La ressurrecció de la moto catalana

Les marques locals encaren una segona oportunitat amb nous projectes 100% elèctrics i la revifada dels històrics del trial

ELENA FREIXA Barcelona ARA 22/11/2015 00:02

La indústria de la motocicleta catalana vol girar full del període d’economia de subsistència i replegament dels últims anys. Els degoteig de productes es dóna tant entre els que han sobreviscut a la crisi -una colla de petites empreses molt orientades a la motocicleta de muntanya- com entre un seguit de noves companyies que irrompen en un camp encara molt verge: el de la moto elèctrica. El camí de futur ve marcat pels dos fronts. D’una banda, el que els fabricants locals han demostrat que saben fer molt bé, especialitzant-se en moto de trial, enduro i altres modalitats, explica Pep Palà, gerent del clúster català que agrupa fabricants de motos i proveïdors. De l’altra, l’aire fresc que aporten les noves empreses que volen prendre posicions de cara al futur en àmbits com el de les bateries elèctriques en els vehicles de dues rodes, afegeix.

L’any 2009 Montesa no va fabricar ni una sola unitat de les seves històriques motos de trial que aquest any celebren els 70 anys del seu naixement. Un any després, el 2010, en va produir només 30 unitats destinades íntegrament a competició. Avui, però, el present de la marca -propietat del grup japonès Honda des dels anys 80-és del tot diferent. “Alguns ens donaven per morts, però estem en un autèntic revival ”, explica a l’ARA Gerard Bosch, director de la fàbrica de Montesa Honda a Santa Perpètua de Mogoda. Aquest any la producció de motos Montesa arribarà a les 1.900 unitats, i el 2016, si tot va com la marca espera, l’increment serà de més del 50% gràcies al nou model, la Montesa 4RIDE, que llançarà al mercat a partir del mes de gener per captar nous clients aficionats a la moto de muntanya.

“Alguns ens donaven per morts, però estem en un autèntic revival"

Gerard Bosch Director de la fàbrica Montesa Honda

La  inversió de 3,3 milions que acaba d’anunciar Montesa Honda no és un cas aïllat sinó la mostra que alguna cosa comença a millorar després d’uns anys foscos amb deslocalitzacions i una caiguda de vendes generalitzada al sector.

“No estem tan malament”, insisteix Palà, que relativitza el mal que van fer les deslocalitzacions de la producció de motocicletes d’ Honda (el 2010), Yamaha (el 2011) i Derbi (el 2013). Aquestes marques suposaven tres quartes parts de les motos que es fabricaven cada any a Catalunya (més de 60.000 el 2010). “Vam perdre els fabricants estrangers, era qüestió de temps que passés, però la indústria no va desaparèixer, van quedar fabricants de components i producte propi”, subratlla Palà.

Després del concurs de creditors i de burlar el fantasma del tancament, Gas Gas trepitja terreny segur en mans de Torrot des d’aquesta setmana. Els nous propietaris volen desplegar un pla inversor que suposarà el retorn del primer fabricant de motos de trial i enduro al mercat després de gairebé un any. Al gener, la planta de Salt fabricarà un nou model que s’incorporarà a la gamma existent, explica el conseller delegat de Torrot, Ivan Contreras. L’objectiu és vendre 3.000 unitats el 2016.

Un altre gran supervivent de la crisi ha sigut Rieju, amb un model singular i una gamma àmplia que va des del ciclomotor a la motocicleta escúter urbana. El fabricant de Figueres preveu un increment del 40% en les vendes aquest any amb 10.000 unitats comercialitzades a tot el món. Es tracta d’un màxim dels últims sis anys, però encara és lluny dels rècords precrisi com les 20.000 motos que va vendre el 2004, explica el seu director general, Jordi Riera.

