L'empresa catalana que deu 2.700 milions d'euros a Hisenda
per
Redacció3 de Febrer 2016 a les 11.58 h
elMón,
abans El Singular.
La banca espanyola està enormement preocupada per la situació de Celsa,
la indústria més important de Catalunya. L'empresa, dedicada al sector
de la siderúrgia, té un deute que arriba als 2.700 milions d'euros i els
seus creditors temen que comencin a cobrar amb retards. L'empresa no ha
pogut fer front a les amortitzacions que havia de tornar en els dos darrers exercicis i a més no pot vendre la seva filial a Noruega pel preu que vol.Per tot això i tot i el suport de diverses entitats bancàries,
ja s'han començat a vendre part dels crèdits de l'empresa a un preu
molt més baix del seu valor nominal. El problema sembla que ha de ser
encara més gros, perquè l'empresa haurà d'afrontar el pagament de 600 milions d'euros més l'any 2017.
L'empresa dóna feina actualment a 7.000 persones i als seus problemes econòmics se suma la crisi de la siderúrgia a nivell mundial.
17 milions de turistes estrangers van visitar Catalunya el 2015, un 3,7% més que l'any anterior
França, amb cinc milions de visitants, és el principal mercat
La despesa mitjana per turista és de 899,3 euros per estada, 121 euros per dia
Elisenda Pallarés -Nd | 23/01/2016 a les 17:00h
Una parella de turistes fent-se un selfie a Montjuïc | Adrià Costa
Catalunya
va tornar a demostrar el 2015 que és una potència turística. Segons les
primeres dades de tancament elaborades per la direcció general de
Turisme, el país va rebre més de 17,4 milions de turistes estrangers el
2015. Això suposa un 3,7% més que l’any anterior, amb 16,8 milions, i un
32,4% més que l’any 2010, quan van ser 13,2 milions.
Evolució turistes estrangers
Turistes Estrangers per milions
Nota: el mes de desembre de 2015 s’ha calculat a partir d’estimacions Font: FRONTUR i EGATUR de l’IET
Més 17 milions de turistes es van gastar 15,6 milions d’euros durant els
nou primers mesos de 2015, un 3,4% més que el 2014. La despesa mitjana
per turista és de 899,3 euros per estada, 121 euros per dia.
Despesa segons el país de procedència
Resta d'Europa
Resta del món
França
Regne Unit
Estats Units
Alemanya
Itàlia
Rússia
Països Nordics
Països Baixos
Bèlgica
Despesa per milions d'eurosFont: FRONTUR i EGATUR de Turespaña.
França, Regne Unit i Alemanya, principals països de procedència
França és amb diferència el principal país de procedència dels turistes
que arriben a Catalunya, amb gairebé cinc milions el 2015. Seguit pel
Regne Unit amb gairebé dos milions, Alemanya amb 1,3 milions i Itàlia
amb 1,29 milions. 2015 hi ha hagut un significatiu augment d’un 25’9%
dels turistes procedents dels Estats Units d’Amèrica, passant de 512.000
a 644.000. Mentre que els de Rússia han disminuït un 31%, de
833.400 visitants a 574.800 visitants.
La despesa total del turisme estranger va créixer durant el 2015 en un
3,4% respecte a l’any anterior. Pel que fa als països de procedència,
cal destacar l’increment de la despesa dels turistes procedents del
Regne Unit en un 10,4%, del mercat estatunidenc en un 12,6% i un
significatiu increment dels Països Nòrdics (8,3%). La despesa ha
disminuït en turistes procedents de Rússia en un 32,4% i d’Alemanya en
un 17,9% respecte al 2014. Es va produir un bon comportament del mercat
de la resta d’Europa i la resta del món on creix més la despesa que
l’afluència.
Despesa dels turistes estrangers
Despesa total
Despesa per turista
Despesa total en milions d'euros
Nota: el mes de desembre de 2015 s’ha calculat a partir d’estimacions
(*) Dades de gener a setembre del 2015
Amb aquestes dades el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget,
assegura que “Catalunya és una potència internacional turística de la
Mediterrània. Un de cada quatre turistes que rep l’Estat, ve a
Catalunya”, ha explicat en el marc de la Fira Internacional de Turisme,
el FITUR de Madrid.
