colom, Entre el caliu i la cendra (Memòries 1890-1970)
I un de la competència…
Joseph Roth, La cripta dels caputxins (L’Avenç)
Matilde Martínez Sallés de GODALL EDICIONS recomana:
Iban leon Llop i altres autors, Tarongeta” vol dir taronja petita
Iban Zaldua. Enlloc, mai. Traducció de Maria Colera Intxausti i Ainara Munt Ojanguren
Josep Maria Capilla, Un riu als ulls del corb
I un de la competència…
Marina Garcés, Un mundo común (Bellaterra)
Ester Andorrà de LABREU EDICIONS recomana:
Evelyn Waugh, L’ésser estimat. Traducció d’Albert Pijuan
Joan Todó, Sebastià Portell i Jaume C.Pons Alorda, La recerca del flamenc
Màrius Sampere, L’esfera insomne
I un de la competència…
Pau Gener Galín, Flama de bruc (Edicions Terrícola)
Jaume Muntaner de LLEONARD MUNTANER recomana:
Joan Veny, Perfils lingüístics balears (assaig)
Victor Segalen, Assaig sobre l’exotisme. Una estètica de la diversitat. Traducció de Joan Puigdefàbrega (assaig)
Jaume Miró, Dels llargs camins (teatre documental)
I un de la competència…
Antònia Vicens, Fred als ulls (Cafè Central)(poesia)
Aparador de la llibreria la 2 de Viladrich de Tortosa.
Aparador de la llibreria la 2 de Viladrich de Tortosa.
Jordi Rourera d’EDICIONS DE LA MAGRANA recomana:
Raquel Ricart, El temps de cada cosa
Llort, Sota l’asfalt
Pilar Rahola, Mariona (Edició especial il·lustrada)
I un de la competència…
Svetlana Aleksiévitx, Temps de segona mà. La fi de l’home roig (Raig Verd)
Mònica Estruch d’EDITORIAL MEDITERRÀNIA recomana:
Joan Estruch, Entendre les religions. Una perspectiva sociològica
Jordi Pàmias i fra Jordi Cervera, Joaquim Ruyra i els caputxins
Agenda Barcelona 2016. Il·lustrada per Mar Cerdà
I un de la competència…
Ferran Ramon-Cortés, Conte d’hivern (Comanegra)
Maria Dolors Sarries de l’EDITORIAL METEORA recomana:
Mònica Batet, Neu, óssos blancs i alguns homes més valents que els altres
Antònia Carré-Pons, És l’amor que mou el cel i les estrelles
Gemma Freixas, Malabo i les cendres
I un de la competència…
Charles Dickens, Història de dues ciutats (L’Avenç).
Ramon Mas i Ricard Planas de l’EDITORIAL MALES HERBES recomanen:
Sebastià Roig i Toni Benages, Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols

Joaquim Carbó, Va com va!
Josep Sampere, Aquesta nit no parlis amb ningú!