També hi ha projectes més petits que s’obren pas, com Vertigo. És un projecte nou que ara presenta la primera moto de trial. L’impulsor és l’empresari Ramon Jané, de l’històric fabricant de cotxets de nadons Jané. Aquests dies la marca s’estrena per primer cop al saló internacional de la moto de Milà, explica el gerent de Clustermoto a l’ARA.

L'aposta per les motos elèctriques

El segon puntal naixent en la indústria catalana de les dues rodes el volen erigir les petites empreses que han apostat per la motocicleta elèctrica, ja sigui d’estètica escúter urbana o més esportiva. És el cas de Volta Motorbikes, una nova marca que ja té al mercat un primer model endollable, la Volta BCN, de la qual espera vendre’n 600 unitats durant l’any que ve.

Bultaco representa la marca ressorgida que ha canviat la fesomia i que ara és 100% elèctrica amb la nova Brinco, a mig camí entre la moto i la bici elèctrica. Torrot també ha retornat en versió elèctrica amb la moto urbana Muvi, que es fabricarà a la mateixa planta de Gas Gas. L’empresa té un centre de R+D a Mataró i ha fet una aposta important per la interconnectivitat del vehicle i l’ smartphone. L’objectiu és arribar a les 3.000 unitats venudes el 2016, segons Ivan Contreras.

Scutum serà amb tota probabilitat la següent a irrompre en aquesta competició de la moto verda catalana. L’empresa s’ha aliat amb el proveïdor tecnològic Cellnex (nascuda de l’escissió amb Abertis) per industrialitzar una moto elèctrica connectada.

Altres veterans, com Rieju, també fa temps que han incorporat un model elèctric a la gamma, la Mius. El model, llançat en plena crisi, no ha trobat el seu públic fins ara al mercat. La marca, però, no tira la tovallola i ara intenta irrompre en la mobilitat elèctrica tornant als seus orígens: la bicicleta.

“Les noves marques són un bon senyal de la vitalitat del sector"

Jordi Riera Director de Rieju

Tot i ser competidors i atacar els mateixos nínxols de mercat, els petits fabricants locals estan explorant els avantatges que poden obtenir travant aliances puntuals en alguns camps. Unes quantes empreses treballen en una plataforma per buscar sinergies que els ajudin a ser més competitius, segons han explicat a l’ARA fonts del sector. Entre els fabricants que participen en les converses per estrènyer llaços hi ha Volta, Torrot i Rieju, segons les mateixes fonts. Una de les vies que aborden és la possibilitat de fer compra conjunta d’algunes peces als proveïdors per guanyar volum i abaratir els costos. Segons recorden, no és el mateix anar comprant de mil en mil els components que fer-ho en quantitats més grans.

Darrere aquest moviment per incrementar la col·laboració també hi ha raons tecnològiques, segons les mateixes fonts, que subratllen que en alguns camps les millores requereixen uns recursos que, per separat, exigirien “molt més temps” de desenvolupament i aplicació que si es decideix trobar punts per explotar-ho plegats.

El naixement de nous projectes es veu amb bons ulls per part de les empreses més veteranes, com ara Rieju. “Les noves marques són un bon senyal de la vitalitat del sector i de la millora de perspectives de vendes que ja va començar l’any passat i que aquest 2015 s’està consolidant”, assegura el seu director. El saló internacional de la motocicleta de Milà (ICMA), en què han participat una quinzena d’empreses catalanes entre marques i proveïdors, ha sigut aquesta setmana el termòmetre del xup-xup que viu l’empresa catalana. També ha sigut l’oportunitat per assegurar comandes i clients de tot el món. La indústria, tot i que petita, està profundament internacionalitzada. Una dada ho demostra: les marques tenen, de mitjana, el 70% dels ingressos lligats a l’ exportació.