Turistes consultant una guia de Barcelona, davant la Casa Batlló. Foto: Adrià Costa
El propietari de Mango posseeix una fortuna de 4.500 milions d'euros
per
Redacció20 de Gener 2016 a les 17.58 h
elMón,
abans El Singular.
El propietari de Mango, Isak Andic, és el català amb una fortuna més gran del país
i encapçala la llista de les deu persones més riques, segona la llista
que elabora la revista Forbes, presentada a finals del passat any 2015.
Andic té un patrimoni de 4.500 milions d'euros.
El segon lloc de la llista l'ocupa Sol Daurella, de Coca-Cola Iberian, amb una fortuna de 3.700 milions d'euros. El tercer català amb una fortuna més gran és Víctor Grífols, de Laboratoris Grífols, amb un patrimoni de 2.600 milions d'euros.
Thomas Meyer, de Desigual, ocupa la quarta posició del rànquing, amb 2.500 milions, mentre que Antonio i Jorge Almirall, de farmacèutica Almirall, posseeixen una fortuna de 2.300 milions, ocupant la cinquena posició. La família Carulla, propietaris, entre d'altres, de l'empresa Agrolimen, tenen un patrimoni de 2.110 milions i són sisena al rànquing.
Josep Maria Serra Farré, accionista majoritari de Catalana Occident, és setè amb 1.800 euros, mentre que Demetrio Canceller, de Damm, és vuitè a la llista amb 1.600 milions. Tanquen el rànquing Manuel Lao de l'empresa del joc Cirsa amb 1.500 milions i la família Puig d'Exea Cosmètics amb 1.300 milions de patrimoni.
Havent col·laborat
mitjançant Verkami en la construcció del submarí Ictineu 3, una de les
recompenses era una visita guiada a les instal·lacions on es guarda i es
fa el manteniment de l’esmentat submarí. Així, el 29 de desembre, la
meva dona i jo, vàrem acudir a la convocatòria amb prop de 40 persones
més.
Vistes frontals
L’empresa que l’ha construït, ubicada a
Sant Feliu de Llobregat, informa amb orgull que “l’Ictineu 3 és el
primer submarí català des dels dos Ictineus de Narcís Monturiol, el 1859
i 1864, exemple d’innovació i disseny fet a Catalunya. Dissenyat per
submergir-se a una profunditat màxima de 1.200 metres, pot portar un
pilot i dos passatgers. Té una autonomia de treball de 10 hores, però
pot estar submergit fins a 4 dies. És l’eina ideal per a l’estudi i
conservació tant dels ecosistemes marins com del patrimoni arqueològic
submergit.”
Vista posterior
L’experiència va ser molt gratificant.
Veure les dimensions reals així com les possibilitats que pot
desenvolupar impressiona de veritat, sobretot per la complexitat i
alhora simplicitat dels seus components. La seva gran maniobrabilitat,
(donat que amida 4,8 metres i pesa 5 tones) li permet explorar a una
velocitat de 3 Km/h (encara que pot arribar a 4 nusos de velocitat) en
qualsevol direcció, facilitant enormement l’observació i filmació en
detall de la zona explorada.
Vista lateral
Com que recentment el submarí ha pogut
homologar-se submergint-se fins als 1.000 metres de profunditat, els
constructors ens van explicar la seva experiència baixant a aquesta
fondària, on van experimentar la foscor i el silenci absoluts, així com
les característiques de la transmissió del so a través de l’aigua (unes 5
vegades més gran que per l’aire) i les dificultats creixents que
suposen pels animals marins les interferències sonores que produeix
l’activitat humana, ja sigui per l’ús dels sonars o pel soroll dels
motors dels vaixells.
També
ens van explicar que per poder navegar el submarí ha de fer-ho sota
bandera francesa, doncs Catalunya encara no és Estat i Espanya només
ficava obstacles burocràtics per poder iniciar la seva activitat. La
diferència fonamental és que França, des de fa molts anys (més de 50)
l’exploració marina és considerada com un sector i activitat estratègics
i a Espanya, l’activitat científica es contempla amb recel i
desconfiança. De fet, el submarí ja va participar a la costa francesa en
una missió de d’exploració, aprofitant les seves proves d’homologació, i
en una d’elles, va descobrir les restes d’un vaixell enfonsat feia més
de 400 anys, amb la seva càrrega intacta.