I un de la competència… 

Svetlana Aleksiévitx, Temps de segona mà. La fi de l’home roig (Raig Verd)
Òscar París d’ONADA EDICIONS recomana:
César Barceló i Clara Berenguer, Quan xiula l’avi 
Jaume Roig, Espill (adaptació de Salvador Vendrell)
Ivan Carbonell, La paciència del minotaure
I un la competència…
Jordi Tormo, Ovidi Montllor, un obrer de la paraula (Sembra)
Eulàlia Pagès de PAGÈS EDITORS recomana:
Santi Vidal i Marina Llansana, Una Constitució per a Catalunya
Francesc Torralba, Quanta transparència podem digerir?
Montse Sanjuan, El misteri del bressol buit
I un de la competència…
Svetlana Aleksiévitx, Temps de segona mà. La fi de l’home roig (Raig Verd)
Jesús Figuerola de PERIFÈRIC EDICIONS recomana:
Juanjo Bou i Josep Camilleri, Caminant pel País. Els camins de la memòria
Mireia Calafell, Tantes mudes (poesia)
Jesús Bosch, L’amant del Cardenal Borja
I un de la competència…
Xulio Ricardo Trigo, Les veus del Liceu (Columna)
Aniol Rafel d’EDITORIAL PERISCOPI recomana:
Mohsin Hamid, L’integrista reticent. Traducció de Carles Miró
Fiston Mwanza Mujila, Tram 83. Traducció d’Anna Casassas
Szilárd Borbély, Els desposseïts. Traducció de Jordi Giné de Lasa i Imola Nikolett Szabó
I un de la competència…
William Kotzwinkle, El nedador del mar secret. Traducció de Yannick Garcia (Editorial Navona)
David Vid de PETIT EDITOR recomana:
David Oliver, Alícia
Lorena Cayuela, Cercles
David Vidal, Ovidianes. Cançons
I un de la competència…
Umberto Eco, Número Zero (La Rosa dels vents)
Jordi Carulla-Ruiz d’EDICIONS PONCIANES recomana:
Pier Paolo Pasolini, Poeta de les Cendres (edició bilingüe).
Fernando Pessoa, Faust (edició bilingüe)
Joan Brossa, Carrer de Joan Ponç
I un de la competència…
Emily Dickinson, Jo no sóc ningú! Qui ets tu? (selecció i traducció de D. Sam Abrams). Cafè Central Poesia / Eumo Editorial (coedició).
Josep Lluch d’EDITORIAL PÒRTIC recomana:
Gustau Nerín, Traficants d’ànimes
Xavier Montanyà, El cas Vinader
Pere Martí, Escac a l’Estat
I un de la competència…
Julià Guillamon, Joan Perucho, cendes i diamants (Galàxia Gutenberg)
Josep Lluch d’EDITORIAL PROA recomana:
Martí Domínguez, La sega
Sebastià Alzamora, La Malcontenta
Gerard Vergés, Poesia completa (1982-2014)
I un de la competència…
Anna Moner, El retorn de l’hongarès (Bromera)
Aparador de la llibreria Tres i Quatre de València.
Aparador de la llibreria Tres i Quatre de València.
Laura Huerga de l’editorial RAIG VERD recomana:
Svetlana Aleksiévitx, Temps de segona mà. La fi de l’home roig. Traducció de Marta Rebón
Ali Smith, Com ser-ho alhora. Traducció de Dolors Udina.
Gerbrand Bakker, Les pereres fan la flor blanca. Traducció de Maria Rosich.