Croissants d’elit per a totes les butxaques

Els guanyadors del títol de Millor Croissant de l’Estat expliquen els seus secrets

TRINITAT GILBERT Barcelona ARAl 22/11/2015 00:00

Els germans Gerard i Lluís Costa estan al capdavant de la pastisseria que ha guanyat el premi al Millor Croissant de l’Estat. / DAVID BORRAT

Els pastissers Lluís (28 anys) i Gerard Costa (32), de Vallflorida Xocolaters, preparen cada dia una quantitat tan gran de croissants que als dos germans els agafen calfreds quan en diuen la xifra exacta. “Entre setmana, 800 de diaris; en cap de setmana, 6.000”, diuen. Des del 6 d’octubre passat preparen els croissants artesanals més desitjats, si es dóna fe de les xifres de vendes que els germans asseguren que tenen. Tot va començar quan van guanyar el concurs del Millor Croissant de Mantega Artesà de l’Estat, organitzat per l’Escola de Pastisseria del Gremi de Pastissers de Barcelona, on precisament es va formar el Lluís.

Després de cinc anys seguits de presentar-se al concurs i d’anar perfeccionant la tècnica de preparació, els dos germans van guanyar-lo i, de sobte, han vist com quintuplicaven les vendes. Són els croissants elitistes, pel premi i per la complexa elaboració, de vint-i-quatre hores, però que venen a un preu apte per a totes les butxaques: 1,40 euros. A més, els dos germans en revelen la preparació perquè el públic s’atreveixi a fer-los a casa.

“Quan perdíem el concurs tornàvem a casa amb les idees clares de què havíem fet malament”, expliquen els dos germans a l’obrador de la pastisseria, la Vallflorida, de Sant Esteve de Palautordera. “Fallàvem en el format, per exemple; en les proporcions de greix i farina; en el treball de la massa mare; en el sucre; en el repòs; en molts detalls que ens anàvem apuntant concurs rere concurs”. En cada edició buscaven els perquès del fracàs per tornar a casa i poder millorar la tècnica durant un any sencer.

I és que els dos germans són uns treballadors ferms. De ben joves van decidir agafar les regnes de la pastisseria familiar, dels pares, el Lluís i la Pilar, però abans van tenir clar que s’havien de formar. Es van apuntar a l’Escola de Pastisseria del Gremi que avui els ha catapultat a l’èxit per anar a treballar de seguida a les millors pastisseries del país i de l’estranger. Amb la motxilla plena de coneixements, sobretot en xocolata, van tornar a casa i van canviar el nom de la pastisseria per dir-ne Vallflorida Xocolaters, perquè s’iniciava una nova línia creativa, la de la xocolata, en què avui destaquen per les innovadores rajoles, que venen tant a Catalunya com a tot el món.

Però tornem als croissants. Els Costa han aconseguit que siguin premiats perquè han deixat reposar més hores la massa, que l’han treballada molt freda, i hi han afegit més sucre i més mantega; tot plegat, canvis respecte a altres edicions. Explicat així no se’n copsa la complexitat, però quan el Lluís comença a enumerar dades, el dolç de mossegada complexa, que s’obre com un acordió, adquireix una altra volada. “En total, el temps d’elaboració és gairebé de 24 hores, perquè el croissant fermenta durant quinze hores”.

El pas a pas, que el Lluís explica d’una revolada de memòria, és el següent: a les vuit del matí fa la primera amassada amb farina, sal, sucre, mel, massa mare, llevat, mantega, llet i aigua. Ho congela a -20 graus i quan està dura com una pedra la treu perquè es temperi a 3 o 4 graus. Serà el moment de laminar la massa com si fos una pasta fullada.

La massa, estirada, la retalla perquè faci 50 cm de llarg, que acollirà 40 cm de mantega al mig. La banda que hagi quedat sense mantega serà la que tancarà la làmina, i després, amb un ganivet, tornarà a laminar-la una vegada més per fer-li tres plecs senzills.

