La ressurrecció de la moto catalana
Les marques locals encaren una segona oportunitat amb nous projectes 100% elèctrics i la revifada dels històrics del trial
ELENA FREIXA Barcelona
La indústria de la motocicleta catalana
vol girar full del període d’economia de subsistència i replegament
dels últims anys. Els degoteig de productes es dóna tant entre els que
han sobreviscut a la crisi -una colla de petites empreses molt
orientades a la motocicleta de muntanya- com entre un seguit de noves
companyies que irrompen en un camp encara molt verge: el de la moto elèctrica.
El camí de futur ve marcat pels dos fronts. D’una banda, el que els
fabricants locals han demostrat que saben fer molt bé, especialitzant-se
en moto de trial, enduro i altres modalitats, explica Pep Palà,
gerent del clúster català que agrupa fabricants de motos i proveïdors.
De l’altra, l’aire fresc que aporten les noves empreses que volen
prendre posicions de cara al futur en àmbits com el de les bateries
elèctriques en els vehicles de dues rodes, afegeix.
L’any 2009 Montesa no va fabricar ni una sola unitat de les seves històriques motos de trial
que aquest any celebren els 70 anys del seu naixement. Un any després,
el 2010, en va produir només 30 unitats destinades íntegrament a
competició. Avui, però, el present de la marca -propietat del grup japonès Honda des dels anys 80-és del tot diferent. “Alguns ens donaven per morts, però estem en un autèntic revival ”, explica a l’ARA Gerard Bosch,
director de la fàbrica de Montesa Honda a Santa Perpètua de Mogoda.
Aquest any la producció de motos Montesa arribarà a les 1.900 unitats, i
el 2016, si tot va com la marca espera, l’increment serà de més del 50%
gràcies al nou model, la Montesa 4RIDE, que llançarà al mercat a partir del mes de gener per captar nous clients aficionats a la moto de muntanya.
“Alguns ens donaven per morts, però estem en un autèntic revival"
La inversió de 3,3 milions
que acaba d’anunciar Montesa Honda no és un cas aïllat sinó la mostra
que alguna cosa comença a millorar després d’uns anys foscos amb deslocalitzacions i una caiguda de vendes generalitzada al sector.
“No estem tan malament”, insisteix Palà, que relativitza el mal que van
fer les deslocalitzacions de la producció de motocicletes d’ Honda (el 2010), Yamaha (el 2011) i Derbi
(el 2013). Aquestes marques suposaven tres quartes parts de les motos
que es fabricaven cada any a Catalunya (més de 60.000 el 2010). “Vam
perdre els fabricants estrangers, era qüestió de temps que passés, però
la indústria no va desaparèixer, van quedar fabricants de components i
producte propi”, subratlla Palà.
Després del concurs de creditors i de burlar el fantasma del tancament, Gas Gas trepitja terreny segur en mans de Torrot des d’aquesta setmana. Els nous propietaris volen desplegar un pla inversor que suposarà el retorn del primer fabricant de motos de trial i enduro
al mercat després de gairebé un any. Al gener, la planta de Salt
fabricarà un nou model que s’incorporarà a la gamma existent, explica el
conseller delegat de Torrot, Ivan Contreras. L’objectiu és vendre 3.000 unitats el 2016.
Un altre gran supervivent de la crisi ha sigut Rieju, amb un model singular i una gamma àmplia que va des del ciclomotor a la motocicleta escúter urbana. El fabricant de Figueres
preveu un increment del 40% en les vendes aquest any amb 10.000 unitats
comercialitzades a tot el món. Es tracta d’un màxim dels últims sis
anys, però encara és lluny dels rècords precrisi com les 20.000 motos
que va vendre el 2004, explica el seu director general, Jordi Riera.
També hi ha projectes més petits que s’obren pas, com Vertigo. És un projecte nou que ara presenta la primera moto de trial. L’impulsor és l’empresari Ramon Jané,
de l’històric fabricant de cotxets de nadons Jané. Aquests dies la
marca s’estrena per primer cop al saló internacional de la moto de Milà,
explica el gerent de Clustermoto a l’ARA.
L'aposta per les motos elèctriques
El segon puntal naixent en la indústria catalana de les dues rodes el volen erigir les petites empreses que han apostat per la motocicleta elèctrica, ja sigui d’estètica escúter urbana o més esportiva. És el cas de Volta Motorbikes, una nova marca que ja té al mercat un primer model endollable, la Volta BCN, de la qual espera vendre’n 600 unitats durant l’any que ve.
Bultaco representa la marca ressorgida que ha canviat la fesomia i que ara és 100% elèctrica amb la nova Brinco, a mig camí entre la moto i la bici elèctrica. Torrot també ha retornat en versió elèctrica amb la moto urbana Muvi,
que es fabricarà a la mateixa planta de Gas Gas. L’empresa té un centre
de R+D a Mataró i ha fet una aposta important per la interconnectivitat
del vehicle i l’ smartphone. L’objectiu és arribar a les 3.000 unitats venudes el 2016, segons Ivan Contreras.
Scutum serà amb tota probabilitat la següent a irrompre en aquesta competició de la moto verda catalana. L’empresa s’ha aliat amb el proveïdor tecnològic Cellnex (nascuda de l’escissió amb Abertis) per industrialitzar una moto elèctrica connectada.
Altres veterans, com Rieju, també fa temps que han incorporat un model elèctric a la gamma, la Mius.
El model, llançat en plena crisi, no ha trobat el seu públic fins ara
al mercat. La marca, però, no tira la tovallola i ara intenta irrompre
en la mobilitat elèctrica tornant als seus orígens: la bicicleta.
“Les noves marques són un bon senyal de la vitalitat del sector"
Tot i ser competidors i atacar els mateixos nínxols de mercat, els
petits fabricants locals estan explorant els avantatges que poden
obtenir travant aliances puntuals en
alguns camps. Unes quantes empreses treballen en una plataforma per
buscar sinergies que els ajudin a ser més competitius, segons han
explicat a l’ARA fonts del sector. Entre els fabricants que participen
en les converses per estrènyer llaços hi ha Volta, Torrot i Rieju,
segons les mateixes fonts. Una de les vies que aborden és la
possibilitat de fer compra conjunta d’algunes peces als proveïdors
per guanyar volum i abaratir els costos. Segons recorden, no és el
mateix anar comprant de mil en mil els components que fer-ho en
quantitats més grans.
Darrere aquest moviment per incrementar la col·laboració
també hi ha raons tecnològiques, segons les mateixes fonts, que
subratllen que en alguns camps les millores requereixen uns recursos
que, per separat, exigirien “molt més temps” de desenvolupament i
aplicació que si es decideix trobar punts per explotar-ho plegats.
El naixement de nous projectes es veu amb bons ulls per part de les
empreses més veteranes, com ara Rieju. “Les noves marques són un bon
senyal de la vitalitat del sector i de la
millora de perspectives de vendes que ja va començar l’any passat i que
aquest 2015 s’està consolidant”, assegura el seu director. El saló internacional de la motocicleta de Milà (ICMA), en què han participat una quinzena d’empreses catalanes
entre marques i proveïdors, ha sigut aquesta setmana el termòmetre del
xup-xup que viu l’empresa catalana. També ha sigut l’oportunitat per
assegurar comandes i clients de tot el món. La indústria, tot i que
petita, està profundament internacionalitzada. Una dada ho demostra: les
marques tenen, de mitjana, el 70% dels ingressos lligats a l’ exportació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada