turisme

Catalunya, potència turística del Mediterrani

17 milions de turistes estrangers van visitar Catalunya el 2015, un 3,7% més que l'any anterior

França, amb cinc milions de visitants, és el principal mercat

La despesa mitjana per turista és de 899,3 euros per estada, 121 euros per dia

Elisenda Pallarés -Nd | 23/01/2016 a les 17:00h

Una parella de turistes fent-se un selfie a Montjuïc | Adrià Costa

Catalunya va tornar a demostrar el 2015 que és una potència turística. Segons les primeres dades de tancament elaborades per la direcció general de Turisme, el país va rebre més de 17,4 milions de turistes estrangers el 2015. Això suposa un 3,7% més que l’any anterior, amb 16,8 milions, i un 32,4% més que l’any 2010, quan van ser 13,2 milions.

Evolució turistes estrangers

Turistes Estrangers per milions

Nota: el mes de desembre de 2015 s’ha calculat a partir d’estimacions Font: FRONTUR i EGATUR de l’IET

Més 17 milions de turistes es van gastar 15,6 milions d’euros durant els nou primers mesos de 2015, un 3,4% més que el 2014. La despesa mitjana per turista és de 899,3 euros per estada, 121 euros per dia.

Despesa segons el país de procedència

Resta d'Europa

Resta del món

França

Regne Unit

Estats Units

Alemanya

Itàlia

Rússia

Països Nordics

Països Baixos

Bèlgica

Despesa per milions d'eurosFont: FRONTUR i EGATUR de Turespaña.

França, Regne Unit i Alemanya, principals països de procedència 

França és amb diferència el principal país de procedència dels turistes que arriben a Catalunya, amb gairebé cinc milions el 2015. Seguit pel Regne Unit amb gairebé dos milions, Alemanya amb 1,3 milions i Itàlia amb 1,29 milions. 2015 hi ha hagut un significatiu augment d’un 25’9% dels turistes procedents dels Estats Units d’Amèrica, passant de 512.000 a 644.000. Mentre que els de Rússia han disminuït un 31%, de 833.400 visitants a 574.800 visitants.

La despesa total del turisme estranger va créixer durant el 2015 en un 3,4% respecte a l’any anterior. Pel que fa als països de procedència, cal destacar l’increment de la despesa dels turistes procedents del Regne Unit en un 10,4%, del mercat estatunidenc en un 12,6% i un significatiu increment dels Països Nòrdics (8,3%). La despesa ha disminuït en turistes procedents de Rússia en un 32,4% i d’Alemanya en un 17,9% respecte al 2014. Es va produir un bon comportament del mercat de la resta d’Europa i la resta del món on creix més la despesa que l’afluència.

Despesa dels turistes estrangers

Despesa total

Despesa per turista

Despesa total en milions d'euros

Nota: el mes de desembre de 2015 s’ha calculat a partir d’estimacions (*) Dades de gener a setembre del 2015

Amb aquestes dades el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, assegura que “Catalunya és una potència internacional turística de la Mediterrània. Un de cada quatre turistes que rep l’Estat, ve a Catalunya”, ha explicat en el marc de la Fira Internacional de Turisme, el FITUR de Madrid.
 

Turistes consultant una guia de Barcelona, davant la Casa Batlló. Foto: Adrià Costa

Cinc hotels del Pallars promocionen la llana d'ovella xisqueta decorant les habitacions

Divuit càmpings catalans, entre els millors d'Europa

El Barri Gòtic té una plaça hotelera per cada dos veïns

L'Aeroport del Prat supera el seu rècord històric amb més de 39,7 milions de passatgers el 2015

CiU lamenta que Colau rebutgi promocionar Barcelona com a destinació mèdica

Barcelona, un destí de turisme mèdic controvertit

Economia

La llista dels 10 catalans més rics

El propietari de Mango posseeix una fortuna de 4.500 milions d'euros

per Redacció 20 de Gener 2016 a les 17.58 h 

elMón, abans El Singular.