Amb aquesta forma, es deixa reposar a la nevera durant una hora o hora i mitja. I encara continuarà la feina: tocarà estirar de nou la massa fins a deixar-la a 3 mm de gruix màxim. Amb l’ajut d’un ganivet, en tallarà triangles, de 5 x 12 cm. Més passos. De nou ha d’entrar a la nevera, ara durant mitja hora. Sempre que la massa va a la nevera ho fa recoberta de paper film, perquè si no podria assecar-se. “Pensa que el croissant està fet d’una massa viva, amb massa mare, i per tant cal una cura especial en tots els passos”.

Un cop la massa ha recuperat temperatura, toca estirar-la i enrotllar-la, i posar les peces dins d’un recipient de llauna, perquè ara tindran el repòs més llarg a la nevera, de dotze hores. A la pràctica, això vol dir que a les cinc de la tarda és quan el Lluís i el Gerard han acabat de fer tots els passos (començats a les 8 del matí), i desen els croissants fins a les cinc del matí de l’endemà. Però encara queda feina per fer: el croissant cal treure’l de la nevera, perquè ha de fermentar en una temperatura ambient d’entre 25º i 28º. Quan ho hagi fet, hi faltaran els últims passos: pintar-los amb una barreja feta amb ou, sal i llet, i ja estaran a punt per entrar al forn, durant vint minuts, on s’inflaran. “Dins el forn també hi ha trucs molt importants, com ara que hi hagi una separació entre ells d’uns quatre o cinc centímetres, perquè no s’enganxin i perquè s’inflin bé”, revela el Lluís. Trets del forn, els tocs finals. “Els deixo damunt d’una reixa perquè el croissant respiri i reposi. Si els deixés damunt d’una llauna quedarien humits, i no cruixents, que és tal com han de quedar”. Quan hagi passat tot plegat, ja seran les vuit del matí, quan tornarà a començar de nou amb una nova massa de croissants.

Ensaïmades estrella

Mentrestant, a l’Idò Balear, a Barcelona, Antònia Arrom, Pema Maymó i Lurdes Juan expliquen que cada matí i tarda les ensaïmades són el producte estrella. En serveixen “llises”, com en diuen de les que no tenen farcit, amb sobrassada i amb cabell d’àngel. A Idò Balear, les ensaïmades provenen directament del forn Can Pomar, de Palma. Es podria dir que el rival del croissant és l’ensaïmada, sobretot a les illes Balears, que han excel·lit en la preparació amb mil i una formes. A Menorca, per exemple, no hi ha Sant Joan sense una ensaïmada bamba, com en diuen del dolç que agafa forma estofada i inflada, i que també es ven durant tot l’any a les pastisseries.

A la pastisseria Curniola, de Ciutadella de Menorca, la pastissera Neus Pons explica que prepara la massa de l’ensaïmada amb farina i llevat, amb què aconsegueix un llevat, que deixa reposar. Al cap d’una estona en fa un segon llevat, amb els mateixos ingredients, que afegirà al primer, i al qual afegirà els ingredients que l’enriquiran: ous, sucre, saïm i mantega precuita. “La mantega precuita és important, perquè és el que fa diferent les nostres ensaïmades d’altres que es fan fora de les Illes”, diu la Neus.

Amb tots els ingredients junts, tocarà fer-ne làmines i després les voltes característiques, com si es tractés d’un caragol. “Encara caldran més hores de repòs, perquè la massa haurà de doblar el seu volum”. Quan ho hagi fet, només hi faltarà un toc de forn fluix d’uns vint minuts màxim. “Per Sant Joan, se’n mengen per als berenars [esmorzars] i per a ses berenetes [berenar] i ja no en diem ensaïmada bamba ni estofada, senzillament en diem ensaïmada, perquè és l’única que fem d’aquesta manera”. Segons Pons, les ensaïmades grans, planes, “són només típiques de Mallorca”.

Mil i una varietats de croissants artesans a Vallflorida 

Els germans Lluís i Gerard Costa preparen el croissant de mantega guanyador, però també molts d’altres: de fruita de la passió amb mango, de praliné d’ametlla amb xocolata amb llet, de formatge mascarpone, de gerds; tots a 2,5 euros. Però també en fan de salats, com els que porten formatge, foie gras, frankfurt o tot un clàssic: de pernil dolç amb formatge.

Entrevista

Niño Becerra: "La independència ja no depèn dels polítics espanyols, sinó dels inversors internacionals"

L'economista assegura que la classe mitjana "en 10 anys ja estarà liquidada" a conseqüència de la crisi

Santiago Niño Becerra durant l'entrevista   |   Alèxia L. Ferret

per Alèxia L. Ferret 23 de Novembre 2015 a les 07.00 h 

elMón, abans El Singular.

 

Santiago Niño Becerra (Barcelona, 1951) és economista. Des de l'any 1994 és catedràtic d'Estructura Econòmica a l'Institut Químic de Sarrià (IQS). Amb el seu llibre El crash del 2010 va vaticinar una gran part de les conseqüències que tindria la crisi en el nostre país.

En quin punt es troba ara l'economia?
Les expectatives que vénen són molt dolentes. El 2016 serà un any molt complicat. Els bancs encara no s'han netejat. Hi ha un problema d'atur estructural que és irresoluble. S'està produint una reindustrialització a Europa, i això produirà més atur.  

I quan es tornarà a veure la llum?
Per molta gent tornar a veure la llum és tornar al 2006. I mai no tornarem al 2006. Aquella història d'eufòria fictícia s'ha acabat. Arribarem a una situació d'estabilitat però fins al 2023 o 2025 no arribarà. Res d'alegries.

Està morta la classe mitjana?
Sí. La classe mitjana ja no és necessària. Es va inventar després de la Segona Guerra Mundial en un moment en el qual es necessitava produir. Ara la història va cap a una altra banda. La classe mitjana és rendible si ella mateixa es manté, però en el moment que consumeix més del que genera…

No hi ha cap manera de recuperar-la?
No. Va ser característica d'un període de la història, però ja ha passat. Això no és una cosa que canviï d'un dia per un altre, però crec que en 10 anys ja estarà liquidada. Per això penso que crear la renda bàsica és imprescindible, per un tema moral, però també per uns mínims.

Ara mateix, més d'un 50% de la despesa social de l'Estat és per a pensions…
La solució és retallar les pensions. Ja s'ha fet una estimació de retallada mitjana que s'haurà de fer quan s'esgoti la caixa de reserva. Es començarà per les més elevades.

Quan es preveu que s'esgoti?
Jo he calculat que amb aquest ritme, en uns 4 anys aproximadament. Hi ha famílies que estan vivint de dues pensions. Per aquest motiu, la renda bàsica és imprescindible.

Però l'esperança de vida cada vegada és més alta…
Això s'acabarà… Quan comencin a haver-hi retallades, l'esperança de vida baixarà. Això ja es va veure a Rússia. Quan va desaparèixer la Unió Soviètica, la sanitat es va enfonsar. En 6 anys, l'esperança de vida en va baixar 5. És una passada. A les ciutats grans apareixeran guetos, inclús amb separacions físiques.

I el concepte de l'Estat del Benestar?
També està mort. Si la recaptació baixa, això no s'aguanta.

Ara ve campanya electoral, i es faran moltes promeses econòmiques…
Durant les campanyes pots prometre el que vulguis perquè les promeses ningú no te les discutirà, perquè tu pots discutir les dels altres. Per mi els programes electorals no tenen cap validesa. Recorda la frase famosa: "No apujaré els impostos"…

Han perdut credibilitat?
La primera vegada que un membre del govern de Zapatero va utilitzar la paraula crisi va ser Pedro Solbes en una entrevista el 17 de gener de 2010. Jo penso que els polítics han perdut tota la credibilitat, però encara hi ha el costum de les campanyes…

I quan diuen que una Catalunya independent seria totalment inviable?
Fins que no passi no se sabrà si Catalunya serà viable econòmicament. El problema de Catalunya no és jurídic, sinó que és econòmic, perquè hi ha un dèficit interregional. Però la independència ja no depèn dels polítics espanyols, sinó dels grans grups inversors i econòmics internacionals. Espanya és el que és. No hi ha una dimensió.

Però per què?
Aquests grans grups tenen deute de Catalunya i d'Espanya, i inversions aquí. Poden arribar a la conclusió que Catalunya amb un altre estat jurídic pot ser beneficiosa per als seus interessos. Això és tan fàcil com agafar un telèfon i dir: 'Mariano..'. Juga a favor, que Catalunya és una de les quatre zones d'Espanya que té possibilitats. Això és una cosa a tenir en compte. Fins després de les eleccions, aquest tema estarà mort. Ara estem en un impàs. Entre el 21 de desembre i el 8 de gener quedarà molt clar què passarà a Catalunya. Les decisions ja no es prenen als governs, sinó a un altre nivell.

Economia indústria, gran empresa, xile

Ducasse Industrial anuncia 40 nous llocs de treball a la seu catalana

L'empresa xilena és un dels principals fabricants de sistemes corredissos per a portes de pas i mobles al món

per Redacció 16 de Novembre 2015 a les 14.07 h 

elMón, abans El Singular.

 

L’empresa xilena Ducasse Industrial, un dels principals fabricants de sistemes corredissos per a portes de pas i mobles al món, ha anunciat aquest dilluns que crearà 40 nous llocs de treball a la seu de la companyia a Barcelona. 

En un comunicat, el departament d'Empresa i Ocupació ha informat que l'anunci s'ha fet en el marc de la visita empresarial que estan realitzant els consellers en funcions Felip Puig i Santi Vila a Xile.

Actualment, la seu catalana de Ducasse compta amb un equip de 10 persones, i la multinacional es proposa incrementar la plantilla fins a 50 persones i aconseguir una facturació de 10 milions d'euros a Espanya en un termini de cinc anys.

“Un punt idoni pel projecte”
Des de Barcelona, Ducasse Industrial distribueix els seus productes a una vintena de països d’Europa, Àfrica i Àsia. De fet, és l’única delegació de l’empresa fora de Sud-Amèrica i dels Estats Units. En l’obertura de nous mercats a Europa, la companyia ha comptat amb el suport d’ACCIÓ.

Segons el director general de Ducasse Industrial Europe, Christian Meier, “el creixement sostingut durant els últims anys permetrà assolir els objectius marcats”. Subratlla que “Catalunya és un punt idoni per al projecte de Ducasse Industrial Europe, perquè ha estat tradicionalment una economia industrial, fet que ha deixat una clara empremta en la cultura que va més enllà dels valors estrictament econòmics”. De fet, Meier assegura que “Catalunya s’ha de sentir orgullosa de la seva indústria: el prestigi social d’aquest sector ha d’afavorir que la gent, especialment els joves, orientin la seva formació en aquesta àmbit i que hi vegin una bona oportunitat laboral”.

A nivell internacional, Ducasse Industrial factura més de 50 milions de dòlars i compta amb 400 treballadors i 5 oficines més situades a Xile, els Estats Units, Mèxic, Brasil i Argentina. Exporta els seus productes a més de 50 països i participa, per exemple, en la construcció de la nova seu del museu del Louvre a Abu Dabi.

UN QUE TE POR O ÉS UN BOTIFLER...!!!