I un de la competència…
Sebastià Roig i Toni Benages i Gallardo, Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols (Males Herbes)
Francesc Gil Lluch d’EDICIONS SALDONAR recomana:
Jordi Borràs, Desmuntant Societat Civil Catalana
Xavier Vernetta, Qui em vol fer mal?
Manuel Quinto, Pantalla
I un de la competència…
Svetlana Aleksiévitx, Temps de segona mà. La fi de l’home roig (Raig Verd)
Joan Carles Girbés de SEMBRA LLIBRES recomana:
Feliu Ventura, Com un record d’infantesa
Wu Ming, Cantamapes
Josep Maria Fonalleras, Imma Monsó, Marta Rojals, Francesc Serés i Màrius Serra, CaRRoussel
I un de la competència…
Svetlana Aleksiévitx, Temps de segona mà. La fi de l’home roig (Raig Verd)
Judit Pujadó d’EDICIONS SIDILLÀ recomana:
Cels Gomis i Mestre, Zoologia popular catalana 
Cels Gomis i Mestre, Botànica popular catalana
Ignasi Revés, Històries de mar de la Costa Daurada i el Delta de l’Ebre
I un de la competència…
Saul Bellow, La víctima. Traducció de Jordi Martín Lloret i editat pel Cercle de Viena.
Simón Vázquez de l’EDITORIAL TIGRE DE PAPER recomana:
Àfrica Ragel, Quan em vinguin a buscar
Joni D., La torre de la serra
Jordi Vàzquez, Kurdistan, el poble del sol
I un de la competència…
Joseba Sarrionandia, Jo no sóc d’aquí (Pol·len Edicions)
Laia Climent de l’EDITORIAL TRES I QUATRE recomana:
Joan Garí, Memòria del sabor
Jordi Llavina, Matí de la mort
Jordi Romeu, El calze
I un de la competència…
Sílvia Alcàntara, La casa cantonera  (Edicions de 1984)
Enric Soler de TUSHITA EDICIONS recomana:
Perejaume, Paraules locals
Ton Barnils, El cor de les muntanyes. Dietari de la transpirinenca
Blanca Llum Vidal, Maripasoula. Crònica d’un viatge a la Guaiana Francesa
I un de la competència…
Laia Altarriba, Vint i Ramon Barnils (Dau Edicions)
Jordi Homs d’EDICIONS DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA recomana:
Josep Carner, La paraula en el vent
Xavier Duran, La ciència en la literatura
Jaume Llistosella i Antoni Sánchez-Cuxart, Guia il·lustrada per a conèixer els arbres
I un de la competència:
Catherine Kramer, +Humans : El futur de la nostra espècie / Human+ : The future of our species  (Diputació de Barcelona)
Joan Vives Riera d’EDICIONS DE LA UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS recomana:
Miquel Gayà, Els fiblons a Espanya. Climatologia i catàleg de tornados i trombes
Miquel Àngel Capellà Galmés, Ars Vitraria. Mallorca (1300-1700)
Més d’un autor, Hàbits saludables a l’escola
I un de la competència…
Laia Climent, Maria-Mercè Marçal, Veus entre onades (Tres i Quatre)
Maite Simon de PUBLICACIONS DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA recomana:
Salvador Ortells (coord.) Joan Fuster, llibre a llibre. Diccionari bibliogràfic 
L’Espill, 50 (‘La crisi europea. Europa com a idea i com a projecte avui’)
Theodore Gray, Molècules. Els elements i l’arquitectura de tot
I un de la competència…
Gemma Lluch i Miquel Nicolás, Escriptura acadèmica. Planificació, documentació, redacció, citació i models (UOC)
Carme Torrents d’EDICIONS VERDAGUER recomana:
Bernat Gasull i Roig, Maleïda. L’aventura de Jacint Verdaguer a l’Aneto
Ricard Torrents, Pàtries. Poemes de Jacint Verdaguer
Enric Casasses, Dimonis. Apunts de Verdaguer a la casa d’oració
I un de la competència:
Francesc Serés, La pell de la frontera (Quaderns Crema)
Enric Viladot de VIENA EDITORIAL recomana:
Jiři Weil, Mendelssohn és a la teulada
John Newman, Mimi
Ramon Bech i Batlle, La història del circ a Barcelona
I un de la competència:
Xuan Bello, Unes quantes coses boniques (Adesiara)
Aparador de la llibreria 22 de Girona.
Aparador de la llibreria 22 de Girona.

El sector editorial català creix per segon any consecutiu

El sector editorial català creix per segon any consecutiu

 

El Gremi d’Editors de Catalunya frena una caiguda del 40% i espera un creixement superior al del 2014

Les vendes de sector editorial català creixeran per segon any consecutiu en espera de registrar al tancament del 2015 un creixement superior al del 2014 -que va ser del 0,6%- i aconseguint frenar una caiguda del 40% que havia experimentat durant els anys de la crisi econòmica, segons les primeres estimacions del Gremi d'Editors de Catalunya. 
 "Hi ha elements que ens han fet recuperar l'esperança, no com abans que teníem situacions de mercat que multiplicaven per tres i quatre, però estem fora de la zona de descens i caiguda en picat", ha dit en roda de premsa el president del gremi, Patrici Tixis.

Aquestes dades són extrapolables a l'edició a Espanya, ja que la producció catalana representa el 48,3% del total espanyol; la madrilenya, el 43,3%; la basca, el 2,6%, i l'andalusa, l'1,9%, entre d'altres.

El "factor crucial" serà la campanya de Nadal, però tot fa pensar al gremi que les vendes seran més grans a jutjar per un Sant Jordi que va vendre un 6% més, una Fira del Llibre de Madrid amb un 6% més de facturació i una Setmana del Llibre en Català que va augmentar un 25%.

A més d'aquestes dades, dels llibres més venuts d'aquest 2015 s'estan venent més exemplars que altres anys: "Estem clarament sortint del túnel, però per recuperar el nivell del 2007 ens falta molt recorregut".

El paper, molt majoritari
Un element destacat és que el lector prefereix el llibre en paper clarament, ja que més del 95% dels llibres venuts són en aquest format, front a un 5% de llibres digitals, el que fa que "la seva contribució a la recuperació sigui més aviat mínima".

És més, aquest format està donant a l'entorn més immediat símptomes d'esgotament i està estancat en un 25%, el que fa pensar que la convivència amb aquest format serà bastant llarga: "Fins ara si tot el món augurava que al llibre en paper li quedaven quatre dies, ara podem dir que li queden molts anys de vida".

Tot això s'enfronta, tot i això, a la pirateria: si el mercat a penes ven un 5% de llibres digitals i els qui reconeixen llegir en aquest format són un 20%, significa que hi ha entre un 10% i un 15% de llibres que "han d'aflorar per recuperar la lectura remunerada".

Preguntat sobre el desembarcament de la multinacional nord-americana de comerç electrònic Amazon al Prat de Llobregat (Barcelona), ha considerat que "si compleix amb la llei, cap problema", referint-se a la llei sobre el preu dels llibres.

"Quan una empresa té una mida que excedeix al que estem acostumats té tendència a voler imposar les seves condicions i forçar la legislació fins a les últimes conseqüències. És pel que estem vetllant", ha dit.

Ha afegit que, en ocasions, empreses d'aquest tipus, fan la competència deslleial perquè "físicament ho tenen muntat de manera que no paguen impostos aquí", tot i que ha assegurat que els editors estan encantats de la vida que la multinacional s'instal·li a Barcelona.

Pacte nacional per la lectura
D'altra banda, els editors exigeixen al Govern espanyol que es protegeixi el dret a la propietat intel·lectual, i estan intentant enllumenar, de la mà de les administracions, un Pacte d'Estat pel foment de la lectura en les escoles amb mesures a curt i llarg termini.

Segons el Baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) sobre Hàbits de Lectura, el 35% dels enquestats no ha llegit mai o gairebé mai un llibre, i també ha assenyalat que a Espanya hi ha set milions de persones adultes que tenen dificultats de comprensió lectora, un índex més elevat que el de l'atur -cinc milions-.

Pel que fa al reconeixement per la Unesco de Ciutat de la Literatura a Barcelona, ha dit que permetrà als editors fer un congrés internacional a la capital catalana cada any abans de l'estiu per debatre els problemes del sector.

En la materialització municipal d'aquest reconeixement, el gremi està negociant amb l'Ajuntament el desplegament d'un pla de lectura amb les escoles de la ciutat de la mà de la comissariada de Cultura, Berta Sureda, tot i que es tracta d'una cosa prematura.

La nit d'aquest dimarts els editors celebraran la 30a Nit de l'Edició, amb premis com l'Atlàntida 2015 a Jaume Plensa, i el reconeixement del cinquantenari de l'Enciclopèdia Catalana, entre d'altres.

dimarts, 15 de desembre del 2015

Amazon instal·larà al Prat de Llobregat un gran centre logístic

Economia País

Amazon instal·larà al Prat de Llobregat un gran centre logístic

La Generalitat adjudica al gegant de la distribució un parcel·la de 15 hectàrees per 30 milions d'euros

Almacen-de-Amazon-en-San-Fernando-de-Henares-en-Madrid-e1349943608314
L’Institut Català del Sòl (Incasòl) ha signat l’adjudicació d’una parcel·la del polígon Mas Blau (al Prat de Llobregat) a la multinacional nord-americana Amazon, amb una superfície de 15 hectàrees i un cost de 30 milions d’euros. Segons que sembla, s’hi construiran oficines, una àrea comercial i restaurants.

El president de la Generalitat, Artur Mas; el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila; el d’Empresa i Ocupació, Felip Puig; i el director de l’Institut Català del Sòl, Francesc Damià Calvet, han assistit a la signatura de l’adjudicació.
L’any passat ja es va dir que Amazon tenia interès per aquests terrenys, i el mes passat es va saber que en tenia l’opció de compra. Amb tot, el contracte de compra-venda encara restà condicionat a l’aprovació d’una modificació del Pla General Metropolità per a satisfer la petició de l’empresa de construir fins a una alçada de dinou metres. Segons l’Incasòl, la modificació ja ha superat un seguit de tràmits administratius i li falta poc per a ser aprovada.
En un comunicat enviat aquest migdia, Amazon s’ha mostrat molt satisfeta amb l’adjudicació, i ha subratllat que tenia molt d’interès a continuar expandint la seva xarxa logística europea.
Satisfacció del govern
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha celebrat aquesta nova inversió estrangera d’una gran multinacional. I ha recordat que era ‘radicalment fals’ que la inversió estrangera fugís del país a conseqüència del procés independentista, com s’afirma en segons quins medis. El president ha parlat de les xifres rècord d’inversió estrangera que Catalunya té precisament ara.