 

El propietari de Mango, Isak Andic, és el català amb una fortuna més gran del país i encapçala la llista de les deu persones més riques, segona la llista que elabora la revista Forbes, presentada a finals del passat any 2015. Andic té un patrimoni de 4.500 milions d'euros.

 El segon lloc de la llista l'ocupa Sol Daurella, de Coca-Cola Iberian, amb una fortuna de 3.700 milions d'euros. El tercer català amb una fortuna més gran és Víctor Grífols, de Laboratoris Grífols, amb un patrimoni de 2.600 milions d'euros.

Thomas Meyer, de Desigual, ocupa la quarta posició del rànquing, amb 2.500 milions, mentre que Antonio i Jorge Almirall, de farmacèutica Almirall, posseeixen una fortuna de 2.300 milions, ocupant la cinquena posició. La família Carulla, propietaris, entre d'altres, de l'empresa Agrolimen, tenen un patrimoni de 2.110 milions i són sisena al rànquing.

Josep Maria Serra Farré, accionista majoritari de Catalana Occident, és setè amb 1.800 euros, mentre que Demetrio Canceller, de Damm, és vuitè a la llista amb 1.600 milions. Tanquen el rànquing Manuel Lao de l'empresa del joc Cirsa amb 1.500 milions i la família Puig d'Exea Cosmètics amb 1.300 milions de patrimoni.

El millor submarí del món

SAVIESA DE GOS

Xavier Massot Martí, de Lleida estant

16 de gener de 2016    Viatges
  Vilaweb

El millor submarí del món

Havent col·laborat mitjançant Verkami en la construcció del submarí Ictineu 3, una de les recompenses era una visita guiada a les instal·lacions on es guarda i es fa el manteniment de l’esmentat submarí. Així, el 29 de desembre, la meva dona i jo, vàrem acudir a la convocatòria amb prop de 40 persones més.

Vistes frontals

L’empresa que l’ha construït, ubicada a Sant Feliu de Llobregat, informa amb orgull que “l’Ictineu 3 és el primer submarí català des dels dos Ictineus de Narcís Monturiol, el 1859 i 1864, exemple d’innovació i disseny fet a Catalunya. Dissenyat per submergir-se a una profunditat màxima de 1.200 metres, pot portar un pilot i dos passatgers. Té una autonomia de treball de 10 hores, però pot estar submergit fins a 4 dies. És l’eina ideal per a l’estudi i conservació tant dels ecosistemes marins com del patrimoni arqueològic submergit.”

Vista posterior

L’experiència va ser molt gratificant. Veure les dimensions reals així com les possibilitats que pot desenvolupar impressiona de veritat, sobretot per la complexitat i alhora simplicitat dels seus components. La seva gran maniobrabilitat, (donat que amida 4,8 metres i pesa 5 tones) li permet explorar a una velocitat de 3 Km/h (encara que pot arribar a 4 nusos de velocitat) en qualsevol direcció, facilitant enormement l’observació i filmació en detall de la zona explorada.

Vista lateral

Com que recentment el submarí ha pogut homologar-se submergint-se fins als 1.000 metres de profunditat, els constructors ens van explicar la seva experiència baixant a aquesta fondària, on van experimentar la foscor i el silenci absoluts, així com les característiques de la transmissió del so a través de l’aigua (unes 5 vegades més gran que per l’aire) i les dificultats creixents que suposen pels animals marins les interferències sonores que produeix l’activitat humana, ja sigui per l’ús dels sonars o pel soroll dels motors dels vaixells.

També ens van explicar que per poder navegar el submarí ha de fer-ho sota bandera francesa, doncs Catalunya encara no és Estat i Espanya només ficava obstacles burocràtics per poder iniciar la seva activitat. La diferència fonamental és que França, des de fa molts anys (més de 50) l’exploració marina és considerada com un sector i activitat estratègics i a Espanya, l’activitat científica es contempla amb recel i desconfiança. De fet, el submarí ja va participar a la costa francesa en una missió de d’exploració, aprofitant les seves proves d’homologació, i en una d’elles, va descobrir les restes d’un vaixell enfonsat feia més de 400 anys, amb la seva càrrega intacta.