El president del Gremi d'Hotels i vicepresident de Turisme de Barcelona trasllada la seva empresa a Madrid

Jordi Clos va canviar la seu de Derby Hotels al setembre però diu que és una "decisió empresarial que no té res a veure amb la situació política"

ARA Barcelona ARA19/11/2015 12:45

• 

Jordi Clos, president de Derby Hotels i líder del lobi hoteler de Barcelona

Poques persones acumulen més càrrecs en el sector turístic barceloní que Jordi Clos. El president de Derby Hotels és també president del Gremi d'Hotels de Barcelona, a més de vicepresident de Turisme de Barcelona i membre del Consell d'Administració de Fira de Barcelona. Tot i aquests càrrecs institucionals,  Clos ha decidit traslladar la seu de la seva empresa de Barcelona a Madrid, segons ha confirmat un portaveu de l'empresa després que ho avancés 'Economia Digital'. A més de tenir la Creu de Sant Jordi des del 2003, l'any passat l'Ajuntament de Barcelona el va premiar amb la Medalla d'Or de la ciutat.

És president del Gremi d'Hotelers, vicepresident de Turisme de Barcelona, conseller de Fira de Barcelona, Creu de Sant Jordi (2003) i Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona (2014) 

El motiu oficial és que Derby Hotels vol créixer a Espanya i Europa i que per aquest motiu "prefereixen tenir la seu a Madrid", segons el portaveu. A dia d'avui, Derby té nou hotels a Barcelona i dos a Madrid, a més d'un a Londres i un altre a París. El portaveu de la companyia també ha adduit el "tractament diferent" que ofereixen Barcelona i Madrid en impostos com el de Patrimoni o el de Successions i ha recordat que el fill de Jordi Clos és director general de la companyia des de fa tres anys.

Clos, un dels hotelers més bel·ligerants contra les plataformes de lloguer alternatives com Airbnb, nega que el motiu del trasllat sigui polític. Tot i això, el canvi de seu –que s'ha conegut ara– en realitat es va realitzar al setembre, just el mateix mes en què es van celebrar les últimes eleccions a la Generalitat. Aquell mateix mes també va traslladar la seu a Madrid  la matriu d'Agbar.

Jordi Clos, a més, no vol ignorar el context polític. "No pots quedar-te impassible davant de la societat:  has d’implicar-te i estar actiu”, va assegurar en una entrevista amb l'ARA fa un any.

Derby Hotels va facturar 69,5 milions l'any passat i té 700 treballadors, 400 dels quals a Barcelona. 

Economia

Màxim històric de les exportacions de les empreses catalanes el tercer trimestre

Acumulen 47.567 milions en vendes a l'exterior els primers nou mesos de l'any, el 6,29% més que el mateix període de l'any passat

per Agències 19 de Novembre 2015 a les 10.03 h 

 

elMón, abans El Singular.

Les exportacions de les empreses catalanes tornen a marcar un nou màxim històric el tercer trimestre d'aquest any. Entre els mesos de juliol i setembre, les exportacions van sumar un total de 15.667 milions d'euros, un 4,57% més que el mateix període de l'any passat i la xifra més alta fins ara registrada en un tercer trimestre en la sèrie del Ministeri d'Economia i Competitivitat. En els primers nou mesos de l'any, el volum d'exportacions es va situar en 47.567 milions d'euros, el 6,30% més que l'any passat i també un nou màxim històric per a les exportacions catalanes. En el conjunt de l'estat espanyol les exportacions van créixer els primers nou mesos de l'any el 4,4% i van marcar un nou rècord.

Les importacions a Catalunya del tercer trimestre es van situar en 18.979 milions d'euros, amb un creixement del 5,4% en relació amb el mateix període de l'any passat. Amb aquest volum d'importacions, el dèficit comercial s0ha situat a Catalunya en 3.312 milions d'euros, amb un creixement del 9,56% en relació amb el tercer trimestre de l'any passat.
En relació amb les xifres registrades el mes de setembre, les exportacions catalanes en aquest mes es van situar en 5.609,7 milions d'euros, un 6,46% més que el setembre de l'any passat i suposa registrar el millor mes de setembre de la sèrie del Ministeri que comença l'any 2000. Els primers nous mesos de l'any, els sectors més actius en vendes a l'exterior a Catalunya han estat en primer lloc el sector químic, amb 12.662 milions d'euros, el 6,1% més que en el mateix període de l'any passat.
El segon sector més actiu ha estat el de béns d'equipament que amb 8.014 milions d'euros augmenta l'activitat en un 2,9%. En tercer lloc està el sector de l'automòbil que ha exportat els primers nou mesos de l'any un total de 7.784,6 milions d'euros, el 16% més que el mateix període de l'any passat.