Per concloure van donar-nos tots els
detalls tècnics que vam voler, com que el submarí funciona amb unes
innovadores piles submergibles de liti, patentades per la mateixa
empresa i la possibilitat de contractar immersions recreatives per
particulars, així com que l’Ictineu 3 és el 9 submarí del món que pot
baixar a més profunditat.
Tot plegat ens van ficar al cos una dosi
d’il·lusió i orgull compartit d’haver col·laborat en aquesta iniciativa
empresarial i científica. Tant que hem decidit col·laborar-hi encara
més, econòmicament, i ja esperem amb il·lusió poder submergir-nos i
viure l’experiència única de veure la vida a 200 metres de profunditat.
Si a algú li interessa el tema pot consultar directament
El calvari de donar-se de baixa d'una empresa telefònica
L'Agència Catalana del Consum va tramitar el 2015 dues reclamacions diàries per problemes per rescindir el contracte
Les dades del Ministeri d'Indústria revelen que les companyies AMB més queixes són Jazztel, Ono, Orange i Movistar
EL PERIODICO
TERESA PÉREZ / BARCELONA
Dijous, 14 de gener del 2016 - 23:22 CET
Un calvari. Aquesta és, a jutjar per les queixes dels consumidors, l'expressió que més més bé defineix el procés de donar-se de baixa en una companyia de telefonia. Aquest sector acapara la majoria de les reclamacions que presenten els usuaris. Exclusivament relacionades amb el procés de donar-se de baixa, l'Agència Catalana del Consum, dependent
de la Generalitat, va rebre l'any passat 736 reclamacions en tot
Catalunya. Aquesta xifra, provisional a falta del tancament definitiu
del balanç del 2015, suposa que es van presentar dues queixes diàries.
Si el focus s'amplia a tot Espanya, tres de cada quatre reclamacions que
reben les organitzacions de consumidors estan relacionades amb les
telecomunicacions, segons diversos organismes consultats. Els operadors
no volen donar la seva opinió i, alguns, remeten a les dades facilitades
pel Ministeri d'Indústria.
Les operadores interpreten els contractes a la seva manera. 'Castiguen' l'usuari si incompleix la clàusula de permanència, però elles apugen tarifes sense poder fer-ho
Rubén Sánchez, portaveu de Facua-Consumidors en Acció,
reconeix que les companyies de telefonia cargolen els usuaris
utilitzant un doble criteri: "Els fan firmar un contracte de permanència
d'un o dos anys i els penalitzen si es van. No obstant, elles
incompleixen el pacte apujant tarifes durant el període que està en
vigor el contracte". L'Oficina d'Atenció a l'Usuari de Telecomunicacions,
que depèn del Ministeri d'Indústria, revela que les companyies que
concentren el nombre més alt de reclamacions són, per aquest ordre,
Orange, Vodafone, Movistar i Yoigo. Les dades corresponen al primer
semestre del 2015. A Facua, no obstant, Movistar és la companyia més
qüestionada pels consumidors. L'organització ha emprès una acció
judicial contra l'operadora per "pujada il·legal de tarifes". A aquest
procés s'han adherit més de 4.000 usuaris.
SENSE RESPOSTA
Una
vegada l'usuari decideix prescindir de la seva operadora comença un
llarg procés que no sempre arriba a bon port. Disposar de temps i tenir
molta paciència són requisits imprescindibles. Primer, l'usuari s'ha de
barallar amb el servei d'atenció al client de la seva operadora i trucar
a diferents números de telèfon. Quan finalment aconsegueix el seu
objectiu ha de bregar amb l'empresa perquè comencen a carregar-li
factures i no aconsegueix que li tornin els diners cobrats sense ser ja
client de l'operadora. El calvari prossegueix perquè algunes companyies
segueixen trucant-li per oferir-li nous serveis. "A l'altre costat de la
línia no em responia ningú, i quan vaig cotejar a qui corresponia el
número de telèfon, vaig comprovar que pertanyia a Jazztel”, assenyala una afectada.