Per concloure van donar-nos tots els detalls tècnics que vam voler, com que el submarí funciona amb unes innovadores piles submergibles de liti, patentades per la mateixa empresa i la possibilitat de contractar immersions recreatives per particulars, així com que l’Ictineu 3 és el 9 submarí del món que pot baixar a més profunditat.

Tot plegat ens van ficar al cos una dosi d’il·lusió i orgull compartit d’haver col·laborat en aquesta iniciativa empresarial i científica. Tant que hem decidit col·laborar-hi encara més, econòmicament, i ja esperem amb il·lusió poder submergir-nos i viure l’experiència única de veure la vida a 200 metres de profunditat.

Si a algú li interessa el tema pot consultar directament

http://www.ictineu.net/

Comparteix això:

• Facebook2

El calvari de donar-se de baixa d'una empresa telefònica

L'Agència Catalana del Consum va tramitar el 2015 dues reclamacions diàries per problemes per rescindir el contracte

Les dades del Ministeri d'Indústria revelen que les companyies AMB més queixes són Jazztel, Ono, Orange i Movistar

EL PERIODICO

TERESA PÉREZ / BARCELONA

Dijous, 14 de gener del 2016 - 23:22 CET
Un calvari. Aquesta és, a jutjar per les queixes dels consumidors, l'expressió que més més bé defineix el procés de donar-se de baixa en una companyia de telefonia. Aquest sector acapara la majoria de les reclamacions que presenten els usuaris. Exclusivament relacionades amb el procés de donar-se de baixa, l'Agència Catalana del Consum, dependent de la Generalitat, va rebre l'any passat 736 reclamacions en tot Catalunya. Aquesta xifra, provisional a falta del tancament definitiu del balanç del 2015, suposa que es van presentar dues queixes diàries. Si el focus s'amplia a tot Espanya, tres de cada quatre reclamacions que reben les organitzacions de consumidors estan relacionades amb les telecomunicacions, segons diversos organismes consultats. Els operadors no volen donar la seva opinió i, alguns, remeten a les dades facilitades pel Ministeri d'Indústria.

Les operadores interpreten els contractes a la seva manera. 'Castiguen' l'usuari si incompleix la clàusula de permanència, però elles apugen tarifes sense poder fer-ho

Rubén Sánchez, portaveu de Facua-Consumidors en Acció, reconeix que les companyies de telefonia cargolen els usuaris utilitzant un doble criteri: "Els fan firmar un contracte de permanència d'un o dos anys i els penalitzen si es van. No obstant, elles incompleixen el pacte apujant tarifes durant el període que està en vigor el contracte". L'Oficina d'Atenció a l'Usuari de Telecomunicacions, que depèn del Ministeri d'Indústria, revela que les companyies que concentren el nombre més alt de reclamacions són, per aquest ordre, Orange, Vodafone, Movistar i Yoigo. Les dades corresponen al primer semestre del 2015. A Facua, no obstant, Movistar és la companyia més qüestionada pels consumidors. L'organització ha emprès una acció judicial contra l'operadora per "pujada il·legal de tarifes". A aquest procés s'han adherit més de 4.000 usuaris.

SENSE RESPOSTA

Una vegada l'usuari decideix prescindir de la seva operadora comença un llarg procés que no sempre arriba a bon port. Disposar de temps i tenir molta paciència són requisits imprescindibles. Primer, l'usuari s'ha de barallar amb el servei d'atenció al client de la seva operadora i trucar a diferents números de telèfon. Quan finalment aconsegueix el seu objectiu ha de bregar amb l'empresa perquè comencen a carregar-li factures i no aconsegueix que li tornin els diners cobrats sense ser ja client de l'operadora. El calvari prossegueix perquè algunes companyies segueixen trucant-li per oferir-li nous serveis. "A l'altre costat de la línia no em responia ningú, i quan vaig cotejar a qui corresponia el número de telèfon, vaig comprovar que pertanyia a Jazztel”, assenyala una afectada.
Hi ha almenys una dotzena de motius pels quals el consumidor decideix abandonar l'operadora del seu mòbil. Un portaveu de l'Agència Catalana del Consum assenyala que la majoria estan relacionats amb els inconvenients i pegues que posen l'operadores quan el client reclama la portabilitat d'una companyia a una altra (canvi d'empresa). Però, no solament és això. També censuren que li renovin automàticament la permanència sense que li prenguin la molèstia d'informar-li i que, a més, li reclamin deutes que, al seu parer, no existeixen. El consumidor, a més, se sent ofès perquè les empreses no li faciliten el contracte per escrit amb el que encara augmenta més la dificultat per donar-se de baixa ja que no coneix la lletra menuda, la deficient qualitat del servei de telefonia, la mala atenció al client i per l'augment de tarifes. La llista és gairebé interminable.