Sant Carles de la Ràpita estudia obrir una ruta marítima xàrter amb les Balears

L'Ajuntament també planteja la possibilitat que companyies de grans iots hi facin escala en les seves rutes pel Mediterrani

Sofia Cabanes-Nd | 09/11/2015 a les 23:14h

 

Especial: Territorials

 

Creueristes al port rapitenc a bord de l'Star Flyer. Foto: Sofia Cabanes

Des de fa dos anys, el port comercial de Sant Carles de la Ràpita és escala del creuer Star Flyer, un projecte que ha permès al municipi del Montsià obrir nous mercats turístics. Ara aspira a consolidar-los amb l’obertura d’una ruta marítima xàrter amb les illes Balears i també amb la possibilitat que companyies de grans iots hi facin escala en les seves rutes pel Mediterrani.

Així ho ha avançat la regidora de Turisme, Rosa Anglès: “Estem coordinant aquesta nova línia de connexió amb les Balears, que també creiem que seria molt bona per a la nostra destinació, perquè aproparia les Illes al Delta de l’Ebre i a Sant Carles de la Ràpita". Segons ha detallat Anglès, els vaixells amb què es realitzarien els desplaçaments tipus xàrter a les Balears tenen una capacitat baixa “són embarcacions que admeten un màxim de 20 persones” i s’inclourien en la contractació de paquets turístics especials, com viatges tancats des del Delta cap a les Illes, o a l’inrevés, o altres tipus d’ofertes, com ara viatges de comiats de solters o celebracions. “De moment, estem treballant les propostes amb dues companyies, però no podem avançar res més, perquè ho estem estudiant”, afegeix la regidora. Els desplaçaments xàrter -aquells en què es lloga una embarcació a una companyia que no se cenyeix a les rutes comercials- “es podria fer des de la Marina Sant Carles o dels d’un altre Port que habilitaria Ports de la Generalitat”, concreta Anglès.

Pel que fa als grans iots, són un tipus d’embarcació amb una capacitat molt menor a la dels creuers comercials que circulen pel Mediterrani, però estan destinats a un públic amb una alta capacitat adquisitiva, en la mateixa línia que l’Star Flyer, el veler de luxe que des de fa dues temporades fa escala a la Ràpita. En aquest cas, però, el projecte sembla que està més verd.

El municipi, però, no descarta, aconseguir ser escala de més creuers de petita capacitat: “Continuem anant a totes les fires de creuers per intentar ampliar l’arribada de noves companyies. Hem estat presents darrerament a Alemanya”. Tanmateix, el calat limita a “entre 6 i 8” les companyies que podrien arribar al port rapitenc. “Les perspectives són que alguna d’aquestes companyies canviï la ruta i aposti per la Ràpita. La satisfacció de tots els visitants que vénen dels creuers és molt satisfactòria, valoren molt el territori com a destinació turística diferenciada i esperem que això sigui un factor important per atraure més companyies”, sentencia Anglès.

La Fageda d'en Jordà bat rècords de visitants aquesta tardor

Neix el joc del Camí de l'Últim Càtar que ressegueix la ruta dels Bons Homes

El festival de playmobil Clickània rep 12.500 visitants durant el primer cap de setmana

Les colònies industrials del Berguedà volen potenciar el Llobregat com a atractiu turístic

El TSCJ accepta un recurs contra la moratòria hotelera de Barcelona

Colau aconsegueix la retirada del projecte d'hotel a l'edifici del Deutsche Bank