La CECOT, "il·lusionada" amb l'Estat propi

La CECOT, "il·lusionada" amb l'Estat propi

El president de la patronal assegura que els empresaris veuen amb bons ulls la creació d'estructures d'Estat, després d'una reunió amb ERC

La reunió entre la CECOT i ERC, a Terrassa
La reunió entre la CECOT i ERC, a Terrassa   |   A.M. / ACN
El president de CECOT, Antoni Abad, ha assegurat aquest dimarts al matí que els empresaris veuen amb bons ulls la creació d'una República catalana. Així ho ha exposat a la premsa després d'una reunió entre la patronal, el candidat d'ERC, Gabriel Rufián, i el president del partit, Oriol Junqueras, a la seu de la CECOT a Terrassa. "La possibilitat de tenir un Estat propi i crear noves estructures d'Estat il·lusiona", ha dit.
Abad ha assegurat que les empreses catalanes "no podem continuar com fins ara", per justificar que entre les solucions que es busquen, n'hi ha una, la de crear una República catalana, que les empreses de la CECOT veueun com una "oportunitat per a tenir un país millor, modern de debò". En aquesta línia ha afegit que "el país que ara tenim no és el que volem ni el que necessitem".
Les propostes d'ERC

El candidat d'ERC ha aprofitat el contacte amb la premsa per exposar les propostes del seu partit: "Volem deixar de tenir un Estat en contra per tenir un Estat a favor, un Estat propi, que estigui a favor de la gent, dels empresaris".

Així, Rufián ha detallat que ERC lluitarà per aconseguir una treva fiscal de 5 anys per als nous autònoms, i que puguin deixar de pagar "la llum més cara de tota Europa". A més, ERC proposa accedir al cooperativisme energètic i acabar amb la morositat que acaba amb les petites empreses i els autònoms.

"Qui no compleixi la llei de morositat, no accedirà a les licitacions públiques", ha afegit Rufián. "Volem crear un banc d'inversions públic real per industrialitzar el país", ha proposat el candidat republicà, que ha reiterat que cal dignificar la xarxa empresarial de la petita i mitjana empresa, "el motor econòmic d'aquest país".

divendres, 11 de desembre del 2015

Catalunya capta més de la meitat de la inversió estrangera en R+D que rep l’estat espanyol

Catalunya capta més de la meitat de la inversió estrangera en R+D que rep l’estat espanyol

L'activitat en investigació situa el Principat com la tercera regió europea en projectes de recerca

Centre de producció
Catalunya ha captat el 56% dels projectes d’inversió estrangera en R+D que rep l’estat espanyol, segons ha assegurat Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació citant les últimes xifres publicades per l’Institut d’Estadística espanyol. Puig ha afirmat que en els últims cinc anys Catalunya ocupa el tercer lloc del ‘pòdium’ de les regions europees en activitat de recerca i innovació. El conseller ha subratllat que tot i que no cal comparar-se amb la resta de regions espanyoles, les dades conegudes indiquen que les empreses estrangeres, les catalanes i la Unió Europea ‘confien’ en Catalunya a l’hora d’invertir i això suposa que ‘aquí inverteix tothom menys l’estat espanyol’.

Catalunya quasi quadruplica la inversió estrangera en ple procés sobiranista

economia

Catalunya quasi quadruplica la inversió estrangera en ple procés sobiranista

La patronal Foment del Treball ha presentat avui el seu "Informe de Conjuntura Econòmica"

Les exportacions catalanes suposen aquest 2015 un 25% del conjunt estatal

La desocupació a Catalunya pot estar entorn del 15% a finals del 2016, cinc punts menys que el global de l'estat espanyol

La Cambra nega fuga d'empreses a Catalunya pel procés sobiranista

| 09/12/2015 a les 15:20h
Valentí Pich, president de la Comissió d'Economia i Fiscalitat de Foment, i Salvador Guillermo, director d'Economia | ACN
El procés no suposa cap fre al creixement econòmic, en contra del que assenyalen els responsables polítics del bloc unionista. Aquest migdia, la patronal Foment del Treball ha presentat el seu "Informe de Conjuntura Econòmica", que assenyala dades positives per a l’economia catalana. Catalunya gairebé multiplica per quatre la inversió estrangera durant el primer semestre d’any. Ha crescut un 280%, l’increment més fort registrat en el conjunt de l’Estat, que ha pujat globalment un 73%. Si parlem en termes absoluts, la inversió respecte al primer semestre del 2014 ha crescut en 1.444 milions d’euros. El 88% de la inversió estrangera prové de països de l’OCDE de manera molt majoritària. El 65% prové de la Unió Europea.  

Valentí Pich, president de la comissió d’Economia de Foment, i el director d’Economia, Salvador Guillermo, han destacat també en les dades sobre creació d’ocupació. Foment assenyala que la creació de llocs de treball a l’estat espanyol el darrer any suposa el 40% del total de la zona euro (el 16% a Alemanya, el 27% al Regne Unit). Les previsions de cara al futur immediat, si aquesta tendència es manté, seria d’una taxa d’atur per sota del 20% a Espanya, i del 15% a Catalunya a finals del 2016.

S’allunya el risc de recessió

Hi ha un seguit de dades macroeconòmiques que assenyalen una consolidació: el saldo positiu per compte corrent, l’ajustament del dèficit públic, l’absència de pressió de preus, el creixement de l’ocupació. El mes de novembre, l’índex de confiança del consumidor, segons el CIS, es va situar per damunt dels cent punts, una dada considerada essencial. Tot això suposa que s’allunya el risc de recessió. Malgrat això, l’atur continua sent molt elevat, i també l’endeutament, cosa que no permet dibuixar un escenari eufòric.

D’altra banda, l’increment de les exportacions, tant de l’economia espanyola com de la catalana, ha mostrat la capacitat de les dues economies. També aquí les dades ofertes per l’economia catalana són més fortes que les espanyoles, conformant la força de Catalunya com a gran exportadora de l’Estat. Les exportacions del total espanyol van suposar un increment interanual del 4,45. A Catalunya, les exportacions han ascendit a 47.566 milions d’euros, el que és el 25% del total de l’Estat i representa un increment del 6,3%. Per sectors, les exportacions a Catalunya han destacat en els productes químics, aliments, automoció, béns d’equip i manufactures de consum.

Salvador Guillermo ha advertit, en la línia del que defensa Foment, que les dades positives de l’economia obeeixen a unes directrius d’ajustament d’acord amb les línies marcades per la UE, i les reformes estructurals dutes a terme: “Una reculada d’aquestes directrius podria alentir aquesta tendència a la millora”.

El procés no espanta

A preguntes dels periodistes sobre l’efecte del procés en l’economia, els responsables de l’informe de Foment del Treball han dit que les inversions no es decideixen d’avui per demà. I han recordat que fa dies, el president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, ja va dir que no era cert que s’estigués produint cap fugida d’empreses, i que algun canvi que hi ha hagut ha depès més de temes de política fiscal.

Valentí Pich ha reclamat que els nous responsables polítics han de prendre decisions en temes rellevants, com en política fiscal: “Hi ha en el debat polític poca definició en aquest tema, cosa que ens sorprèn, i els tres nivells d’administració hauran d’ordenar els seus impostos”. Ha assenyalat que “és positiu que hi hagi marcs legals estables”.

En general, doncs, hi ha dades objectives per a la confiança. Però apareixen riscos pel que fa al comerç global. Les economies emergents creixen menys de l’esperat i el Japó ha entrat en recessió. És previsible que el comerç mundial creixi a menor ritme que el producte, una dada considerada anòmala en els períodes expansius.

Hi ha en l’horitzó algunes amenaces. Segons l’Agència Internacional d’Energia, es dóna per probable una recuperació gradual del preu del petroli, que podria situar-se en els 80 dòlars per barril el 2020. El factor positiu del baix preu del petroli pot acabar-se aviat i tindrà efectes nocius.