Vida TECNOLOGIA, SMARTPHONE, FACEBOOK

Gracia (Facebook): “El 79% de la població prescindeix del mòbil només dues hores al dia”

Un dels responsables de la gran xarxa social assegura a Esade que 15 milions de persones s’hi connecten mensualment

per Redacció VIA Empresa 4 de Gener 2016 a les 12.45 h 

elMón, abans El Singular.

 

Només dues hores al dia passem desconnectats del mòbil. És el que afirma Fernando Gracia, director de Gran Consum i Finances de Facebook, qui defensa que estem en un període de “connectivitat constant”, i una mostra d'això és que “el 79% de la població afirma que, excepte quan dorm, s'oblida del mòbil només dues hores al dia”. L'ús de Facebook evidencia aquesta activitat incessant: “Al món, més d'1.550 milions de persones utilitzen la xarxa social cada mes. A Espanya, 15 milions ho fan diàriament i 13 accedeix a la mateixa a través del mòbil”, ha apuntat.

  “En Facebook tot competeix contra tot: les marques competeixen amb el naixement del fill d'un familiar o amb la festa d'un amic. És la dictadura del polze”. Aquesta és una de les conclusions de la conferència Facebook, les marques i els seus objectius de negoci, organitzada per ESADE Alumni.

La sessió també ha comptat amb les intervencions de Carlos Bosch, Media Director de Danone Iberia, i amb la moderació de Marta Vernet, membre de la Junta del Club de Màrqueting ESADE. En el transcurs, s’han abordat les oportunitats que Facebook ofereix a les empreses des de l'òptica de la companyia amb seu en Menlo Park i la d'una empresa, Danone, que recorre a la popular xarxa social en el context de la seva estratègia de màrqueting.

En el context actual, la inclinació als dispositius mòbils dóna motiu de fet a una dada singular apuntada per Gracia: “En cinc hores de consum, es consumeixen en realitat set hores de contingut”, perquè cada vegada és més freqüent estar mirant simultàniament dues pantalles alhora.

Contingut de marca entretingut
Quant a les oportunitats que Facebook brinda a les empreses, el seu executiu ha explicat als assistents a la sessió que “el 72% dels joves espera que el contingut de les marques en la nostra plataforma sigui entretingut, i el 56% afirma que ho compartiria si fos interessant”.

El director de Gran Consum i Finances de Facebook ha fet referència així mateix a l'evolució de la presència de les empreses en Facebook, que ha passat per diferents fases. “Si al moment de l'aparició de les xarxes socials es limitaven a veure què es deia de la seva marca i l'únic indicador era si es parlava bé o malament, avui dia els KPIs (Key performance indicators) de la seva activitat en Facebook són els mateixos que els de el seu negoci: reconeixement de marca, però també vendes, venda lateral, etcètera”.

Per la seva banda, Carlos Bosch ha fet referència als inicis de Facebook, quan l'atenció se centrava en els fans i els likes. Ha afirmat sobre aquest tema que, ja en aquest moment, “calia entendre què hi havia després del fan… Ho captaves, però què feies amb ell?”. Aquest primer repte va donar lloc a molts més, fins a culminar en la proliferació de l'ús d'uns mòbils als quals el ponent s'ha referit com a “un arma de destrucció massiva” per a molts negocis.