Hi
ha almenys una dotzena de motius pels quals el consumidor decideix
abandonar l'operadora del seu mòbil. Un portaveu de l'Agència Catalana
del Consum assenyala que la majoria estan relacionats amb els
inconvenients i pegues que posen l'operadores quan el client reclama la
portabilitat d'una companyia a una altra (canvi d'empresa). Però, no
solament és això. També censuren que li renovin automàticament la
permanència sense que li prenguin la molèstia d'informar-li i que, a
més, li reclamin deutes que, al seu parer, no existeixen. El consumidor,
a més, se sent ofès perquè les empreses no li faciliten el contracte
per escrit amb el que encara augmenta més la dificultat per donar-se de
baixa ja que no coneix la lletra menuda, la deficient qualitat del
servei de telefonia, la mala atenció al client i per l'augment de
tarifes. La llista és gairebé interminable.
Gracia (Facebook): “El 79% de la població prescindeix del mòbil només dues hores al dia”
Un dels responsables de la gran xarxa social assegura a Esade que 15 milions de persones s’hi connecten mensualment
per
Redacció VIA Empresa4 de Gener 2016 a les 12.45 h
elMón,
abans El Singular.
Només dues hores al dia passem desconnectats del mòbil. És el que afirma Fernando Gracia, director de Gran Consum i Finances de Facebook, qui defensa que estem en un període de “connectivitat constant”,
i una mostra d'això és que “el 79% de la població afirma que, excepte
quan dorm, s'oblida del mòbil només dues hores al dia”. L'ús de Facebook
evidencia aquesta activitat incessant: “Al món, més d'1.550 milions de
persones utilitzen la xarxa social cada mes. A Espanya, 15 milions ho fan diàriament i 13 accedeix a la mateixa a través del mòbil”, ha apuntat.
“En Facebook tot competeix contra tot: les marques competeixen amb el
naixement del fill d'un familiar o amb la festa d'un amic. És la
dictadura del polze”. Aquesta és una de les conclusions de la
conferència Facebook, les marques i els seus objectius de negoci, organitzada per ESADE Alumni.
La sessió també ha comptat amb les intervencions de Carlos Bosch, Media Director de Danone Iberia, i amb la moderació de Marta Vernet, membre de la Junta del Club de Màrqueting ESADE. En el transcurs, s’han abordat les oportunitats que Facebook ofereix a les empreses des de l'òptica de la companyia
amb seu en Menlo Park i la d'una empresa, Danone, que recorre a la
popular xarxa social en el context de la seva estratègia de màrqueting.
En el context actual, la inclinació als dispositius mòbils dóna motiu de fet a una dada singular apuntada per Gracia: “En cinc hores de consum, es consumeixen en realitat set hores de contingut”, perquè cada vegada és més freqüent estar mirant simultàniament dues pantalles alhora.
Contingut de marca entretingut Quant a les oportunitats que Facebook brinda a les empreses, el
seu executiu ha explicat als assistents a la sessió que “el 72% dels
joves espera que el contingut de les marques en la nostra plataforma
sigui entretingut, i el 56% afirma que ho compartiria si fos interessant”.
El
director de Gran Consum i Finances de Facebook ha fet referència així
mateix a l'evolució de la presència de les empreses en Facebook, que ha
passat per diferents fases. “Si al moment de l'aparició de les xarxes
socials es limitaven a veure què es deia de la seva marca i l'únic
indicador era si es parlava bé o malament, avui dia els KPIs (Key performance indicators) de la seva activitat en Facebook són els mateixos que els de el seu negoci: reconeixement de marca, però també vendes, venda lateral, etcètera”.
Per la seva banda, Carlos Bosch ha fet referència als inicis de Facebook, quan l'atenció se centrava en els fans i els likes.
Ha afirmat sobre aquest tema que, ja en aquest moment, “calia entendre
què hi havia després del fan… Ho captaves, però què feies amb ell?”.
Aquest primer repte va donar lloc a molts més, fins a culminar en la proliferació de l'ús d'uns mòbils als quals el ponent s'ha referit com a “un arma de destrucció massiva” per a molts negocis.
Volta, Scutum, Rieju i Torrot faran l’escúter elèctric català
Article d'Eva García publicat originalment al Punt Avui
Prototip de la moto
Quatre
empreses catalanes líders en el sector del motor s’han unit per
fabricar la primera motocicleta elèctrica 100% catalana. Es tracta de
Volta, Scutum, Torrot i Rieju, totes elles catalanes i algunes de llarg
recorregut industrial, que s’han unit en el que consideren “un projecte
de país”. L’acord es va rubricar ahir a la seu del Departament d’Empresa
i Ocupació, que ha promogut la unió i hi dóna suport econòmic, tot i
que el projecte serà en principi de caràcter privat. Així, Volta,
Scutum, Torrot i Rieju compartiran coneixements, disseny, tecnologia i
mà d’obra per fabricar conjuntament una escúter elèctrica catalana, de
la qual es preveu que es produiran unes 10.000 unitats anuals a partir
del 2017 sota una única marca, el nom de la qual encara no s’ha fet
públic. Els fabricants recordaven que el producte final, de segment
mitjà alt, es destinarà a l’usuari final i no tant per cobrir flotes de
vehicles. El nou projecte suposarà la creació de 30 nous llocs de
treball entre directius, mecànics, operaris i administratius. La
motocicleta tindrà una potència similar a la d’un escúter de 125
centímetres cúbics i comptarà amb dues motoritzacions possibles (4 kW i 8
kW), llantes de 16 polzades, òptiques LED, seient per guardar el casc i
es vendrà al preu aproximat de 4.000 euros, bateries incloses. El motor
estarà instal·lant a la roda posterior. Tenint en compte que s’ha fet
pensant en una motocicleta eminentment urbana, l’autonomia inicial de
les bateries serà de 50 quilòmetres a una velocitat de 100 km/h, així
que a menor velocitat –la permesa per ciutat– l’autonomia serà major.
La inversió estimada és d’uns 10 milions d’euros, dels quals 3 els
aportarà la Generalitat de Catalunya a través d’un crèdit participatiu
que es destinarà, entre d’altres, a cobrir despeses com són els
processos d’homologació. La resta del capital l’aportaran les quatre
companyies, en un percentatge encara per concretar, a través dels seus
actius. En aquest sentit, es preveu previst que l’assemblatge de la nova
moto es faci a les instal·lacions que Rieju té a Figueres. El conseller
d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, i el director general d’Indústria,
Antoni Grau, van coincidir a dir que la creació d’aquest consorci no té
com a objectiu la recerca d’un prototip de moto elèctrica sinó que es
tracta d’un “projecte d’implantació industrial”. “El repte és disposar a
Catalunya d’una indústria de motos elèctriques que sigui competitiva a
partir d’un producte ben fet però encertar també en el posicionament del
producte”, va dir Grau, tot i que els fabricants insistien que
“Catalunya té la indústria però també té el mercat” necessari perquè el
nou projecte funcioni amb èxit. Qui és qui en el nou projecte
El conseller Felip Puig va insistir ahir en recordar que, malgrat
l’impuls públic (la Generalitat hi aporta diners i l’Ajuntament de
Barcelona hi dóna suport, tot i no aportar ni un euro), aquest és un
projecte privat. El consorci industrial està integrat per quatre grans
empreses del sector.
Scutum, dedicada al disseny, desenvolupament i fabricació de vehicles
elèctrics de 2 i 3 rodes, va iniciar la seva activitat l’any 2011 a
Esplugues de Llobregat. Torrot, la històrica marca de bicicletes,
reconvertida ara en una companyia de “mobilitat personal
interconnectada”, té la seu a Mataró i va comprar la gironina Gas Gas el
mes de novembre passat. Rieju i Volta, totes dues de Figueres, tenen
però una trajectòria ben diversa. La primera, fundada el 1934, és líder
al sector i va començar el 2012 a fer el seu primer escúter elèctric.
Pel que fa a Volta, va néixer el 2012 i només fa motos elèctriques.